El pantà de Guiamets, situat a la comarca del Priorat, ha assolit aquest dimecres el 100% de la seva capacitat i ha tornat a sobreeixir després de més de dues dècades. Aquesta circumstància només s’havia produït en dues ocasions prèvies des que es va construir l’embassament l’any 1974. Segons records dels veïns més veterans, el pantà ja havia arribat al seu límit l’any 1977, mentre que les dades oficials registrades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) evidencien que només havia passat també el 2004.
Eugeni Vecino, secretari de la Comunitat de Regants del Baix Priorat, ha declarat a l’ACN que aquesta recuperació conjunta amb les obres recents per pujar aigua des del riu Ebre cap al pantà “garanteixen la supervivència” d’un total superior a 500 agricultors vinculats a aquesta comunitat.
Les reserves hídriques han experimentat un increment notable durant les últimes setmanes gràcies als registres pluviomètrics d’aquest hivern. En concret, mentre que el desembre passat el nivell d’aigua se situava aproximadament en un escàs 1%, ara ha aconseguit arribar a plena capacitat en poc més de dos mesos. En paraules del mateix Vecino, aquestes condicions “ens asseguren tres anys d’aigua sense necessitat que plogui”. Aquest fet també implica que no caldrà activar encara la nova infraestructura construïda per la CHE, tot i que aquesta garantiria el subministrament però amb un cost superior.
Obres per millorar el segellament del pantà
Aquestes setmanes es mantenen els treballs per reparar fuites històriques al pantà, una problemàtica que havia afectat negativament els nivells d’emmagatzematge. Les actuacions estan avançant i actualment s’ha completat aproximadament el 50% dels treballs centrats en el marge esquerre; posteriorment es procedirà amb les reparacions al marge dret.
El tècnic responsable ha destacat que “el nombre de forats previstos per omplir amb ciment s’ha incrementat”, fet que contribuirà a un segellament molt més eficaç.
Efectes positius sobre el sector agrícola
Segons explica Vecino, aquesta estabilització hídrica està generant conseqüències positives palpables: durant la sequera recent es va produir una pèrdua estimada del 10% dels regants —aproximadament uns seixanta socis sobre els gairebé sis-cents membres— molts dels quals van optar per arrendar les seves terres a agricultors amb explotacions més grans i abandonar temporalment l’activitat familiar.
No obstant això, no s’han perdut hectàrees cultivades sinó tot el contrari: “Gent que no estava regant ha demanat aigua perquè sabem que sempre hi haurà disponibilitat”, assegura Vecino. A més, diverses empreses noves han començat a invertir en la zona arrendant finques i plantant especialment oliveres i vinyes. També cal destacar la reactivació d’explotacions dedicades als cirerers afectades durant els anys secs anteriors; molts productors han decidit replantar aquests cultius davant les perspectives renovades.
Projectes futurs: energia solar
Finalment, des de la Comunitat de Regants avancen com a proper repte implementar petites plantes solars tant a la captació d’aigua del riu Ebre com als punts d’impulsió. Aquest projecte permetria reduir significativament els costos energètics associats al bombeig. No obstant això, tal com reconeix Eugeni Vecino: “Són paraules majors; es tracta d’una inversió valorada en diversos milions d’euros i actualment no ens podem permetre assumir-la”.
