Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
La manera com es distribueix el greix abdominal pot aportar més informació sobre la salut muscular que limitar-se a mesurar-ne la quantitat total. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi liderat per investigadores de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha analitzat la relació entre diferents tipus de greix abdominal i diversos indicadors vinculats a la sarcopènia.
La sarcopènia és una síndrome associada a l’envelliment caracteritzada per una pèrdua progressiva de força, massa muscular i capacitat física. El seu desenvolupament depèn de diversos factors, com l’edat, l’activitat física, l’alimentació o els canvis en la composició corporal.
La nova recerca, publicada a la revista científica ‘Frontiers in Endocrinology’, s’ha fet amb 72 persones d’entre 60 i 74 anys de l’entorn del Camp de Tarragona, 49 de les quals eren dones.
No tot el greix abdominal es comporta igual
L’equip del grup de recerca en Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-Salut) ha diferenciat entre dos grans tipus de greix abdominal: el visceral, que s’acumula al voltant dels òrgans, i el subcutani, situat sota la pell.
“El greix abdominal no es distribueix de la mateixa manera en totes les persones ni té les mateixes característiques segons si s’acumula sota la pell o al voltant dels òrgans”, explica la investigadora Anna Pedret.
Per analitzar-ne la distribució, les investigadores han utilitzat ecografies, mentre que l’estat muscular dels participants s’ha estudiat a partir de tres indicadors: la massa muscular, la força de prensió de la mà i la velocitat de la marxa.
Més greix visceral, més massa però menys força
Els resultats mostren associacions diferents entre el greix abdominal i la salut muscular.
Tant en homes com en dones, una quantitat més elevada de greix visceral es va relacionar amb més massa muscular, però al mateix temps amb una menor força muscular.
En el cas de les dones, l’estudi també va detectar que una presència més elevada de greix abdominal subcutani s’associava amb un pitjor rendiment físic en les proves de velocitat de la marxa.
Els resultats no impliquen que un tipus concret de greix sigui per si sol la causa d’una pitjor salut muscular, però sí que apunten que la seva localització pot ser un factor a tenir en compte quan s’avaluen els diferents components de la sarcopènia.
L’ecografia, una alternativa més accessible
Un dels punts destacats del treball és precisament l’ús de l’ecografia per mesurar la distribució del greix. En la pràctica clínica habitual, indicadors com el perímetre de cintura o l’índex de massa corporal (IMC) permeten estimar l’excés de greix, però no indiquen si aquest s’acumula principalment sota la pell o al voltant dels òrgans.
“Les mesures habituals com la circumferència de cintura o l’índex de massa corporal no ens permeten saber com es distribueix el greix dins l’organisme”, explica Claudia Jiménez-ten Hoevel, primera autora de l’article.
La ressonància magnètica i la tomografia computada poden aportar aquesta informació amb una gran precisió, però són tècniques més costoses i menys accessibles. En canvi, l’ecografia és no invasiva, més econòmica i més fàcil d’incorporar en altres entorns assistencials.
Segons Jiménez-ten Hoevel, aquesta tècnica pot complementar les mesures habituals i ajudar a obtenir “informació molt més precisa” sobre on s’acumula el greix abdominal.
L’estudi ha estat desenvolupat per investigadores de la URV i de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud, amb la participació de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i la Universitat de La Rioja.
