Segons dades actuals, aproximadament una quarta part de la població mundial presenta acumulació de greix al fetge, sovint desconeixent-ho. Aquesta condició, que en moltes ocasions no manifesta cap símptoma fins a estadis avançats, està vinculada principalment amb l’obesitat i la síndrome metabòlica. Tanmateix, no totes les persones amb excés de pes desenvolupen el mateix nivell d’afectació hepàtica.
Un equip del grup de recerca en Nutrigenòmica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha aportat noves dades que expliquen aquesta variabilitat: “la resposta del fetge no depèn només del greix acumulat, sinó també del sexe biològic i del rellotge intern que regula el metabolisme”, segons detallen els investigadors.
Mecanismes d’estrès oxidatiu i progressió patològica
L’estudi publicat recentment a la revista Free Radical Biology & Medicine se centra en la malaltia hepàtica associada a disfunció metabòlica, considerada actualment com la forma més comuna de malaltia hepàtica arreu. Quan el fetge acumula lípids en excés, les cèl·lules poden experimentar un augment d’estrès oxidatiu, és a dir, un desequilibri entre molècules oxidants i defenses antioxidants que provoca dany cel·lular.
Aquesta situació pot evolucionar cap a processos inflamatoris, fibrosi o cirrosi hepàtiques i fins i tot derivar en càncer.
Diferències segons el sexe biològic i influència del fotoperíode
L’equip va utilitzar models animals per reproduir un escenari experimental d’obesitat induïda per dieta. A més, es va analitzar l’efecte del fotoperíode —la durada diària dels períodes de llum i foscor— mantenint els animals durant vuit setmanes sota condicions de dies curts o dies llargs. Posteriorment es van mesurar paràmetres com l’acumulació lipídica al fetge, marcadors d’estrès oxidatiu, mecanismes antioxidants, nivells de melatonina i components relacionats amb el rellotge circadiari hepàtic.
Els resultats van revelar respostes diferents entre mascles i femelles. Els primers mostraven una major acumulació lipídica especialment quan estaven exposats a dies llargs; per contra, les femelles tenien menys greix al fetge, però presentaven un grau superior de dany oxidatiu. Aquest descobriment qüestiona la creença habitual que més greix implica necessàriament més afectació tissular.
Mecanismes protectors diferenciats per sexes
L’estudi destaca que els dos sexes activen diferents vies antioxidatives: “les femelles manifestaven una activació més intensa dels mecanismes antioxidants així com nivells superiors de melatonina”, hormona relacionada amb els ritmes circadians. En canvi, els mascles semblaven incrementar sobretot la capacitat antioxidant global sota condicions de dies llargs.
Aina Gironès, investigadora implicada al Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV explica: “Això suggereix que l’organisme no respon d’una manera universal a l’estrès metabòlic sinó que adapta les seves defenses segons el context biològic i ambiental”.
Efectes dels estrògens sobre la protecció antioxidant femenina
Sota condicions fisiològiques normals, les femelles solen gaudir d’una protecció antioxidant hepàtica més eficaç atribuïble als estrògens. No obstant això, en situacions d’obesitat severa aquesta defensa podria veure’s compromesa davant una pressió metabòlica sostinguda superior als sistemes protectors disponibles. Així ho indica l’evidència observada: malgrat acumular menys greix al fetge les femelles presentaven majors indicis d’estrès oxidatiu.
Rellotge circadiari com a factor clau en la resposta hepàtica
L’anàlisi també va posar en relleu diferències significatives en gens i proteïnes implicades en el sistema circadiari hepàtic segons sexe i fotoperíode. Aquestes variacions estaven correlacionades amb els nivells hormonals de melatonina així com amb l’activitat antioxidant detectada.
Aquests resultats suggereixen que “la llum pot modular mitjançant el sistema circadiari la capacitat defensiva del fetge davant l’estrès metabòlic associat a l’obesitat”. Aquesta hipòtesi cobra especial rellevància tenint en compte l’exposició constant actual a fonts artificials il·luminadores nocturnes o horaris irregulars que desajusten els ritmes biològics naturals responsables del metabolisme.
Repercussions futures per al coneixement clínic
L’estudi aporta pistes importants per comprendre millor les complicacions associades a malalties metabòliques cròniques, però remarca també que aquestes conclusions provenen d’un model experimental animal; caldran futurs estudis per confirmar aquests mecanismes en humans.
No obstant això reforça clarament què per abordar adequadament les complicacions hepàtiques vinculades amb obesitat cal tenir presents múltiples factors com ara quantitats acumulades però també sexe biològic i aspectes temporals relacionats amb el metabolisme regulat pel rellotge intern.
Aportacions institucionals
Aquest treball s’emmarca dins la tesi doctoral d’Aina Gironès desenvolupada sota supervisió dels professors Miquel Mulero i Gerard Aragonès al grup Nutrigenòmica URV. El projecte compta amb finançament concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.
