Una marea d’estudiants ha omplert aquest dimarts la Plaça Imperial Tàrraco i els carrers adjacents en el marc de la vaga estudiantil convocada pel Sindicat d’Estudiants arreu de l’Estat. La mobilització, que ha culminat amb una assentada davant la Delegació del Govern i dels Serveis Territorials del Departament d’Educació a Tarragona, ha volgut denunciar la inacció institucional davant els casos d’assetjament escolar i reclamar una educació segura, pública i lliure de violències.
La protesta s’ha convocat després de la mort de Sandra Peña, una jove de 14 anys de Sevilla que es va suïcidar després de patir assetjament escolar al col·legi concertat Irlandesas de Loreto de Sevilla. Els estudiants han dedicat llargues estones de silenci en memòria seva, però també han convertit el dolor en ràbia col·lectiva i exigència política.
Des del Sindicat d’Estudiants, han exigit "La dimissió immediata de la junta directiva del col·legi Irlandesas del Loreto i la retirada del seu finançament públic. Els responsables de no activar el protocol antibullying han de pagar penalment per consentir l’ocorregut. Ni la nostra educació ni la nostra salut mental poden ser un negoci."
El comunicat també reclamava la "contractació de milers de psicòlegs i psiquiatres a la sanitat pública i en cada col·legi, institut i facultat", i advertia que "ni un euro públic per a engreixar el negoci de l’ensenyament privat-concertat, que sempre tapa l’assetjament i tot tipus d’abús".
La veu de l'assetjament
Durant l’assentada, diversos joves han volgut compartir les seves experiències personals davant del micròfon o entre crits d’ànim i aplaudiments. El testimoni d’una estudiant ha commogut especialment els presents: “Ningú es mereix perdre una filla, i sobretot per culpa de quatre persones que han decidit abusar d’ella. És igual com de diferent siguis, perquè el diferent et fa brillar i és molt injust que ens apaguin. Jo també he sigut una persona que ha patit bullying, i només que et facin arribar a casa i no vulguis tornar a l’escola, ja és assetjament".
A la vegada, ha volgut "denunciar el sistema que tenim" i deixar clar que "el cas de Sandra Peña és una desgràcia, però gràcies a ella estem revolucionant-nos, perquè això no pot seguir així.”
Una altra jove, visiblement emocionada, hi afegia:“A mi també m’han fet assetjament, des de molt petita, i mai van arribar a parar, però gràcies a manifestacions com aquesta podem ajudar a gent que no té veu.”
Les intervencions han estat una catarsi col·lectiva per molts. Una altra estudiant explicava: “L’assetjament a vegades no el podem arribar a veure, però està present, i a vegades inclús quan ho expliques ningú considera que sigui bullying. A vegades ningú et creu, però si tu ho consideres bullying, és bullying, perquè si t’estan fent alguna cosa i tu ho vols parar, i no paren, és bullying.”
Altres testimonis han apel·lat directament a la solidaritat i la necessitat de parlar-ne: “Vull que tothom que hagi patit assetjament o l’estigui patint sàpiga que no està sol i que no és culpa seva, que són els altres. Parleu, perquè algú us ajudarà, encara que a l’escola no us facin cas. Parleu si veieu casos, no deixeu de costat a la gent, perquè potser li esteu donant la vida a algú.”
Entre diverses consignes, els estudiants han fet sentir la seva força i determinació. L’última veu que ha intervingut ha resumit el sentiment col·lectiu: “Tots els que estem aquí som el canvi, i hem de fer alguna cosa perquè això no pot seguir així.”
Les protestes s’han repetit de manera simultània a Barcelona, Girona i Lleida, així com a desenes de ciutats de tot l’Estat. A tot arreu, el missatge ha estat unànime: l’assetjament mata, i el silenci institucional també.
Els estudiants demanen que la mort de Sandra Peña no quedi impune i que serveixi per obrir un debat profund sobre el paper de l’educació, la salut mental i la responsabilitat dels centres concertats i públics davant del bullying.
Avui, entre pancartes i llàgrimes, la veu dels joves ha deixat clar que no es tracta només d’una protesta, sinó d’un crit de supervivència col·lectiu: que cap altra Sandra hagi de morir per ser escoltada.