Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Un nou estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) en col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) —centre impulsat per la Fundació “la Caixa”— i la California Walnut Comission defensa que el que es menja una dona durant l’embaràs pot influir en el desenvolupament cerebral dels seus fills durant molts anys.
L’estudi, publicat a l’European Journal of Epidemiology, ha analitzat dades de 716 parelles mare i fill d'Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València. Tota aquesta informació ha estat extreta del projecte IMMA, que és un estudi sobre infància i medi ambient. En aquest cas, s’han buscat senyals biològics en plasma de cordó umbilical.
De fet, els nivells d’àcids grassos omega-3 presents al cordó umbilical s'associen amb la trajectòria cognitiva des de la infància fins a l'adolescència i mostren patrons d'associació diferenciats per a l'atenció, la memòria de treball i la intel·ligència fluida des dels 5 fins als 15 anys. “El tipus d’alimentació prenatal deixa una empremta duradora en la trajectòria cognitiva de la descendència”, assenyala l’investigador principal del treball, Jordi Julvez, al capdavant del grup Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud i investigador d’ISGlobal.
El treball destaca, però, que no tots els omega-3 actuen de la mateixa manera. Pel que fa a l’anomenat àcid docosahexaenoic (DHA), aquest nutrient es troba principalment en el peix, amb un èmfasi especial en el peix blau petit i mitjà com la sardina, el verat o el salmó, i també en el marisc. El DHA és essencial perquè el cervell es desenvolupi correctament, ja que forma part de l'estructura de les neurones. Els infants que en van rebre nivells més elevats durant l’embaràs mostren una millor capacitat d’atenció, memòria i raonament al llarg del desenvolupament fins als 15 anys.
Aquests efectes positius ja es poden veure durant la infància i es mantenen fins a l’adolescència. Mentre que el benefici en la memòria de treball destaca sobretot en la infància primerenca, la relació amb l'atenció i la intel·ligència fluida s'enforteix de manera progressiva a mesura que els infants s'apropen a l'adolescència.
D’altra banda, un altre tipus d’omega-3 és l’àcid alfa-linolènic (ALA), present en aliments d'origen vegetal, principalment en els fruits secs, com les nous; les llavors, com les de lli o de xia; i determinats olis vegetals. Nivells més elevats d’ALA s’associen amb una millor capacitat d’atenció en la descendència. Els infants que en registraven nivells més alts mostraven més facilitat per concentrar-se i resoldre problemes o situacions noves, especialment en edats primerenques (5-7 anys).
Tot i que aquests avantatges tendeixen a reduir-se amb l’edat, també es va detectar una lleugera millora progressiva en la memòria de treball en etapes més tardanes, és a dir, en la capacitat de mantenir informació activa a la ment i utilitzar-la de manera immediata.
En contrast amb els anteriors, l'àcid eicosapentaenoic (EPA), que també es troba en el peix i el marisc, no es va associar amb cap de les capacitats cognitives avaluades en els infants participants en l’estudi.
La importància de la dieta mediterrània com a guia
De manera pràctica, la primera autora de l’estudi, Ariadna Pinar-Martí, recorda que l'organisme humà no és capaç de produir per si sol l'ALA i que només en transforma una petita part en altres omega-3 beneficiosos. Per això, subratlla que seguir una dieta rica i equilibrada —com ara el patró que segueix la dieta mediterrània, que combina de manera adequada el peix, fruits secs i olis de qualitat— és la millor via per garantir una aportació òptima d'aquests nutrients essencials durant la gestació.
El treball ha estat realitzat amb la participació de personal investigador d’altres institucions, com la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Barcelona (UB) i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN) i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP) de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII).
