Ser fill o filla de persones immigrades a Catalunya sovint implica créixer enmig de barreres que van més enllà de les dificultats econòmiques. La discriminació cultural, el racisme, la manca de referents positius o les limitacions en l’accés a recursos educatius i socials formen part de les experiències que travessen la vida de molts d’aquests joves.
Davant d’aquesta realitat neix el projecte RESIYOUTH, un estudi liderat per un equip investigador del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social la Universitat Rovira i Virgili (URV) que ha volgut entendre no només a quines formes d’exclusió han de fer-hi front, sinó també com hi responen i quines estratègies de resiliència desenvolupen per tirar endavant.
La recerca s’ha centrat en joves nascuts entre 1992 i 2005 d’origen marroquí, llatinoamericà, romanès i subsaharià. El propòsit ha estat analitzar com fan front a situacions i processos d’exclusió social tenint en compte factors com l’origen cultural, el gènere o el lloc de residència. La mirada del projecte, per tant, no se centra només en les dificultats, sinó també en els recursos personals, familiars, socials i comunitaris que aquests joves mobilitzen per construir les seves trajectòries vitals.
Els resultats preliminars mostren que l’exclusió es manifesta en diversos àmbits. En el pla socioestructural, l’estudi ha identificat discriminació racial i cultural, especialment vinculada a trets fenotípics —és a dir, als trets físics visibles— i a signes culturals distintius. També hi apareixen la manca de referents positius, la insuficiència de suports institucionals i, en alguns casos, processos d’hipersexualització i assetjament sexual que afecten especialment les noies.
L’origen cultural determina la discriminació que es pateix
La recerca també ha detectat diferències segons l’origen cultural. La discriminació explícita és més freqüent entre joves d’origen marroquí i de l’Àfrica subsahariana. En el cas dels i les joves llatinoamericans, a més de la discriminació, s’hi han observat experiències d’erotització i hipersexualització entre les dones. Entre joves de l’Europa de l’Est, en canvi, tenen més pes els estereotips culturals que no pas els fenotípics. L’estudi assenyala igualment que l’aparença física i l’accent poden condicionar de manera clara l’experiència discriminatòria.
Aquestes tensions també travessen l’àmbit familiar. L’equip investigador ha observat situacions de vulnerabilitat socioeconòmica, conflictes intergeneracionals i tensions associades als rols de gènere. “Els resultats preliminars ens indiquen que les noies tendeixen a assumir més responsabilitats familiars, com ara la traducció davant les institucions o la cura de germans i germanes, i viuen més restriccions en l’autonomia, la mobilitat, la vida social o la sexualitat que els nois”, explica Claudia Maria Anleu, una de les investigadores principals de l’estudi, que també apunta a una incidència més gran de l’adultificació primerenca en nenes i adolescents.
L’escola és un altre dels espais on aquestes desigualtats es fan visibles. El projecte ha identificat experiències de bullying, racisme i discriminació tant entre iguals com per part d’alguns docents. També hi ha detectat segregació escolar, dificultats relacionades amb la llengua i un accés desigual als recursos. Segons la recerca, les respostes institucionals acostumen a ser reactives, assistencials o a dependre massa de la implicació individual del professorat.
Donar-li la volta a la discriminació
Però l’estudi no es queda només en la descripció de les dificultats. Un dels seus eixos principals és, precisament, analitzar com aquests joves desenvolupen respostes resilients davant l’adversitat. En l’àmbit individual, la recerca mostra que molts resignifiquen experiències adverses i converteixen la desigualtat o la discriminació en aprenentatges que reforcen l’autoestima i el sentit d’agència, és a dir, la capacitat de sentir que poden prendre decisions i influir en la seva pròpia vida. En aquest procés, els èxits acadèmics i professionals adquireixen un valor afegit, no només com a objectius assolits, sinó també com a prova de capacitat i superació.
Aquest procés de resiliència, però, no és només individual. La família hi té un paper central. El projecte destaca el paper de pares i mares com a models de lluita i “tutors de resiliència”, i subratlla especialment la figura materna com a referent central de suport i superació. Les xarxes familiars funcionen així com un suport emocional i material clau en les trajectòries d’aquests joves.
Al costat de la família, la recerca identifica altres factors importants. La religió i la fe apareixen com a fonts de propòsit, consol, seguretat i esperança. L’àmbit educatiu, malgrat les dificultats, també pot esdevenir un espai d’acompanyament quan hi ha professorat implicat, amistats de suport o dispositius específics com les aules d’acollida. Paral·lelament, l’estudi assenyala que alguns joves desenvolupen una gestió estratègica de la seva exposició a les xarxes socials, incloent-hi "silencis" com a forma de protecció.
“Bona part de les experiències resilients que hem identificat provenen sobretot d’esforços individuals i familiars, més que no pas de polítiques públiques o iniciatives institucionals sistemàtiques”, apunta la investigadora. En aquest sentit, la recerca indica que el paradigma dominant en la intervenció social continua centrat en el risc i en el dèficit. La perspectiva resilient, tot i ser coneguda i valorada per molts professionals, encara no s’aplica de manera sistemàtica.
L’estudi també subratlla que la promoció de la resiliència depèn sovint més de la voluntat individual dels professionals que no pas d’estratègies institucionals estructurades. A això s’hi afegeix el context actual, marcat per l’augment dels discursos d’odi, que dificulta encara més una promoció institucional sostinguda de la resiliència.
El següent pas de RESIYOUTH: Elaborar una Guia de recomanacions
Les dades del projecte s’han recollit al llarg de dos anys de treball de camp a Catalunya, entre 2024 i 2025. Durant aquest període s’han combinat entrevistes en profunditat a 29 joves, grups de discussió, entrevistes i enquestes a professionals, així com anàlisi de premsa i seguiment de xarxes socials. A més, l’estudi també s’ha basat en una revisió sistemàtica de la literatura científica, amb 43 articles analitzats d’un total inicial de 268.
El següent pas del projecte RESIYOUTH serà la publicació d’una Guia de recomanacions per a la promoció de la resiliència en adolescents i joves d’origen immigrant, adreçada a professionals de l’àmbit social i educatiu, a més de la publicació d’un llibre digital amb una selecció de relats de vida dels joves entrevistats. En l’última fase del projecte també s’han programat tallers de codisseny audiovisual amb joves perquè puguin explorar i expressar les seves mirades sobre la resiliència i els aprenentatges que han marcat el seu desenvolupament personal.
El projecte és finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació en el marc del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023.
