Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Identificar amb antelació les persones amb més probabilitats de patir un ictus podria reforçar la prevenció d’aquesta malaltia, especialment en el cas de les dones d’edat avançada. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi amb participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha analitzat, mitjançant un model matemàtic, els possibles beneficis clínics i econòmics d’una estratègia de detecció precoç basada en intel·ligència artificial.
Els resultats, publicats a la revista científica Journal of Clinical Medicine, indiquen que aquesta aproximació podria contribuir a reduir els ictus i les discapacitats derivades, tot i que els autors subratllen que encara cal validar-la en la pràctica assistencial.
La investigació forma part de la tesi doctoral d’Anna Panisello, doctoranda de la URV i metgessa de família de l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre, centrada en les diferències entre homes i dones en les malalties cardiovasculars.
Fibril·lació auricular i risc d’ictus
L’estudi se centra en la fibril·lació auricular, una alteració del ritme cardíac que incrementa el risc d’ictus i que, en molts casos, pot passar desapercebuda durant un temps. En alguns pacients, el primer episodi greu es produeix abans que la malaltia hagi estat diagnosticada.
Segons la recerca, les dones amb fibril·lació auricular presenten un risc més alt de patir un ictus isquèmic al llarg de la vida i, a més, solen experimentar conseqüències funcionals més severes que els homes després d’aquest tipus d’episodis.
Una prova amb dades reals de les Terres de l’Ebre
Per analitzar aquesta qüestió, l’equip investigador ha combinat la informació de les històries clíniques electròniques amb eines d’intel·ligència artificial capaces d’identificar persones amb risc cardiovascular elevat. El sistema, desenvolupat en el marc del projecte MATHIAS, permetria seleccionar pacients que podrien beneficiar-se d’un seguiment més específic del ritme cardíac i d’una valoració individualitzada de les mesures preventives.
L’estudi s’ha basat en dades reals de l’atenció primària de les Terres de l’Ebre, extretes d’una base que cobreix més de 178.000 habitants. L’anàlisi s’ha centrat en una mostra de 9.677 persones d’entre 65 i 95 anys amb un risc elevat de fibril·lació auricular, a partir de la qual s’ha construït un model per comparar els resultats de la nova estratègia amb els de l’atenció habitual.
Possibles beneficis clínics i econòmics
Les simulacions apunten que detectar abans el risc podria reduir els episodis cardiovasculars greus, sobretot els ictus isquèmics, així com les discapacitats que en deriven. Els efectes estimats serien especialment rellevants entre les dones grans, que presenten un risc tromboembòlic més alt i una càrrega més gran de dependència després d’aquests esdeveniments.
El model també indica un possible estalvi econòmic vinculat a una menor necessitat d’atenció sanitària i de cures de llarga durada. Tot i això, els investigadors insisteixen que es tracta d’una prova de concepte i que els resultats encara no han estat contrastats en una intervenció clínica real.
Prevenció personalitzada i perspectiva de gènere
La recerca defensa una prevenció cardiovascular més adaptada a les característiques de cada pacient, ja que les eines tradicionals d’avaluació del risc no sempre permeten detectar correctament les persones que es troben en fases prèvies a la fibril·lació auricular, especialment quan hi intervenen l’edat avançada, diverses malalties cròniques i altres factors de vulnerabilitat.
En aquest context, els autors consideren que la intel·ligència artificial podria ajudar a identificar perfils de risc que passen desapercebuts amb els sistemes convencionals i, alhora, afavorir una atenció més personalitzada. L’estudi també vol contribuir a reduir les desigualtats entre homes i dones en la prevenció de l’ictus.
La investigadora de la URV i codirectora de la tesi, Sílvia Reverté, assenyala que “les estratègies preventives no sempre han tingut prou en compte els riscos específics de les dones, especialment abans dels 60 anys, quan és important actuar per evitar complicacions en etapes posteriors”.
Altres factors de risc a tenir en compte
L’equip també defensa que la prevenció cardiovascular no s’ha de limitar als factors clàssics, com la hipertensió, el colesterol, el tabaquisme o la diabetis. Segons la recerca, l’estrès, la depressió, el sedentarisme, els hàbits de son, les condicions socials o les malalties autoimmunes també poden tenir impacte en la salut cardiovascular.
Aquesta aproximació s’alinea amb les recomanacions de La Comissió de The Lancet sobre les Dones i les Malalties Cardiovasculars i apunta cap a un model de medicina més personalitzat, que no es basi únicament en l’edat o en el sexe del pacient.
Una tesi amb participació de l’ICS i l’IDIAPJGol
La tesi d’Anna Panisello es desenvolupa dins del programa de doctorat en Biomedicina de la URV i està codirigida per Sílvia Reverté, del grup de recerca en Infermeria Avançada CARING, i per Josep Lluís Clua, investigador principal del grup EBRICTUS en Atenció Primària de les Terres de l’Ebre.
La recerca compta amb una beca predoctoral de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i amb la participació de professionals sanitaris del territori. L’equip preveu continuar estudiant les diferències de risc cardiovascular entre homes i dones i aprofundir en les opcions per millorar-ne la prevenció.
