Montse Muñoz lidera un govern municipal a Creixell format per quatre forces polítiques (abans eren cinc). Té diversos reptes en un poble turístic, com són el padró o dimensionar uns serveis que proporcionin qualitat als ciutadans. Parlem d'aquests reptes a l'entrevista, de la Festa Major (que és aquesta setmana) i a banda, comentem novetats com la Fira del Vi o la nova zona esportiva.
Com està funcionant un govern de quatre forces?
Ara som quatre grups polítics. Pel que fa al funcionament del govern i del personal, no tenim cap problema, al contrari: ens portem bé, ens donem suport, i treballem pel poble. Units, els colors polítics no compten. Per nosaltres, és una legislatura de treball, més que de color polític.
En aquests mesos de govern, quin balanç en fa?
Hem intentat tenir una despesa més ajustada. El deute ens condiciona molt: 600.000 euros anuals que no podem incorporar al pressupost perquè van destinats a pagar crèdits i deutes. Per a un poble petit com el nostre, això fa molt mal. Ens agradaria fer més coses, però el problema són els diners. Ara estem rebent força suport de la Diputació i de la Generalitat, i això s’està notant. Per exemple, hem fet el parc esportiu amb el pla ImpulsDipta, que si tot va com ha d’anar, s’inaugurarà el 2 d’agost amb un torneig de pàdel. Crec que donarà un bon impuls al poble, farà que la gent es quedi a Creixell i utilitzi les nostres instal·lacions. És una zona molt cèntrica, propera a moltes urbanitzacions, i serà un espai aprofitable.
També esteu amb el projecte d’un magatzem municipal. En què consisteix?
Tenim molts espais repartits i la brigada també està molt dispersa. Volem concentrar-ho tot en un únic espai, centralitzar els vehicles, materials i personal. Això ens permetrà utilitzar la resta d’espais per altres usos. Aquest projecte ja té una subvenció aprovada del PUOSC i està en exposició pública. No cal fer-hi modificacions, el projecte està provisionalment concedit i a punt per executar-se.
On s’ubicarà?
Al camí del cementiri, encastat al terreny. Això deixarà la pista poliesportiva de dalt totalment lliure. El magatzem tindrà gairebé 1.000 m², i quedarà integrat al paisatge.
I han comprat material nou?
Sí. Hem comprat una màquina de netejar —ja està pagada— i dues furgonetes per a la brigada, deixant enrere el sistema de renting. Tot això s’ha fet amb romanents de tresoreria. Potser no sembla molt, però si ens estalviem 6.000 euros al mes, aquests diners poden servir per a altres coses. Encara que sigui poc, a vegades dona per molt.
S'han fet canvis a la policia local. En què consisteixen?
Hem reestructurat la policia. Estava molt obsoleta i la plantilla era petita. Ara, sense incrementar la plantilla oficial, hem augmentat el nombre d’efectius. Aquest estiu hem incorporat dues persones de reforç, tal com permet la llei, fins al 30 de setembre. Això ens dona més presència al carrer i millora la seguretat.
També han fet millores a la piscina municipal, no és així?
Hem fet un arranjament gairebé total de la maquinària: canvis de filtres, bombes, sorra dels dipòsits, i també del sistema de cloració. Ho hem pogut fer amb els recursos que tenim, avançant a poc a poc.
En quin punt es troba el POUM?
Després de 33 anys, hem reprès el POUM. L’any 2003 se’n va iniciar un, però es va aturar el 2007. És un document imprescindible.
I la planificació de les Sinies Nord?
Ens trobem amb molts problemes amb SOM Creixell, que no volen que el poble creixi ni canviï. Nosaltres creiem que si no evoluciones, et mors. Volem passar del model xalet a un model diferent, més viable per a una població envellida. La ciutat jardí consumeix molt terreny i és cara de mantenir.
Per què defensen la verticalitat?
Perquè tenim una població que envelleix, i la gent no pot viure en cases sense ascensor. Molts han de posar cadires per pujar escales o buscar solucions costoses. Si oferim edificis amb ascensor, la gent podrà quedar-se a Creixell i no haurà de marxar. A més, augmentaríem la superfície comercial, amb baixos comercials als edificis, que donarien una nova vida a zones com la del Mercat Municipal. Però, de moment, no ens ho volen aprovar.
Quin argument donen?
Diuen que no és el model de poble que volen, que volen mantenir l’essència. També diuen que s’han d’acabar urbanitzacions existents, però això depèn dels promotors. Si n’hi ha un que vol construir, cal aprofitar-ho.
Suposa un problema tenir tants habitatges com habitants?
Som un poble de segona residència, i molta gent no està empadronada aquí. Això fa que rebem menys diners de l’Estat, perquè es calcula en funció del padró. Estem a 4.190 habitants, per sota dels 5.000 que ens obririen noves portes. Tot i ser municipi turístic, i poder obrir caps de setmana, no n’hi ha prou. La realitat demogràfica no es tradueix en més recursos.
Com afronten l’estiu en l'àmbit de serveis?
Tenim els serveis dotats segons el pressupost. No podem augmentar plantilla fàcilment. Hem reforçat la policia perquè es vegi seguretat al carrer, i la gent ho agraeix. A la brigada, estem fent les llums de la platja, els serveis diaris, i ja ens preparem per a les festes. Quan cal, incorporem personal extra. La màquina de netejar treballa matí i tarda. Tenim també socorristes a platges i piscines. De moment, cap incidència greu.
Pel que fa a l’aparcament a la platja, hi ha solucions possibles?
És molt complicat. Costes considera que aquella zona és marítim-terrestre, i allà no s’hi pot ni circular ni aparcar. Sempre s’ha fet servir com a finca, però segons ells, és platja. La línia de ribera de mar no està definida aquí, i quan no ho està, diuen que coincideix amb la zona marítim-terrestre. Estem intentant defensar la nostra posició, però és difícil. No és que no vulguem aparcar-hi, és que no ens deixen.
Què va passar quan van col·locar els senyals?
Va ser un caos. El 30 d’abril ens vam trobar els senyals de prohibició, i l’endemà, que era festiu, ja hi havia sancions. La gent es va enfadar molt, però l’Ajuntament no en sabia res. Ens va agafar desprevinguts. Ens diuen que es pot aparcar a sobre la via, però la passarel·la ferroviària no compleix normatives i és molt incòmoda. Vam demanar solucions a ADIF i ens van dir que no hi faran res. També vam demanar passar aigua del nord al sud amb tubs, però només ho faran si ho paguem nosaltres.
I canviant de tema. Com s’afronta la Festa Major?
L’hem reduït en dies per motius pressupostaris i també per queixes veïnals. Dijous comença amb el pregó, divendres a la nit hi haurà orquestra al Mirador, dissabte festa a la zona esportiva i teatre al Casal. També dijous hi haurà teatre. Aquest any hem demanat fer focs artificials a la platja i ens ho han autoritzat.
La novetat és la reducció de dies?
Sí, però no d’actes. Hem intentat concentrar-los.
Aquest estiu també feu la segona edició del Creixell Màgic. Com va anar l’any passat?
Va funcionar molt bé, va ser un èxit. Altres pobles ho han imitat. L’any passat vam fer una gala, aquest any en farem dues. Una ja està plena i l’altra gairebé també, i encara falten dies. Serà el 15, 16 i 17 d’agost.
Hi haurà la novetat de la Fira del Vi, com serà?
Sí, també el 7, 8 i 9 d’agost farem una Fira del Vi. Serà al Mirador, espero que tingui un mínim d’èxit. Es farà a les tardes, amb maridatges de vi i gastronomia. Seran espais tancats amb reserva prèvia. Crec que pot estar molt bé per no desbordar-nos. No podem morir ni d’èxit ni de pena. A vegades en altres fires del vi ha passat que tot es desborda. Aquí ho acotarem amb reserva. Accediran les persones amb reserva o, si n’hi ha de lliures, podran entrar, però sempre sota control.
