Rosa Aguilar, portaveu del sindicat USTEC-STEs a les comarques de Ponent, valora el seguiment de les jornades de vaga educativa a Catalunya, que qualifica d’històric, i critica tant l’acord assolit amb el Departament d’Educació com el tractament mediàtic del conflicte. En aquesta entrevista, analitza les principals mancances del sistema, com la pèrdua de poder adquisitiu del professorat, la falta de recursos per a l’escola inclusiva o unes ràtios insuficients, i apunta cap al futur immediat del conflicte, amb possibles noves mobilitzacions si el govern no dona resposta a les demandes del col·lectiu docent.
Com valoreu aquesta setmana de jornades de vaga educativa i el seu seguiment a Lleida i a la resta de Catalunya?
El primer que hem de situar és que no estem del tot contents amb el seguiment que han fet alguns mitjans de comunicació. Creiem que som una pota essencial dels serveis públics i, per tant, especialment els mitjans públics haurien d’haver fet una cobertura molt més important. En aquest sentit, ens sentim decebuts amb el tractament mediàtic.
Ara bé, pel que fa al seguiment de la vaga, la valoració és absolutament diferent. Estem pletòrics per la participació que hi ha hagut. Molts mestres i professors de secundària han seguit aquestes jornades des de dilluns, i les xifres han estat molt elevades en totes les demarcacions. Parlem de seguiments que arriben al 70% o fins i tot més en alguns indrets, amb manifestacions que han estat absolutament històriques. I quan diem històriques ho fem amb coneixement de causa: des de l’any 1988 no es veia una mobilització tan massiva del col·lectiu docent.
Per què considereu que l’acord amb el Departament d’Educació és insuficient i parleu d’una “errada històrica”?
Hi ha tres motius principals pels quals no hem signat l’acord, i tenen a veure sobretot amb el contingut. En primer lloc, pel que fa als salaris, nosaltres no demanàvem augments de sou, sinó revertir la pèrdua de poder adquisitiu del professorat. Aquesta pèrdua, acumulada des del 2009 fins al 2025, se situa entre el 20% i el 25%. Això vol dir que, en la pràctica, un mestre o un professor ha treballat aproximadament dos anys de franc. Ningú treballa de franc, i menys en una professió que ja pateix un reconeixement molt limitat.
Pel que fa a les ratios, l’acord arriba tard i amb un impacte molt limitat. Nosaltres entenem que, tenint en compte la realitat de Catalunya, amb una gran complexitat i amb un de cada tres alumnes amb necessitats educatives especials, les ratios haurien de baixar de manera més clara i immediata. El que es planteja no respon a aquesta realitat ni estableix mesures estructurals urgents.
En relació amb l’escola inclusiva, la situació és encara més clara: en aquests moments és un miratge. Tenim un decret des del 2017 que no s’ha complert ni en el marc ni en el calendari. No hi ha els recursos necessaris per garantir una veritable inclusió, i sense recursos el que es fa als centres educatius és, en molts casos, pura supervivència i integració. Sense recursos universals i específics, no es pot parlar d’escola inclusiva.
Com afecta tot això al dia a dia del professorat dins l’aula?
El dia a dia pot arribar a ser molt dur, també des del punt de vista emocional. Hi ha situacions en què el professorat es veu obligat a decidir a quins alumnes pot atendre millor. En una aula pots tenir fins a deu alumnes amb necessitats educatives especials, i sense recursos suficients et trobes en la tesitura de triar si et dediques a aquests alumnes o a la resta del grup.
Això no hauria de passar. El Departament d’Educació no pot posar el professorat en aquesta situació. Però la realitat és que falten recursos: falten vetlladors, altres docents de suport, tècnics d’inserció social, especialistes… Hi ha casos en què l’atenció especialitzada arriba un cop al mes, cosa absolutament insuficient.
A més, el professorat també pateix un qüestionament constant, sovint per part de les famílies o de la societat en general. Això afegeix encara més pressió a una feina que ja és molt exigent. Cal recordar que els docents són professionals de la docència, i no poden assumir totes les funcions que actualment se’ls demanen.
Quina valoració feu de la divisió entre sindicats arran de l’acord?
Això té molt a veure amb la forma com s’ha tancat l’acord. S’ha fet de manera opaca, poc transparent i, en molts casos, per darrere de la resta de sindicats. Dos sindicats en minoria han signat un acord amb el govern, i això genera molts dubtes sobre els interessos que hi ha al darrere.
A més, l’acord es va signar abans de traslladar-lo al professorat, quan s’estava treballant en una consulta unitària. Això fa pensar que hi havia pressa per evitar que el col·lectiu pogués pronunciar-se. I, de fet, quan s’ha fet la consulta, amb més de 42.000 participants, el 94% ha rebutjat l’acord.
Per tant, entenem que no respon a la voluntat majoritària del professorat i que s’ha utilitzat també amb una finalitat política, en un moment clau per al govern.
Quins són els pròxims passos després d’aquesta setmana de vaga?
La manifestació a Barcelona marca el colofó d’aquesta setmana de mobilitzacions, i a partir d’aquí caldrà veure quina és la resposta del govern. De moment, el que estem veient és que no hi ha voluntat de tornar a negociar, cosa que considerem molt greu.
Paral·lelament, als centres educatius s’està produint un moviment molt interessant d’organització des de la base. S’estan fent assemblees i s’estan prenent decisions col·lectives, com deixar de fer activitats extraescolars, sortides o colònies, que actualment es basen en el voluntariat del professorat.
Des dels sindicats donarem suport a aquestes iniciatives i, en funció de com evolucioni la situació, no descartem noves mobilitzacions, incloent-hi la possibilitat d’una vaga de caràcter més indefinit.
Heu estat crítics amb els mitjans de comunicació. Què és el que us ha decebut exactament?
El que ens ha decebut és que, en molts casos, s’ha informat de manera esbiaixada o superficial. S’han donat xifres que no responen a la realitat i s’ha passat molt per sobre d’un conflicte que és profund i estructural.
No estem parlant només del salari del professorat, sinó d’una davallada molt important de la qualitat de l’educació pública a Catalunya. Això és el que està en joc. Per això considerem que els mitjans, especialment els públics, haurien de ser molt més rigorosos i explicar bé la situació.
També s’han transmès missatges que poden confondre, com parlar d’augments salarials molt elevats sense contextualitzar-los. La realitat és molt diferent, i creiem que la ciutadania té dret a rebre una informació clara, completa i transparent.
