Castanyada, Halloween, Castaween… Què celebrem a Catalunya? En els darrers anys les castanyes, els moniatos i els panellets han anat perdent terreny, engolits per un Halloween més atractiu i global. De fet, les escoles s’han convertit en un dels pocs reductes castanyers que mantenen viva la tradició entre els petits, cada vegada més encisats per la tradició d’anar casa per casa a buscar caramels.
“Sempre dic als meus estudiants: no hi ha res que canviï tant com la cultura”, reflexiona l’antropòloga de la URV, Montserrat Soronellas sobre aquesta transició cap al Halloween. Aquestes transformacions constants no succeeixen només amb tradicions com la castanyada, sinó també es donen a l’hora d’incorporar nou lèxic i noves maneres de fer, vestir-nos o comunicar-nos. Segons explica, podem veure la cultura des de dues visions, que normalment s’entrellacen entre si: una visió essencialista o una de dinàmica. És a dir, “la societat combina aquesta realitat aclaparadora -la cultura es transforma cada dia- i a alhora li fa una mica de por el canvi”.
Tot i les resistències que puguin construir-se en contra d’aquestes evolucions, Soronellas recalca que “els canvis són imparables”. Un dels principals motors de les transformacions culturals és que hi ha una economia del marcat darrere. “Hi ha una economia global darrere que globalitza. Per una banda, homogeneïtza, però curiosament també provoca reflexions sobre la cultura pròpia”. O sigui, la forta presència del Halloween o del Pare Noel a la nostra societat ens fa reflexionar i posar en valor rituals més tradicionals com la castanyada o el Tió de Nadal.
A banda del mercat, Soronellas també apunta al món tecnològic com una eina que “ens acosta a la resta de cultures”. Això provoca que el canvi cultural sigui molt més gran que abans i ens ofereix la possibilitat de veure com celebra la resta del món més fàcilment.
A més, l’arribada de persones de fora és un altre factor que ha modificat aquestes tradicions, incorporant al nostre imaginari “trets culturals diferents”. En aquest sentit, Soronellas critica també la mala gestió de la integració que darrerament s’ha volgut implementar: “La integració no és que les persones que venen de fora s’integrin i assimilin els elements culturals d’aquí. Sinó que incorporem els seus elements, que provoquen un canvi i ens fan entrar en un procés d’hibridació cultural”. Ara bé, assenyala que normalment ens resistim més a l’entrada d’aquests canvis que als que venen imposats pel mercat.
Nadal, en transformació
Encara que d’una manera menys evident que amb la castanyada, el Nadal català també ha patit en els últims anys canvis substancials. Tot i això, no es tracta d’una cosa que ve d’ara, sinó que ha ocorregut sempre: “Tots els elements de la cultura s’han incorporat en algun moment. Per exemple, l’arbre de Nadal. Quan decidim que és un element nostre? Com d’antic ha de ser?”, explica la doctora Soronellas. Tal com remarca, les societats “fem una selecció conscient sobre què ens identifica, com les nadales; però hi ha tradicions que s’acaben perdent, com el vers a sobre la cadira”.
Segurament, el Pare Noel és l’element de recent incorporació més clar, però les cavalcades dels reis d’orient o inclús la importància del tió són qüestions que han mutat al llarg dels anys. “El tió el tenim de manera generalitzada des dels anys 70-80. Abans, la gent de ciutat no el feia tant perquè no era habitual tenir un tronc de llenya”, explica Soronellas. La seva cançó també és un tret que s’ha modificat fins a tenir una lletra unificada i un Tió que és ja una senya d’identitat catalana.
“És un element emblemàtic perquè representa les essències de la cultura catalana. El que té el Tió per sobre la resta és que no el fa ningú més, és català i un ritual molt nostre. Per tant, tots alimentem aquesta tradició perquè anem a buscar el fet diferencial i el que ens singularitza respecte a la globalització. És allò que podem aportar al món i ens situa al mapa”, diu l’antropòloga.
Malgrat el seu actual arrelament, també podria estar sotmès a futurs canvis. Per exemple, el fet de colpejar amb un pal el Tió es podria veure en un futur com una actitud massa agressiva, la qual cosa podria obligar a modificar la tradició. “La cultura no para mai i els valors són el tronc d’aquesta cultura. Si hi ha un xoc entre el ritual i els valors, al final el ritual no sobreviu. Tot i això, si ens agrada i ens singularitza, el que fem és transformar el ritual perquè perduri”, apunta.
Aquests valors moderns ja apunten a tradicions com els correbous, que podrien arribar a prohibir-se. El canvi de mentalitat també ha fet que ens horroritzi l’anomenat blackface (pintar de negre el rei Baltasar). “Hem començat a valorar que els reis són pintats des que convivim amb gent de diferents colors. Ara ho considerem un acte colonial i denigrant, però abans no teníem aquests valors perquè no en veiem cap de prop”, recalca Soronellas sobre aquest canvi de xip. En aquesta línia, considera que es podria donar el cas en què només cantéssim la nadala del tió sense picar amb els pals. Un futur que de moment queda molt llunyà.
El pessebre és un altre element que també apunta al canvi. De fet, aquest any se’n celebren 800 del denominat com el primer pessebre, el de Francesc d’Asís. Sobre la seva prevalença, la tarragonina Maria Antonia Martorell, presidenta de la Federación Española de Belenistas, considera que “el pessebre i el pessebrisme no s’està perdent perquè és una tradició molt arrelada a la nostra cultura i a la de molts països”. Inclús el 2022 es va declarar Manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial.
Aquest ha patit una evolució en tots aquests anys, ja que “és un element d’identitat i, com a tal, manifesta la cultura, la tradició i els costums de qui ho fan”, apunta Martorell. En aquest sentit, destaca que ha experimentat canvis en els materials i la il·luminació, però també conceptuals. Per exemple, en un Congrés celebrat a Màlaga aquest any es van poder veure escenes del naixement sense Verge Maria i amb dos homes. “El moment actual requereix aquesta adaptació. Tot i això, també hi ha sectors més ortodoxos que ho veuen diferent”.
Les escoles i la religió
Com passa amb la castanyada, les escoles són en moltes ocasions aquests reductes on perduren tradicions que cada vegada tenen menys pes en la nostra societat. Salvador Grané, cap d’estudis del Col·legi Cèsar August de Tarragona, indica que intenten que l’escola “sigui un espai de transmissió de la cultura pròpia, com és el cas de la castanyada”.
Amb tot, remarca que treballen el Nadal, però “no se celebra el naixement de Jesús, no aprofundim en l’origen”. Grané argumenta que en tradicions com Tot Sants no acostumem a buscar el seu origen per entendre’l i que amb Nadal plantegen la mateixa posició. “Ens centrem en la celebració perquè ens estructura el curs i ens serveix per treballar tradicions”.
Entre els diferents actes que fan es troba el Tió, les nadales (una d’elles en anglès), la decoració dels passadissos i l’arribada del patge. Aquest últim és un dels moments més especials a l’escola. “Fan una entrada monumental i molt solemne. La directora els rep i els nens llegeixen un text que han preparat. Aleshores, li donen les cartes, on intentem que no sigui quelcom material, sinó de valorar el que tenim. Treballem el Nadal com un espai de desitjos i d’unió de la gent, no pas religiós”, desgrana el cap d’estudis.
Els qui sí que ho tracten són els de classe de religió, que fan un pessebre i se centren també en l’àmbit creient.
La professora Soronellas explica que és habitual aquesta pèrdua del valor religiós de les tradicions. “Hi ha un moment que el procés de mestissatge fa que es descomponguin els rituals, se segrega la part sagrada i podem veure’ls de manera secularitzada. En aquests casos, hi ha rituals que es perden, com la missa del gall”, assenyala. En tot cas, es mostra partidària que s’expliqui el rerefons religiós de les tradicions i que, alhora, es normalitzi també l’explicació de rituals religiosos d’altres creences que conviuen a les aules.
En una posició oposada a la de l’escola pública està el Col·legi Lestonnac-L’Ensenyança de Tarragona, marcats per “l’humanisme cristià”. En el seu cas, l’advent pren un paper preponderant com a preparació del Nadal mitjançant “la pregària i la reflexió”. Jesús Blanco, un dels professors del centre, assegura que durant aquest procés intenten traslladar el missatge d’humilitat de Nadal i una visió menys enfocada al “tenir i comprar” i més al “viure i ser”.
A més, el seu calendari nadalenc també incorpora representacions teatrals amb fons evangèlic, el cant de les nadales (com a l’escola pública, incorporant-ne alguna en anglès), el pessebre, el convit a una celebració eucarística o inclús actes solidaris com la recollida de joguines o aliments. Si bé intenten marcar l’”essència del Nadal” i el seu vessant religiós, Jesús Blanco apunta que és una tasca cada cop més difícil. “Abans les ments estaven més preparades per rebre el missatge de Nadal, però avui dia estan més despistades per culpa del que ens ofereix la societat de consum. Som una societat molt poc reflexiva”, considera.
De fet, les dues escoles miren de fer perdurar tradicions nadalenques, però des de posicions molt diferents. Tot i això, ambdues tracten de veure aquest moment de l’any com un espai d’unió i allunyar-lo de l’evident esperit consumista que el vehicula. Dues visions diferents del Nadal que conflueixen en un punt: anar a contracorrent de la tendència d’un mercat que no s’atura i transforma les nostres tradicions.
