La pròrroga de les concessions dels busos interurbans ha obert la caixa dels trons en la construcció de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Segons ha avançat avui la Generalitat, es preveu que la concessió que s'havia d'acabar aquest 2028 s'allargui fins al 2034, amb la condició de millorar la flota i donar un impuls a part del servei. En aquest sentit, Manel Nadal, secretari de Transports i Infraestructures, ha anunciat una inversió de 4,8 milions en 22 línies de bus de la província durant aquest 2026.
Ara bé, per què aquesta decisió ha aixecat polseguera en el debat metropolità? Principalment, s'havia marcat el 2028 com una data clau per configurar un nou sistema de transport metropolità -gran bandera del projecte- i fer passes cap a un model de governança més territorial. Ara alguns llegeixen que el moviment fa perdre força a la construcció metropolitana, mentre que d'altres confien en un full de ruta que doni un impuls clar a la inciativa.
"Dinamiten" la mobilitat metropolitana
Els principals defensors de la postura més catastrofista han estat els Comuns. Tot i ser un dels socis més fiables de Salvador Illa, el seu portaveu David Cid ha girat l'esquena als socialistes en saber-se la notícia i des del Camp de Tarragona s'ha carregat durament contra la proposta. "El resultat és un ridícul polític majúscul: el Govern gira l'esquena al territori i deixa els seus propis companys en una posició de debilitat i descrèdit davant la ciutadania", afirmaven en un comunicat.
En el text han acusat l'executiu autonòmic de "manca de rumb en política de mobilitat" i de ferir de mort la iniciativa metropolitana al Camp de Tarragona: "el Govern està enterrant de facto el projecte d'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, buidant-lo de contingut abans fins i tot que pugui desplegar-se. Dinamita qualsevol opció de construir una mobilitat metropolitana real".
Nous serveis metropolitans
La posició dels Comuns, però, és diametralment oposada a la lectura que fa Manel Nadal de la situació. Preguntat per la qüestió, considera que "no es frena, sinó que s'impulsa" l'àrea metropolitana i posa aigua al vi sobre les possibilitats de tenir un model de cara al 2028. "Quan tinguem el model, començarem a parlar. De moment, no he vist el model enlloc. Primer s’ha de fer una llei per crear l'àrea metropolitana. Les competències del transport interurbà són de la Generalitat i caldrà veure quines línies es traspassen", destaca. En aquest sentit, creu que la llei per a crear l'ens no estaria llesta "ni el 2026 ni el 2027" i, per tant, aquest debat no es podria desenvolupar.
Malgrat tot, Nadal obre la porta a crear noves línies pilot dins d'aquesta pròrroga que puguin suplir algunes carències actuals i reivindica la inversió de 4,8 milions d'aquest 2026. A més, avisa que la configuració d'un autobús metropolità no vindrà d'un dia per l'altre: "Durant un cert temps conviuran línies urbanes, línies metropolitanes i línies interurbanes de la Generalitat". Un bon exemple és l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on línies com la que connecta la capital amb la Universitat Autònoma és encara de titularitat autonòmica.
A banda d'això, sobre la taula queda la incògnita de la connexió La Canonja-Tarragona, que ha comportat conflicte pel preu que la capital vol fer pagar a la localitat veïna perquè arribi el bus urbà. Sobre aquesta carpeta, Nadal demana que els alcaldes es posin d'acord. Si no s'aconsegueix, el secretari de Transports no descarta crear una línia de bus interurbà. La Canonja ha de mantenir un bon servei d’autobusos. És importantíssim que el territori es posi d’acord i ens traslladi una proposta", sentencia.
L'Associació fa pinya
Els últims a pronunciar-se han estat els municipis de l'Associació per a l'Impuls Metropolità, que han volgut fer un comunicat conjunt sobre la polèmica. Els representants municipals s'han reunit amb la consellera Sílvia Paneque per trobar-hi una solució i confien en concrecions en els pròxims dies. El seu president, Roc Muñoz, espera que en dues setmanes o un mes es puguin "concretar i traslladar a la ciutadania un full de ruta bàsic però clar cap a aquest model metropolità de transport".
Des de la Conselleria s’ha informat que la pròrroga del contracte actual —amb un horitzó aproximat de sis anys— respon a la necessitat de disposar de més marge per construir un nou model amb garanties, atesa la complexitat de desenvolupar les competències de l’Autoritat del Transport Metropolità del Camp de Tarragona com a veritable eina de gestió, no només tarifària sinó també operativa. En aquest sentit, s’ha posat de manifest que desplegar aquest model en un termini de dos anys és inviable i que existia el risc de no arribar a temps el 2028.
La consellera també ha explicat que aquesta pròrroga ja incorpora millores en el servei, especialment en l’increment de freqüències, la millora de les connexions amb l’estació del Camp de Tarragona i l’augment de serveis cap a les poblacions de l’entorn i també fora de l’àmbit estrictament metropolità.
Paral·lelament, els alcaldes i alcaldesses han traslladat altres demandes prioritàries de millora, com la digitalització del servei amb informació en temps real, la millora dels sistemes de pagament, l’accessibilitat, el desplegament de transport a demanda, així com la implantació d’una imatge i vinilització unificada de tots els serveis de transport de la Generalitat al Camp de Tarragona.
Així mateix, en un termini curt preveuen pactar un full de ruta compartit que permeti, a diversos anys vista, transformar l’actual model i avançar cap a una nova governança de la mobilitat al Camp de Tarragona, reforçant el paper de l’Autoritat del Transport Metropolità. Segons destaquen, "es tracta d’un procés estructuralment complex que requereix temps, planificació i coordinació entre administracions".
S'haurà de veure si des de la Generalitat acaben plantejant un camí que satisfaci les ànsies metropolitanes del territori o si contratemps genera nous recels dins del projecte.
