Les Golfes de Casa Canals acullen des d'aquest dijous 4 de setembre Pedreny, pedram, parany, pericle, un projecte expositiu d’Ariadna Mangrané que reuneix una selecció de noves peces en pintura, escultura i instal·lació, articulades entorn de la idea de transformació. Organitzada pel Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, Mèdol, i comissariada per Alexandra Laudo, la mostra es podrà visitar fins al 16 de novembre.
"Amb aquesta exposició, Mèdol reforça el seu compromís amb les artistes del territori que desenvolupen una trajectòria internacional, i alhora amb una línia de programació que interpel·la el moment present des d’una mirada poètica i crítica", destaca la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos.
Un dels conjunts que es poden veure a Mèdol es desenvolupa a partir de pintures a l’oli de natures mortes, que l’artista transforma en peces volumètriques fent servir materials diversos com el marbre, el ciment, el foam o la jesmonita. Amb aquests suports, les fruites exòtiques que representen les seves natures mortes adquireixen una nova materialitat que les fa mutar, expandir-se i allunyar-se de la seva referència original. “Ariadna Mangrané és un exponent de la idea de l'expansió artística. Parteix d'un concepte, el treballa, l'evoluciona i genera diàleg entre materials i idees", explica Vicent Fibla, director artístic de Mèdol.
En aquest exercici constant de transformació, "Mangrané explora dicotomies com ara fons i forma, matèria i residu, creació i destrucció, runa i monument", assenyala Alexandra Laudo, comissària de l'exposició.
La mostra estableix una analogia entre tres espais aparentment allunyats però conceptualment connectats: una pedrera sueca propera a la seva residència actual, la pedrera del Mèdol, d’on es van extreure les pedres per construir l’antiga Tarraco, i les mateixes Golfes de Casa Canals, que amb els seus desnivells i particions evoquen una topografia fragmentada.
Amb aquesta metàfora geològica, l’artista suggereix també una lectura més àmplia sobre la crisi ambiental i la sobreexplotació dels recursos naturals, uns temes que travessen la seva obra des d’un lloc subtil però persistent. La matèria, entesa com a cicle de creació i degradació, és l’eix invisible que connecta formes, espais i temps.
Nascuda a Amposta, formada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i establerta actualment a Malmö (Suècia), Mangrané ha construït una trajectòria artística marcada per l’interès en la repetició, la còpia, el motlle i la serialitat.
Després d’una estada Erasmus a Finlàndia, va tornar als països nòrdics per fer un màster a Suècia el 2016 i s’hi va quedar a viure: “Valoren l’art d’una manera molt tangible. El posen a l’abast de tothom, de públics molt diversos i heterogenis, i hi ha molta llibertat per experimentar”.
Aquest esperit d’experimentació distingeix la seva manera de treballar. “Em vaig iniciar en el camp de la pintura, però aviat vaig sentir la necessitat d’anar més enllà de la superfície bidimensional i vaig començar a explorar el volum amb altres materials”, explica. Aquesta expansió es tradueix en un treball que desborda el llenç i ocupa l’espai: formes fetes amb foam que dialoguen amb l’arquitectura, relleus de jesmonita que esdevenen frisos escultòrics, peanyes construïdes amb planxes aïllants que qüestionen la seva pròpia funció.
