L’exalcalde d’Altafulla i actual diputat de Sumar al Congrés, Félix Alonso, ha defensat aquest dilluns davant del Tribunal Suprem (TS) que els contractes pels quals està sent investigat es van adjudicar d’acord amb criteris tècnics i sense aplicar “en cap cas” consideracions “de naturalesa política o partidista”.
Alonso ha declarat com a investigat per un presumpte delicte de prevaricació administrativa relacionat amb l’adjudicació directa de contractes durant la seva etapa com a alcalde d’Altafulla, entre els anys 2011 i 2019. En el marc de la mateixa causa també han comparegut els exconsellers Salvador Milà i Joan Ignasi Elena.
El Tribunal Suprem va acordar obrir causa contra Alonso l’abril passat per la contractació directa de serveis a les empreses Milà Advocats SLP i Sinergia Energia Dret i Medi Ambient SLP. Segons la resolució de l’alt tribunal, el diputat hauria recorregut de manera reiterada a la figura del contracte menor, una pràctica que, segons els magistrats, “eludia els requisits de publicitat, permetia l'adjudicació directa i possibilitava una elecció arbitrària de l'adjudicatari”.
Els magistrats també van assenyalar que aquesta forma d’actuar hauria servit “per donar aparença de legalitat” a les adjudicacions i no van descartar altres possibles irregularitats vinculades al sistema de facturació emprat per abonar els serveis contractats.
Segons fonts de la defensa, però, la instrucció del cas ha evidenciat l’existència d’informes tècnics “contradictoris” sobre la legalitat de les contractacions. De fet, asseguren que “alguns avalen expressament la forma de contractació emprada”.
Durant la seva declaració, Alonso ha argumentat que els fets es van produir en una etapa en què Altafulla experimentava “un creixement extraordinari” sense que això comportés un increment equivalent dels recursos humans municipals. En aquest sentit, ha remarcat que l’Ajuntament va haver de fer front a noves necessitats amb una plantilla limitada per les restriccions imposades per la coneguda com a “Llei Montoro”, que dificultava la incorporació de personal especialitzat.
En aquest context, la defensa sosté que la contractació del despatx de Salvador Milà, a qui defineix com un “jurista de prestigi reconegut”, i de Sinergia va respondre a la necessitat de disposar de professionals especialitzats en urbanisme, dret administratiu i medi ambient. Segons aquestes mateixes fonts, la decisió es va basar “exclusivament” en criteris d’especialització tècnica, experiència professional i confiança derivada de la trajectòria dels professionals contractats.
La defensa també apunta a l’existència d’un debat “doctrinal i jurisprudencial” sobre si aquest tipus de serveis professionals han d’estar sotmesos íntegrament als procediments ordinaris de contractació pública, atès que “incorporen un component de confiança personal”.
A més, les fonts consultades remarquen que la documentació incorporada a la causa acredita que els serveis prestats pels despatxos contractats eren “singulars, diferenciats i perfectament individualitzables”.
Finalment, la defensa sosté que, fins i tot en el cas que es considerés incorrecta la fórmula de contractació utilitzada, els fets haurien de ser analitzats exclusivament des de la perspectiva administrativa. “En cap cas es desprèn l’existència dels elements típics exigits pel dret penal”, conclouen les mateixes fonts.
La investigació es va iniciar als jutjats del Vendrell, però una part de la causa va ser remesa al Tribunal Suprem per la condició d’aforat d’Alonso com a diputat al Congrés. Paral·lelament, una altra part del procediment es tramita al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que Joan Ignasi Elena és diputat al Parlament i també gaudeix d’aforament.