Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El malestar emocional i l’augment del vapeig són dos dels principals reptes que afronta la salut dels adolescents de Tarragona. Així ho constata l’Enquesta de condicions de vida dels i les adolescents de Tarragona 2025 (ECVAT25), que revela que el 29,2% dels joves presenta malestar emocional, mentre que el percentatge d’adolescents que ha vapejat durant els darrers 30 dies s’ha enfilat fins al 22,6%.
La conselleria de Salut Pública de l’Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han presentat aquest dilluns els resultats de la cinquena edició de l’estudi, que permet analitzar l’evolució dels hàbits i les condicions de vida dels adolescents de la ciutat. En total, les cinc edicions celebrades entre el 2015 i el 2025 han recollit 8.647 respostes de joves d’entre 14 i 19 anys dels centres educatius de secundària del municipi.
El conseller de Salut Pública, Mario Soler, ha destacat la importància de transformar les dades en mesures concretes. «La nostra responsabilitat com a conselleria de Salut Pública és convertir aquest coneixement en acció», ha afirmat. Segons Soler, l’enquesta és una eina del Pla Local de Salut que permet adaptar les polítiques de prevenció a les necessitats detectades.
Per la seva banda, el catedràtic de Sociologia de la URV i director del Social & Business Research Laboratory, Àngel Belzunegui Eraso, ha assenyalat que Tarragona és una de les poques ciutats de l’Estat que duen a terme una enquesta d’aquestes característiques per conèixer les condicions de vida dels adolescents.
Menys alcohol, tabac i cànnabis, però més vapeig
L’evolució dels consums presenta diferències importants segons la substància. Entre els adolescents que declaren haver-ne consumit durant els 30 dies previs a l’enquesta, el consum d’alcohol ha baixat del 47,7% el 2015 al 37,9% el 2025. El tabac també registra una davallada significativa, del 27% a l’11,1% en el mateix període.
Pel que fa al cànnabis, el percentatge se situa en el 4,6% el 2025, davant del 15,2% registrat el 2021. La borratxera també ha disminuït respecte al 2015, del 19,8% al 17,5%, tot i que ha experimentat variacions al llarg dels anys.
La tendència és ben diferent en el cas de les cigarretes electròniques. El percentatge d’adolescents que ha vapejat durant els darrers 30 dies ha passat del 4,2% el 2015 al 22,6% el 2025, una evolució que posa de manifest la necessitat d’adaptar les estratègies de prevenció als nous hàbits de consum.
El malestar emocional afecta especialment les noies
Un dels resultats més destacats de l’ECVAT25 és l’augment del malestar emocional. El 2025, aquest indicador afecta el 29,2% dels adolescents, el percentatge més elevat de tota la sèrie. La xifra ha crescut des del 26,6% del 2023.
Les diferències entre nois i noies són especialment significatives: el malestar emocional afecta el 43,8% de les noies, davant del 15,1% dels nois. Entre les noies, a més, l’indicador ha augmentat del 38% el 2023 al 43,8% el 2025.
L’enquesta també detecta desigualtats en altres àmbits relacionats amb el benestar i la imatge corporal. El trastorn alimentari afecta el 45,8% de les noies i el 27,8% dels nois, mentre que el rebuig del propi físic arriba al 51,9% entre les noies i al 30,2% entre els nois.
Un de cada tres adolescents presenta indicadors d’ús problemàtic d’internet
L’estudi també posa el focus en els hàbits digitals. Mitjançant l’escala CIUS, que permet detectar indicadors d’ús compulsiu o problemàtic d’internet, l’enquesta constata que el 31,7% dels adolescents presenta aquests indicadors.
La proporció és més elevada entre les noies, amb un 36,6%, que entre els nois, amb un 27,1%. L’ús d’internet s’incorpora així als àmbits que cal tenir en compte a l’hora d’abordar la salut i el benestar adolescent, juntament amb els videojocs, el son i l’alimentació.
Fer esport s’associa amb un millor benestar
La recerca també analitza la relació entre l’activitat esportiva i diferents indicadors de salut. Les dades mostren que el malestar emocional afecta el 24,4% dels adolescents que practiquen esport, davant del 50,3% dels que no en fan.
Les diferències també s’observen en altres indicadors. L’ús problemàtic d’internet afecta el 31,5% dels adolescents que fan esport, en comparació amb el 49,1% dels que no en practiquen. Pel que fa als trastorns del son, els percentatges són del 39,4% i del 52,1%, respectivament, mentre que els indicadors de trastorn alimentari se situen en el 25,7% entre els esportistes i en el 33,9% entre els que no fan esport.
També es detecten diferències en el consum de tabac, que és del 8,2% entre els adolescents que fan esport i del 16,7% entre els que no en fan. En el cas del cànnabis, els percentatges són del 3,8% i del 7%, respectivament.
En canvi, el vapeig presenta prevalences molt similars en tots dos grups, del 44,4% entre els adolescents que fan esport i del 43,9% entre els que no en fan, sense una associació significativa entre les dues variables.
L’estudi també relaciona la pràctica esportiva amb un menor rebuig del propi físic i menys indicadors de trastorn d’ús de videojocs i consum de begudes energètiques. En conjunt, els resultats apunten a una associació entre l’activitat física i diversos indicadors de benestar, tot i que no permeten establir una relació directa de causa i efecte.
El vincle familiar i el descans, altres factors clau
L’ECVAT25 identifica també diferències relacionades amb les condicions familiars i el descans. El trastorn del son afecta el 55,3% dels adolescents que no tenen vincle familiar, davant del 35,6% dels que sí que en tenen.
Pel que fa als trastorns alimentaris, el percentatge arriba al 62,7% entre els adolescents que presenten malestar emocional, mentre que se situa en el 27,2% entre els que no en presenten.
L’enquesta també identifica diversos factors associats als consums de substàncies, com ara el consum de tabac, alcohol i cànnabis per part de familiars o amistats, la manca de vincle familiar i una menor supervisió parental. A aquests elements s’hi afegeixen factors escolars i socioeconòmics, com l’absentisme, el malestar amb els estudis i la privació econòmica.
En l’àmbit personal, també destaquen el malestar emocional, la baixa autoestima, el rebuig del propi físic, la manca de pràctica esportiva i altres conductes, com l’ús problemàtic d’internet o el consum diari de begudes energètiques i cafè.
Deu anys de dades per orientar les polítiques de prevenció
L’enquesta va més enllà dels consums i analitza diferents dimensions de la vida dels adolescents, com la valoració dels estudis, l’associacionisme, la pràctica esportiva, els vincles familiars, la religiositat, l’ús d’internet i videojocs, el joc en línia i presencial i els hàbits alimentaris.
La continuïtat de l’estudi durant una dècada permet comparar els resultats de les cinc edicions i detectar tant millores com problemàtiques emergents. L’objectiu és disposar d’una base de coneixement que ajudi a adaptar les polítiques públiques a les necessitats dels adolescents i a reforçar els factors de protecció des d’una perspectiva integral.
