Magí Seritjol es jubila després de liderar 28 edicions de Tarraco Viva, un referent europeu en recreació històrica

El director repassa l'evolució del festival i destaca el llegat cultural i econòmic que deixa a Tarragona després d'una trajectòria de quasi tres dècades

22 de maig de 2026 a les 09:03h

Després de conduir durant les seves 28 edicions, Magí Seritjol anuncia la seva jubilació com a director del festival Tarraco Viva. Aquest esdeveniment, pioner en la divulgació i reconstrucció històrica centrada en les cultures mediterrànies antigues, especialment la romana, s’ha convertit en un punt de referència a nivell europeu. En una entrevista concedida a l’ACN, Seritjol reflexiona sobre els avenços i reptes futurs del certamen: "hem aconseguit que la història formi part de la vida diària de molta gent", celebra. Enguany, fins al 24 de maig, s'han programat prop de 500 activitats sota el lema 'Per què Roma?'. El director subratlla que "el passat ens explica el present i també pot projectar el futur" i afegeix que hauríem d’aprendre "que amb mitjans petits es poden fer moltes coses".

Llegat cultural i social

Per a Seritjol, el principal èxit del festival és haver integrat "la història en la vida quotidiana d’un ampli sector ciutadà". Recorda que quan van començar "la història era per als estudiosos o quatre apassionats dels vestigis", però Tarraco Viva ha estat "la punta de llança en la comunicació pública demostrant que la història pot interessar moltíssima gent". Aquesta tasca s'ha desenvolupat conjuntament amb institucions com el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona o el Museu d'Història de Tarragona.

A més, aquesta difusió ha incrementat entre els habitants el valor atorgat al patrimoni local: "Valores el patrimoni quan te l'has fet teu; aleshores les pedres ja no són pedres, són més coses; i la gent diu que no es poden tocar", assegura.

Gestió integrada del patrimoni

Seritjol detalla que gestionar patrimoni implica tres àmbits fonamentals: investigació, conservació i divulgació. Insisteix que aquesta última no és només un pas final sinó una part essencial del procés: "el festival és una peça més d'aquesta integració per fer sentir propietari del patrimoni a tothom qui n’obté algun benefici, encara que no sigui restaurador ni catedràtic", remarca. En aquest sentit considera: "això no és poca cosa. Si el festival té algun valor, és aquest".

Eclosió dels grups de reconstrucció històrica

Dins de les tres dècades des de la creació del certamen destaca també l'aparició d'un teixit sòlid format per diversos grups dedicats a la reconstrucció històrica amb base científica però oberts al voluntariat popular. Segons explica: "Tretze grups en una ciutat com Tarragona és molt", posant-la com a líder europea tant per nombre com per qualitat. També valora positivament la implicació familiar i juvenil: tenir uns vint actors joves locals fa que aquests participants se sentin més ben ajudats.

L’impacte econòmic entorn Tarraco Viva

Aquest moviment ha generat al seu voltant una economia consolidada vinculada a professionals diversos —conferenciants, guionistes, actors— així com als visitants i turistes atrets pel festival. Tanmateix afirma: "Tota activitat humana genera una economia, però no estic massa convençut que sigui del tot bo", defensant un model basat més en el coneixement que només en el turisme massiu.

Afegeix també una reflexió crítica sobre aquest últim: "No soc antiturisme; crec que permet intercanvi cultural, però si tots vivim igual què intercanviem? Cal anar cap a un turisme més selectiu quant a volum perquè depèn molt del tipus i gestió turística si aporta beneficis o problemes", conclou.

Cultura i patrimoni més enllà dels diners

Puntualitza clarament que ni la cultura ni el patrimoni estan pensats principalment per generar riquesa sinó per crear comunitats cohesionades on les persones puguin comunicar-se millor. Quan li assenyalen l'activitat comercial derivada del festival respon: "Segur podem activar comerç, però ho hem de fer? No ho crec. La cultura està orientada perquè tothom tingui opcions diverses per conèixer-se millor personalment i col·lectivament".

L’aprenentatge des de la Roma antiga

Més enllà dels actes festius o divulgatius, Seritjol sosté que l'estudi profund d'aquestes societats clàssiques ofereix lliçons útils avui dia com ara “la resiliència” o “que amb recursos limitats es poden assolir grans fites”. Afirma rotundament: “Ser una mica més auster pot donar grans satisfaccions”. Malgrat això confessa sense embuts: “No seria mai romà!”, recordant les dures condicions socials antigues.

Noves eines per gestionar patrimoni local

Dins els avenços recents destaca especialment la constitució d’un consorci integrat per ajuntament, Generalitat, Estat espanyol, Diputació i arquebisbat amb vista a millorar l'administració conjunta dels monuments romans tarragonins. Sobre aquesta iniciativa comenta: “És un pas importantíssim, però hauria d’haver arribat abans; calia obligadament comptar amb suport nacional i europeu”. Tot mantenint cautela sobre els resultats finals admet confiar en més estabilitat financera malgrat preveure complexitats administratives majors.

L’origen innovador del projecte

Tarraco Viva va sorgir després d’una reflexió personal llarguíssima —quatre anys— impulsada pel mateix Seritjol mentre treballava al Museu d’Història local. Inicialment van organitzar unes jornades pilot el 1998, però va ser ja el 1999 quan va néixer formalment com a festival reconegut.

Recorda haver volgut arribar més àmpliament al públic general combinant elements festius amb formats anglosaxons tipus 'Living History'. Va destacar així Tarragona com pionera europea perquè fins aleshores no existia cap proposta semblant concebuda explícitament com un gran festival cultural dedicat exclusivament a la història.

Dificultats pressupostàries superades

L’evolució ha patit fluctuacions degudes sobretot als canvis econòmics globals així com als nivells variables d’ajuts institucionals —amb predomini municipal inicial— fins a arribar recentment a un reforç destacable des de Diputació mentre encara manca un suport consistent des de Generalitat comparativament amb altres festivals catalans importants.

Balanç especial abans relleu direccional

L’edició considerada “més màgica” segons Seritjol fou aquella celebrada el 2014 quan es van organitzar mil activitats durant tres setmanes junt amb una rèplica monumental exacta -l’Ara Pacis- procedent directament de Roma.

Amb motiu de deixar pas a nova direcció enguany han plantejat fer "un balanç" sota el lema 'Per què Roma?', qüestionant-se "per què fem història?, per què ens interessa l’antiguitat?, què significa Tarraco Viva?" deixant-ho definitivament obert perquè sigui "el públic qui valori".

Considera actualment Tarraco Viva "més necessari que mai" doncs recorda problemes contemporanis reiterats ja presents fa dos mil·lennis —com ara "la concentració extrema de riqueses"— evocant exemples romans on repartir millor aquesta riquesa va garantir supervivència imperial.

Tot plegat deixa entreveure idees pendents sense desenvolupar encara "tantes coses... quin desastre!" exclamava irònic Seritjol.

Noves perspectives sota direcció renovada

L’autoritat passarà ara a Julio Villar, vinculat durant deu anys al projecte original qui compta amb tota confiança per impulsar noves etapes.

“L’únic consell li he donat és ‘no faci cas dels meus consells’”, explica entre rialles Seritjol confiant plenament en les capacitats creatives del seu successor apassionat per la història.
Afegeix estar disposat ajudar-lo si cal tot deixant clar qui haurà d’assumir total responsabilitat pel futur impuls creatiu.

Mira endavant sense plans rígids

Preguntat sobre els seus plans després deixar oficialment Tarraco Viva manifesta total espontaneïtat vital afirmant “Ni idea” doncs mai s’ha planificat gens detalladament. Destaca només voler “no molestar” mentre tanca etapa professional satisfet amb tot allò aconseguit declarant:“déu-n’hi-do les coses que he fet!”.

Sobre l'autor
Ismael Lobo
Ismael Lobo García
Veure biografia
El més llegit