Un equip del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha desenvolupat una metodologia innovadora per avaluar la maduració de la fruita sense necessitat de collir-la, tocar-la o realitzar proves que puguin perjudicar-ne la qualitat.
Aquesta tècnica es basa en l'anàlisi mitjançant espectroscòpia d’infraroig proper i mitjà aplicada a les fulles més pròximes al fruit. Segons els investigadors, aquestes fulles reflecteixen canvis fisiològics vinculats amb el procés de maduració del fruit, cosa que permet obtenir informació precisa sobre l’estat del producte sense causar cap dany.
Les pràctiques tradicionals per mesurar atributs com la fermesa, el contingut en sucre o l’acidesa impliquen danyar part de la collita, ja que requereixen recollir mostres directament dels fruits. A més, altres mètodes espectroscòpics aplicats sobre els fruits poden deixar marques visibles a la pell. En canvi, aquest nou enfocament es centra en les fulles perquè estan connectades metabòlicament amb el fruit i presenten una empremta espectral que varia amb el seu desenvolupament.
Daniel Schorn, investigador del grup ChemoSens a la URV, explica: "Les fulles experimenten canvis fisiològics i bioquímics a mesura que el fruit madura, degut a la connexió directa entre el metabolisme de les fulles i el dels fruits. I aquests canvis queden reflectits en la seva empremta espectral". Amb aquesta tècnica aplicada setmanalment, han pogut "llegir" l'estat evolutiu del fruit sense necessitat d’intervenir-hi físicament.
L’estudi es va dur a terme durant onze setmanes en una explotació comercial situada a Artesa de Lleida. En total, es van monitoritzar dotze arbres de nectarines on es van prendre mostres tant de les cares superior com inferior de les fulles. Es van registrar variables com l’orientació, l’alçada i la posició respecte al tronc per estudiar-ne l’impacte en els resultats.
Les anàlisis estadístiques van revelar que el factor temporal és el principal element que condiciona els canvis en els espectres foliar, indicant clarament l’avanç en la maduració del fruit. A més, combinar dades obtingudes des de les dues cares folials permet desenvolupar models predictius més precisos atès que cadascuna presenta característiques úniques pel que fa a composició química i resposta ambiental.
Segons els autors del projecte, aquesta innovació pot revolucionar la monitorització del moment òptim per fer la collita. El sistema facilita decisions immediates al camp sense haver d’eliminar cap peça del producte ni utilitzar aparells complexos. Així mateix, promou un model d’agricultura més precís i eficient.
Aquest mètode també ajuda a identificar arbres o branques amb fruits ja aptes pel consum i planificar recollides escalonades segons el grau exacte de maduresa. Schorn afegeix: "El principal avantatge és que podem anticipar l’evolució de la fruita sense malmetre-la i sense necessitat d’utilitzar eines complexes. Analitzar les fulles és més ràpid, net i compatible amb la monitorització al camp".
Tot i això, encara cal perfeccionar alguns aspectes dels models predictius —especialment per estimar propietats com ara l’acidesa— abans d’aplicar-los àmpliament. No obstant això, els investigadors destaquen el gran potencial per estalviar temps, evitar pèrdues innecessàries i millorar significativament la qualitat final dels productes disponibles als mercats.
