Aquest dimarts 15 de maig se celebra el dia internacional del mètode cangur, també conegut com mètode “pell amb pell”. El mètode cangur consisteix en la col·locació del nen, despullat, amb un gorret i un petit bolquer, en posició vertical de manera que, el tòrax del nadó quedi en contacte amb el de la mare. S’intenta iniciar aquest procediment el més aviat possible, des del naixement. Si el nadó està clínicament estable, es pot realitzar encara que precisi suport respiratori, catèters, perfusions, sondes, etc. És recomanable que cada “sessió” de mètode cangur duri, com a mínim, una hora. Com més perllongat sigui, millor, sempre que el nadó i la mare/pare estiguin còmodes i així ho desitgin.
El mètode és senzill, té poc cost econòmic, i el més important, té nombrosos beneficis tant pels pares com pels nadons, tots ells amb evidència científica. Els principals avantatges són: menor número d’infeccions, la temperatura que manté el nen és tan bona com si estès dins de la incubadora, facilita la lactància materna, disminueix els episodis d’apnea i les necessitats d’oxigen, el nadó augmenta el pes, i tot això fa que hi ha hagi més estabilitat i disminueixi l’estada hospitalària. A més, afavoreix precoçment el vincle entre els pares i el seu fill, el coneixement mutu i, per tant, augmenta la confiança i grau de competència dels pares. És una tècnica que permet el desenvolupament neurològic i emocional dels nounats immadurs.
El mètode cangur va sorgir a Colòmbia, als anys 70, quan la superpoblació va provocar una manca tant important de material i personal sanitari que fins a tres nadons prematurs havien de compartir una incubadora. Per solucionar aquest problema, van pensar que es podrien utilitzar les pròpies mares dels nadons com a incubadores. I així va néixer aquest mètode. Els resultats van ser tant bons que avui en dia s’ha convertit en la pràctica habitual de les unitats neonatals d’arreu del món i és un dels pilars fonamentals de les cures centrades en el
desenvolupament i la família, que és la metodologia de treball que pretén aconseguir l’excel·lència, posant al nadó i la seva família com a centre de tota la seva activitat. A Espanya, la unitat neonatal de l’Hospital Joan XXIII, va ser pionera en l’aplicació del mètode cangur, oferint aquest mètode des del 1994.
