Un estudi identifica un mecanisme clau en la manera com el fetge processa els sucres i els greixos, la qual cosa té implicacions directes en malalties com la diabetis, l'obesitat i la malaltia hepàtica metabòlica. Entendre el paper d'aquest mecanisme, que exerceix com a “sensor” clau durant la transició del dejuni a l'alimentació, i fer-ho des d'un punt de vista fisiològic, podria obrir noves vies terapèutiques per millorar el control de la glucosa i la capacitat del cos per adaptar-se als canvis entre el dejuni i l’alimentació. Això és especialment rellevant en malalties com les descrites abans, ja que el fetge perd precisament aquesta capacitat.
L'estudi impulsat per l'Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) i liderat per personal investigador de l'àrea de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM), ha estat publicat a la revista científica 'Science Advances' amb el títol 'SUCNR1 coordinates metabolic flux, mitochondrial function, and nutrient-dependent adaptation in hepatocytes'. Investigadors de diverses àrees del Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) del Instituto de Salud de Carlos III (ISCIII) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), han participat en l’estudi.
El Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IRB CatSud és el responsable de l'estudi que aporta coneixement rellevant per avançar en la prevenció i el tractament de trastorns metabòlics d'alt impacte en la salut pública a llarg termini. L'equip de recerca s'ha centrat en el succinat, que a banda de servir per obtenir energia, també actua com a senyal en altres cèl·lules a través d'un receptor anomenat SUCNR1. Aquest receptor és especialment abundant en una zona concreta del fetge i augmenta durant el desenvolupament d'aquest òrgan, cosa que suggereix un paper important en la funció hepàtica.
A més, el personal investigador ha descobert que tant els nivells de succinat com l'expressió del receptor SUCNR1 al fetge varien en funció de si l'organisme està en dejú o alimentat. Per entendre millor el seu paper, els investigadors implicats van estudiar ratolins que no tenen aquest receptor a les principals cèl·lules del fetge (els hepatòcits). En absència d'aquest receptor, el fetge "s'activa en excés" i acaba produint més glucosa de la necessària en condicions de dejuni. Això s'acompanya d'una capacitat més baixa de l'organisme per adaptar-se correctament als canvis que es deriven de l'estat nutricional, és a dir, en dejú o després de dinar. A nivell cel·lular, la manca d'aquest receptor altera la manera com les cèl·lules del fetge utilitzen la glucosa per produir energia, cosa que provoca la dependència d'altres nutrients i n'altera la funcionalitat. En conseqüència, com a resposta a la ingesta, s'observa una recuperació incompleta de les reserves d'energia de les cèl·lules.
En conjunt, aquests resultats identifiquen el regulador SUCNR1 com a essencial en l'adaptació metabòlica del fetge, connectant els senyals energètics amb la capacitat de les cèl·lules per ajustar-se als canvis nutricionals.
L'estudi ha comptat amb la participació d'altres centres de recerca i universitats, com el Centro Singular de Investigación en Medicina Molecular y Enfermedades Crónicas (CIMUS), la Universidad de Santiago de Compostela, l’Institut de Recerca Biomèdica Barcelona (IRB Barcelona), la Universitat de Barcelona (UB), el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), l’Institut de Recerca Sant Pau, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), la University of Bern i el Bern University Hospital. També hi han participat investigadors del CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN) i CIBER de Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBEREHD).