Avui fa tres mesos des que es van iniciar les obres de rehabilitació del Fòrum de la Colònia; un projecte finançat en el marc dels ajuts europeus Next Generation, a través del Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat, amb una aportació inicial de 3MEUR, per tal de tirar endavant el projecte de manteniment i rehabilitació d’aquest recinte.
Els primers treballs que s’han dut a terme han estat principalment de retirada de terres i inici dels treballs jardineria, així com el projecte d’excavació i estudi arqueològic, que ha pres més protagonisme. En aquest sentit, s’ha pogut corroborar part dels estudis històrics duts a terme anteriorment, però alhora s’han fet algunes troballes interessants que ara cal documentar, previ als treballs d’obra pròpiament dits i que avui s’han explicat en roda de premsa.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha apuntat que “estem davant d’un dels espais més desconeguts i rellevants de Tàrraco”, que ara amb motiu de la seva restauració, es podrà redescobrir i on van passar moltes coses alhora i en les diferents etapes del món romà, com són “el caràcter civil, polític, administratiu i religiós: una mescla única i que exemplifica què va significar ser la capital de la Hispania citerior”.
El Fòrum compta amb diversos estudis fets anteriorment. Els més destacats: l’excavació duta a terme l’any 1925 per Joan Serra Vilaró, que des d’aleshores no s’havia tornat a excavar en la seva extensió. L’operació de museïtzació dels anys seixanta a càrrec de l’arquitecte Ferrant i els estudis de la Universitat Rovira i Virgili (URV), encapçalades per l’historiador i arqueòleg Joaquin Ruiz de Arbulo dels anys noranta.
El que es coneix d’aquest recinte és, d’una banda, que va ser el centre neuràlgic de Tàrraco. Allí hi van confluir, a banda dels carrers principals de la ciutat fora muralla, amb les seves cases -molt senzilles- i les parcel·les que ocupaven; algunes tabernae (comerços) i evidentment edificis on s’esdevenia l’activitat administrativa. El més rellevant i que amb l’excavació s’està corroborant la seva importància, és l’existència d’un erari, que compta amb dipòsits soterranis on se suposa que s’emmagatzemava el tresor públic. Així mateix, s’estan redescobrint les dimensions i importància d’una gran basílica de tres naus i una plaça a l’entorn, construïda en època republicana i presidida pel temple dedicat a la tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva.
Noves troballes arqueològiques
Entre altres detalls, s’han descobert paviments amb sanefes en alguns dels edificis excavats; el relleu d’un cavall dibuixat en una pedra; peces ceràmiques com un vaset de vi; una àmfora; parts d’una inhumació i un revòlver (per datar, segurament són d’època moderna); motllures de marbre com a elements decoratius de la basílica, peces de bronze de diferents objectes; així com la delimitació del cardus i el decumanus molt clars; així com les diferents zones en l’excavació, sobreposades en unes èpoques i altres i com s’anaven ressituant segons les funcions que es van anar desenvolupant.
El projecte urbà
Durant el mes de juny, a banda de les tasques arqueològiques, també s’ha estat treballant amb la retirada de jardinera a la zona on es trobava la basílica i allí mateix s’han començat a enderrocar fonaments moderns que distorsionaven la visualització del conjunt.
D’altra banda, també es comença a treballar en l’entorn i les afectacions dels edificis que limiten amb el recinte, per afavorir-ne la consolidació; s’està treballant amb els diferents projectes de subministrament com l’electricitat i les telecomunicacions, així com el pas elevat del carrer Soler, entre d’altres.
