La planificació sanitària en l’atenció a l’ictus torna a situar-se al centre del debat al Camp de Tarragona. Diverses entitats han qüestionat que es continuï utilitzant la mortalitat com a principal criteri per decidir la distribució de recursos especialitzats, i alerten que aquest enfocament és insuficient segons els estàndards actuals.
L’impacte real: més enllà de la mortalitat
Segons exposen, l’ictus no només és una de les principals causes de mort, sinó també una de les primeres causes de discapacitat. Una part important dels pacients sobreviu, però amb seqüeles que poden limitar greument la seva autonomia.
Per això, els experts insisteixen que els sistemes sanitaris han de prioritzar indicadors que mesurin la recuperació funcional i la qualitat de vida dels pacients, i no només la supervivència.
Un dels punts centrals del debat és la rapidesa en l’atenció. En ictus, cada minut és determinant per reduir el dany cerebral i millorar el pronòstic.
Tractaments com la trombòlisi o la trombectomia mecànica només són efectius dins d’un marge de temps limitat, fet que obliga a garantir un accés ràpid i equitatiu a aquests serveis.
Desigualtats territorials
Les entitats assenyalen que els temps d’accés als tractaments poden variar segons el territori, cosa que pot generar desigualtats. En aquest sentit, critiquen que confiar en trasllats a centres de referència llunyans, com Barcelona, no sempre és viable, especialment en zones com les Terres de l’Ebre, on factors com el vent poden dificultar els vols medicalitzats.
Davant d’aquesta situació, reclamen avançar cap a la implantació de serveis especialitzats d’ictus disponibles les 24 hores al territori, especialment a Tarragona.
Adverteixen que ajornar aquestes mesures pot tenir conseqüències importants, tant en termes de mortalitat com de discapacitat, i afectaria centenars de pacients.
Un model en revisió
El debat posa de manifest la necessitat de revisar els criteris de planificació sanitària, amb un enfocament més centrat en l’equitat territorial i en la qualitat de vida dels pacients.
Les entitats conclouen que garantir un accés ràpid als tractaments no hauria de dependre del lloc de residència, sinó formar part d’un sistema sanitari que asseguri les mateixes oportunitats per a tothom.