Pere Segura enceta el seu segon mandat a l’alcaldia de Vila-seca. Després de quatre anys en minoria, el seu govern gaudirà d’una clara majoria absoluta en solitari per tirar endavant els diversos projectes que canviaran per complet el municipi. Cal·lípolis Next Generation, les transformacions en mobilitat, l’Estadi Municipal o el nou POUM són algunes de les qüestions que haurà d’abordar i executar el batlle vila-secà. En parlem en aquesta entrevista per La Ciutat.
Tornem als temps de majoria absoluta, que ja va tenir el seu predecessor. Quina és la clau d’aquest creixement?
No sé la clau. El que et puc dir és el que fem nosaltres, la recepta que apliquem a la manera de governar. Intentem escoltar totes les sensibilitats i entenem que el govern es fa des de la màxima responsabilitat i per a tothom.
L’oposició havia posat en valor el diàleg amb ells durant l’anterior mandat, quan no tenia majoria. Amb aquesta recomposició del Ple, on queda aquest diàleg?
En el mateix lloc. No estic massa d’acord amb el sistema electoral de les municipals, que extrapola el sistema parlamentari a l’àmbit local. No és el millor model. La gent té dret a escollir el seu alcalde o alcaldessa i no ha d’estar subjecte a pactes posteriors que moltes vegades no s’han ni publicitat ni s’han decidit al mateix municipi. En aquest sentit, entenc que la gent que s’hi ha presentat representen les visions que tenen els diferents veïns del municipi i en el dia a dia s’hi han de veure reflectits. Ara bé, quan entres en la dinàmica política, els altres partits també han de tenir voluntat de col·laboració i consensuar idees. Si fa uns mesos vam aconseguir aquesta dinàmica, la nostra voluntat és mantenir-la.
Creu que la voluntat de la resta de partits és aquesta?
Forma part de les estratègies que cada partit adopta i es veurà els pròxims mesos. Estem molt tranquils. La gent té un sisè sentit i, quan una oposició es basa a posar pals a les rodes, tampoc és premiada. El govern té aquesta voluntat d’escoltar, sigui a través dels partits o del que ens arriba de la ciutadania de manera directa.
El nou govern manté figures amb experiència, però n’inclou també de noves. Com descriuria aquesta conjunció?
És com una cursa de relleus. L’element que traslladem és el bon govern de la ciutat i tenir un projecte a llarg termini. Determinades qüestions no les plantegem des d’una visió de quatre anys, sinó generacional. Els equips s’han de poder nodrir de gent amb experiència i de gent nova que aprèn les dinàmiques municipals perquè, si és dona el cas, puguin agafar papers de rellevància i lideratge al futur.
En la seva investidura va assegurar que venien quatre anys “definitoris i transformadors”. Què serà visible aquests quatre anys?
N’hi ha molts. El frontal marítim serà una realitat, ja que les obres començaran el setembre. Tots els Next Generation que s’han aconseguit i s’estan executant també seran visibles. D’altra banda, també tenim tot el que té a veure amb el tramvia i l’alta velocitat. L’altre dia va sortir la notícia de l’avantprojecte per l’estació urbana de Vila-seca amb una inversió de 50 milions d’euros i que és a 4-7 anys vista. Hi ha el desenvolupament de la ZAL i altres equipaments municipals com l’Estadi Municipal i alguns que tenen a veure amb la transició climàtica o els espais de convivència. A banda d’això, hem de fer un nou POUM que serà el dels meus fills i ha de contemplar les preocupacions de les ciutats del futur. Seran quatre anys apassionants que traçaran les línies dels pròxims 30 anys.
Alguns dels projectes depenen de les institucions espanyoles i catalanes. Creu que aquests projectes estan lligats al que passi el 23J?
Desitjo i espero que no sigui així. Si les polítiques de disseny i infraestructures no tenen certa projecció a mitjà i llarg termini, és fer feina per a res. Estem avançant per uns camins que poden ser més ràpids si hi ha afinitats. En cas que no existeixi aquesta afinitat, no vull dir que els parin, però van amb una dinàmica molt menys assistida. Vull pensar que aquestes qüestions s’han decidit des de l’àmbit tècnic i la visió d’un país. Potser la velocitat serà una o altra, però les decisions ja està preses.
El fet de tenir majoria absoluta ajuda a tirar endavant el POUM amb la seva visió?
És més fàcil només des d’un aspecte. El POUM ha de ser un procés participatiu i acompanyat de tots els partits polítics. No ha de ser el pla general de Vila-seca Segura, sinó el de tots. La facilitat no recau en el fet d’imposar res, perquè no s’ha d’imposar, sinó per aclarir que el tactisme no val. Si es produeix, farem prevaldre la confiança que ens ha donat la gent. Ha d’haver-hi una voluntat de consensuar i arribar a acords.
Quines claus ha d’incorporar?
Estem dissenyant la ciutat del futur. El POUM de l’any 90 és el que estic implantant quan hi ha creixements urbans. A aquesta generació ens toca redefinir el pla perquè la següent generació el gaudeixi. Ha d’estar basada en les preocupacions actuals. Quan parlem de sostenibilitat, engloba molts temes: la gestió de l’aigua, les temperatures, la transició energètica o la mobilitat. El tramvia el que fa és generar una jerarquització del transport. Haurem de generar un canvi d’hàbits. Fins ara el cotxe és el rei del ‘mambo’, però quan s’incorpora un tramvia hi ha una jerarquia diferent on es prioritza per davant del vehicle privat. Hem de definir què volem prioritzar i el volum de ciutadania de Vila-seca. Volem zones residencials, que són poc sostenibles, o volem zones més compactes i amb un model de ciutat dels 10 minuts?
Cada vegada hi ha més demanda en l’habitatge. Com ha de ser el creixement per abastir aquesta demanda?
No hem de tenir el plantejament en què nosaltres hem d’abastir la demanda del Camp de Tarragona. Hem de fer-ho amb molt de seny. En l’habitatge, hem de fer un creixement just que tingui en compte totes les sensibilitats. Hi ha gent que no pot adquirir un habitatge des del mercat privat i han de tenir un mercat d’habitatge assequible per desenvolupar el seu projecte vital. L’habitatge s’ha d’agafar des d’una visió polièdrica.
En campanya, comentava que el mandat hauria de tenir un clar accent en els equipaments esportiu.
Tenim la visió de les ciutats saludables on passen coses. Demanem que els nens estiguin menys amb les pantalles, però els hi donem entorns urbans poc aptes. Hem d’intentar que hi hagi bones ofertes culturals i espais on totes les generacions puguin tenir un oci saludable.
L’Estadi Esportiu és un dels grans punts pel que fa a equipaments esportius. Quins tempos es plantegen?
És un gran projecte. La fase inicial està en 20 milions d’euros, que no els tenim tots i alhora s’han de fer altres polítiques. Per tant, farem gran part de les actuacions aquest mandat i continuarem els pròxims anys. Si ho podem accelerar, ho farem. Però les ciutats han d’evolucionar gradualment i no hem d’hipotecar res per un determinat equipament. Quan vam començar el conservatori, estàvem l’edifici de les Antigues Peixateries. No era el millor espai, però era el que teníem. Després, quan vam fer el nou conservatori, no tenia l’Auditori, que el vam fer més endavant. Hem de mantenir unes finances robustes que ens permetin ser solvents davant els imprevistos i alhora tenir una transformació de la ciutat.
En l’àmbit del Hard Rock, el PDU es manté aturat. Han pogut parlar amb la Generalitat? Creuen que no compleixen el que havien signat?
Ho desconeixem del tot, fa temps que no tenim una reunió. Ens preocupa molt perquè és un projecte que fa anys que dura. Si cada projecte ha de durar aquests anys, ens ho hem de fer mirar. Li donem tombs constantment i al final la gent desconnecta. Estic a les esperes de quin és el document final -si és que n’hi ha un- i el valorarem quan passi. No sabem per què no s’aprova ni es fan més reunions.
Una de les promeses de la Generalitat al PSC era la B-40 del Vallès, on ja s’ha tancat un acord. Creu que també es complirà amb el Hard Rock o és més escèptic?
(Pensa) Soc escèptic. Fa tantes vegades que ens diuen que queda res i amb una gestió de poca transparència per part de la Generalitat, que al final no saps en quin punt està realment.
Una de les grans transformacions del municipi serà el projecte Cal·lípolis Next Generation. Quina calendarització es preveu?
Dependrà de la disponibilitat econòmica. El Port ha d’assumir grans inversions i algunes les haurà de diferir en el temps. Ara es farà la del frontal marítim i han tingut fons Next Generation pel centre d’interpretació. A partir d’aquí, hi ha la Xarxa Natura 2000, tot el desenvolupament de la ZAL i tota la part del contradic i els elements que fan que la platja de la Pineda s’estabilitzi de manera definitiva. Com són inversions tan altes, s’hauran de calendaritzar.
Estem en situació de sequera i Vila-seca compta amb dos dels sectors que consumeixen molta aigua (turisme i indústria). En el nostre cas, tenim la sort de no abastir-nos de les conques internes -sota límits-, sinó de l’Ebre. Aquesta qüestió és també un dels reptes del territori?
Sempre hem de ser solidaris i ser molt curosos amb els recursos hídrics que utilitzem, justament perquè són prestats. Per això, la primera depuradora de Vila-seca i Salou utilitza aigua regenerada per la indústria, les zones verdes i per a tot. Anem tres passes endavant, pràcticament no es tira ni una engruna d’aigua -amb el turisme inclòs- al mar.
En segon lloc, també hem de posar en un ordre de magnitud el consum de la ciutadania, els turistes i la indústria respecte a la globalitat. El minitransvassament, que són 80 hectòmetres cúbics, representa l’1% dels transvasaments en agricultura. Millorar l’eficiència en aquest sector potser t’estalviaria 8 hectòmetres cúbics, però fer-ho en d’altres es tractaria d’un altre ordre de magnitud. Ningú posa en qüestió els canals de subministraments del Xerta o de l’àmbit de la ribera d’Aragó. El minitransvassament és una canonada que subministra aigua, genera una riquesa brutal i que és un dels menors problemes en impacte ambiental.
