En plena setmana de mobilitzacions al sector educatiu, amb vagues territorialitzades arreu del país i una gran manifestació convocada aquest divendres a Barcelona, el conflicte entre sindicats i Departament d’Educació continua obert. Mentre CCOO i UGT han segellat un acord amb el Govern, el sindicat majoritari USTEC i la resta de representants del sector mantenen la pressió i denuncien durament aquest pacte. En parlem amb Noé Muñiz, portaveu d’USTEC a Tarragona, per analitzar l’estat del conflicte i també entendre les mancances educatives del país.
Quin balanç feu de les vagues durant aquesta setmana?
És molt positiu. Estem sostenint les mobilitzacions. A més, la de divendres serà una manifestació històrica. Tot això demostra que l’acord amb CCOO i UGT no té validesa i que aquesta maniobra política no desmobilitza. Al revés, la gent continua les reivindicacions.
Aquest divendres és el gran colofó de la setmana. S’espera que sigui una de les més multitudinàries dels últims anys?
Crec que sí. Des de Tarragona sortiran 12 busos i hi ha molta gent que ens diu que aniran divendres. Sortirem des de cinc punts de Barcelona per arribar en columna i col·lapsar la ciutat. Fa la sensació que serà una de les manifestacions més grans que s’han vist a Barcelona. No només del sector, sinó en general. Serà una pressió cap al Departament i un missatge claríssim.
Què vau pensar quan es va anunciar l’acord entre el Departament d'Educació i CCOO i UGT?
La primera reacció és pensar: “com sempre”. No és la primera vegada. La gent que porta més temps al sindicat ja ho ha viscut. Hi havia alguns indicis, veies que alguna cosa passava. La segona reacció va ser: “que lleig”. No es va dir res a la resta de sindicats i es va fer un teatre. Es va fer veure que s’estava negociant quan ja estava pactat. Va haver-hi un moment mentre negociàvem on es va aixecar un company -crec que de CGT- i va dir: “a la ràdio estan explicant que ja heu signat”. Ni tan sols a l'hora de fer teatre van saber gestionar els tempos i es van produir unes situacions superincòmodes. És una traïció en tota regla.
"L'acord amb CCOO i UGT és una traïció en tota regla"
Dieu que aquest acord és “ideològic i polític”. Què vol dir això? No és tot polític?
El que volem dir és que es tracta d’una maniobra política per desmobilitzar. Tots sabem que CCOO i UGT -especialment UGT- té unes fortes connexions amb el PSOE i unes estructures nacionals molt potents. Malauradament, el PSOE ha utilitzat moltes vegades UGT per a frenar la força sindical. Potser no van saber mesurar que són minoritaris en Educació i que, amb tantíssima força al carrer, signar aquest acord faria que la gent se’ls tirés a sobre. La jugada els hi ha sortit malament.
Els tres grans missatges a les manifestacions eren: menys ràtios, més suport a l’escola inclusiva i millors salaris. El pacte redueix ràtios i incrementa 300 milions d’euros en l’escola inclusiva. No es demanava això?
En el tema d’inclusiva acceptem que hi ha una millora i a la negociació s’havien fet avenços. De fet, algunes de les coses que recull s’havien acordat a la unitat sindical. Ara bé, no es tracta només de ficar diners, sinó de saber com es reflecteix la inversió. El decret d’inclusiva està tan mancat de recursos que hi ha moltes necessitats. Atenció directa a l’aula, psicopedagogs al centre, bona coordinació amb el CSMIJ, el desastre de la subcontractació de vetlladors… Hi ha una mica de concreció, però es diu que s’acabarà de concretar a la comissió de desplegament i seguiment, com passa amb altres punts. A aquesta comissió només hi poden accedir els sindicats que signin. Per tant, és un acord que atorga l’exclusivitat de negociació.
Per què les aules són cada cop més diverses? Es diagnostiquen més casos? N’hi ha més?
És multifactorial, però la principal diferència no és que n’hi hagi més, sinó que es diagnostiquen i s’atenen més casos. A vegades es diu que abans hi havia 40 nens a l’aula i no hi havia autistes o dislèxics. Sí que n’hi havia, però no es tractaven i hi havia un abandonament d’una part de l’alumnat. Tot i això, és cert que potser hi ha sobrediagnosi en alguns casos. De totes maneres, el que passa és que ha canviat completament la metodologia. En unes aules on hi havia un mestre que parlava i uns alumnes que escoltaven era difícil de determinar això. Ara volem una educació on l’alumne interaccioni i nosaltres ens adaptem a ell. Això genera en una diversitat enorme que abordem sobre el paper, però a l’hora de la veritat és impossible.
"Tenim una diversitat enorme a les aules que abordem sobre el paper, però a l'hora de la veritat és impossible"
En principi, més o menys esteu d’acord amb els punts de les ràtios i l'educació inclusiva, però no us sembla suficient l'apartat salarial. És així?
En ràtios i inclusiva estem d’acord en els avenços, però quedava molt per negociar. Per exemple, ara les famílies estan en peu de guerra a Tarragona amb les preinscripcions. Es redueixen les ràtios a primer d’ESO i no s’obren més línies. Aleshores, se’ls hi diu a les famílies de Sisè de Primària que per primera vegada potser no podran accedir a l’institut que tenen adscrit. Baixar ràtios significa obrir noves línies. I també tractar el problema de la matrícula viva.
I en tema salarial?
És clarament insuficient. És un tema objectiu. Estem demanant un 25% d’increment del salari. No perquè ens hàgim aixecat un dia volent cobrar això, sinó perquè es fa un estudi econòmic i veiem que des de 2008 hem perdut aquest poder adquisitiu. El que se’ns ofereix arriba amb prou feines al 8% i es calendaritza la pujada en quatre anys. Creiem que es pot fer un esforç més important.
Els signants de l’acord defensen que passaríeu d’estar a la cua a ser els tercers més ben pagats de tot l’Estat.
No és veritat. En termes absoluts costa molt de definir perquè depèn del tipus de professors. Es fa la trampa d’agafar l’increment en quatre anys com si fos des del principi. Estem pressuposant que tots els altres professors no tindran cap altre increment, la qual cosa no és certa perquè a Astúries ja han pactat increments. Si ens paguessin el mes que ve tot això, potser sí que seríem els tercers en algunes situacions. Però no és així. Les altres comunitats milloraran.
"Estem demanant un 25% d'increment del salari. És el poder adquisitiu que hem perdut des de 2008"
L’acord planteja que, si hi ha una millora de finançament a través dels pressupostos, es comprometen a estudiar una actualització salarial a partir del 2028. No és un bon punt de partida per continuar negociant després?
És positiu si el punt de partida és mínimament raonable. Un dels canvis en les mobilitzacions és que estem intentant consultar molt el col·lectiu. Quan vam fer enquestes sobre l’acord amb 40.000 respostes (pràcticament la meitat del col·lectiu), un 95% va votar refusar-lo. Per tant, no és un punt de partida bo i no és el que la gent demana.
Suposo que t’has trobat en la situació de ciutadans que no empatitzen amb les vostres reclamacions perquè creuen que teniu un bon sou i moltes vacances. Què els responeu?
Estem treballant molt el missatge de cara a les famílies i a la societat. El seu suport és bàsic. Aquesta idea és un mite que s’ha generat i es podrien dir moltes coses. Una paradoxa bàsica és que no hi ha professorat. Hi ha problemes per trobar professors de secundària i a hores d’ara hi ha moltíssims grups que no tenen professor. Si cobrem molt i tenim moltes vacances, per què cada vegada hi ha menys professionals? Si no trobes personal, has de millorar les condicions. N’hi ha molts que marxen inclús per cobrar menys.
Marxen per les condicions o perquè és poc gratificant?
És un conjunt. El sou, massa alumnes, la gestió de l’aula, pocs recursos, feines que fem gratis com les colònies. La gent marxa perquè ho prova i després veu que és impossible. Ara mateix no es donen les condicions per poder fer la teva feina amb uns mínims. Les condicions no són atractives i tenim moltes baixes psicològiques.
"Si cobrem molt i tenim moltes vacances, per què cada vegada hi ha menys professionals?"
Quan mesurem la qualitat de l’educació amb estudis com l’informe PISA, veiem que Catalunya és a la cua en competències. Què està passant?
És molt multifactorial. Agafa des de les dramàtiques condicions del professorat fins als recursos materials i les metodologies. Malauradament, Catalunya va fer una aposta per les noves metodologies -sobretot impulsades per la Fundació Bofill- i no estan funcionant. En altres països ja havien deixat de funcionar quan aquí es començaven a aplicar. A més, aquestes noves metodologies que treballen per projectes i aprenen de manera participativa funcionen amb ràtios baixes i amb molts professionals. Quan innovem “massa” i, alhora, volem ser pioners en metodologies que impliquen ràtios baixes, acaba sent un desastre.
Què s’ha de fer?
Les comunitats que s’han mantingut amb un ensenyament més tradicional se n’han sortit millor. Ho veiem també aquí a Catalunya amb casos com l’Institut Martí Franquès, que és de referència. Crec que s’ha de fer un pas enrere. Això no significa recuperar l’educació autoritària d’èpoques predemocràtiques, sinó recuperar aspectes que sí que funcionaven de l’educació tradicional i adaptar-nos a la realitat. Si més endavant tenim ràtios més baixes, podem tornar a aplicar algunes altres metodologies. Ara és voler i no poder.
L’aparició del mòbil ha afectat en aquests mals resultats? Tinc la sensació que el sistema ha fracassat a l’hora d’incorporar-los a l’educació.
És un exemple del que comentava. La primera reacció de la gran majoria del professorat era que prohibir no era la solució. Si estan tan incorporats en el dia a dia, sembla lògic no prohibir-los i aprendre a gestionar-los. Es va intentar, però el mòbil s’ha d’incorporar en ràtios baixes i amb un control més acurat. Ens ha passat per sobre tant a les aules com fora d’elles. Al final, es va veure que l’única solució era prohibir-los. S’ha de dir que ha funcionat. Amb les pantalles va passar el mateix i ens hem adonat que en determinats aspectes no aporten res. La solució està en una barreja.
"El mòbil ens ha passat per sobre tant a les aules com fora d'elles"
La consellera Paneque diu que no es mouran. És viable aguantar aquest pols social?
És una irresponsabilitat que el Govern digui ara que no negociarà amb els sindicats que representen la majoria i el mateix col·lectiu que massivament et diu que vol continuar negociant. És complicat dir que es tracta d'un “acord de país” quan ho has pactat amb uns sindicats minoritaris i tens tanta gent al carrer. L’acord ha deixat en una posició molt delicada a CCOO i UGT i ells han demanat que el Departament no es mogui. Si el Departament continua negociant, deixa en fora de joc aquests sindicats.
Aleshores, què passarà?
Difícilment negociarà durant aquesta setmana, cosa que sí que hauria passat en una altra situació. Tot i que serà una manifestació massiva i un toc d’atenció, aguantaran. Els hi juga a favor la Setmana Santa, on hi haurà un ‘relax’. Hem dit que només tornar de Setmana Santa continuarem amb mobilitzacions. S’està parlant de no ficar notes o no anar a excursions. Si no hi ha resposta, no acabarem el curs amb normalitat.
La gent està molt engrescada i mobilitzada. Tenim la sensació que si continuem pressionant, el Departament no tindrà més remei que asseure's i fer una oferta real. No acceptarem res que no tingui un suport majoritari. Creiem que això escalarà i que podria ser el mateix president qui agafés les regnes per buscar una solució i tenir un punt d’inflexió a l’educació. De fons, hi ha sectors que pressionen perquè, quan empitjora la pública, reverteix en més clientela per a la concertada. Més que un reforç a la pública, la concertada s’està convertint en una segona via.
"La gent està engrescada i mobilitzada, no acceptarem res que no tingui el suport majoritari"
