Jordi Molinera i Alba Muntades es presenten a les eleccions municipals del 28 de maig després de guanyar-les l’any 2019 i després d’una moció de censura el passat 2022. La primera força a l’Ajuntament d’Altafulla, ERC-L’Eina ens explica a La Ciutat quines són les sensacions de cara al 28 de maig i el projecte de poble amb més ganes, després del succeït el passat maig de l’any 2022.
Com s’han viscut aquest any després de la moció de censura?
Alba: Aquesta moció de censura no ha servit per proporcionar estabilitat a Altafulla. El govern continua en minoria i a més a més s’han aturat molts projectes. S’han aturat la residència de la gent gran, la remodelació de la plaça dels Vents, la remodelació de la plaça Martí Royo o les polítiques d’habitatge. Projectes que han sortit que diuen que ells els han impulsat, és simplement la recta final de projectes que portàvem treballats, com per exemple la canonada de Brises del Mar que portàvem més d’un any treballant en aquest projecte. Projectes com l’ampliació de la recollida de brossa porta a porta a la Vila Closa.
Quins projectes s’han abandonat que teníeu pensats dur a terme? Lamentàveu haver perdut el tren de les subvencions europees amb la residència de gent gran, per exemple.
Jordi: Quan entrem al 2019 juntament amb l’Imma Morales del PSC és reunir-nos amb la generalitat per saber quins passos s’han de fer per una residència de gent gran. Ens diuen que hem de fer tres coses: Un estudi d’avaluació econòmica, un estudi de viabilitat arquitectònica i un projecte executiu. L’any 2020 es va fer l’estudi d’avaluació econòmica, l’any 2021 l’estudi de viabilitat arquitectònica i el 2022 s’havia de fer el projecte executiu. En una reunió que vam tenir el 2021 amb la consellera Cervera se’ns va avisar que hi havia aquests fons europeus a finals de 2022 i que Altafulla reunia totes les característiques necessàries per acollir una residència de gent gran. Quan es fa la moció de censura, el nou govern va cap al monotema de la platja, que és un tema important, però hi ha altres igual d’importants i totes les polítiques socials queden aparcades. Es convoquen els fons europeus, avisem al govern i no es presenta cap candidatura a unes subvencions que han estat d’uns 120 milions d’euros. Han suposat el finançament d’unes 40 residències i centres de dia a totes Catalunya. Una d’aquestes podria haver estat perfectament la d’Altafulla, ja que hi ha pobles més petits i amb menys capacitat que han rebut aquest fons. És un tren que s’ha perdut com a municipi.
Què voleu proposar a altafullencs i altafullenques de cara als pròxims 4 anys?
Alba: L’eix d’Altafulla Sostenible, continuem amb el pla de gestió de la platja. De fet, teníem l’avantprojecte de la platja presentat i vam començar a fer modificacions amb els veïns i amb costes. Creiem que s’ha de continuar aquest projecte, permetia adaptar la platja i els primers carrers adjacents a la platja a les pluges torrencials. Fer-los més permeables per evitar l’erosió que provoca l’aigua quan arriba des d’aquest punt. També amb Baix a Mar, continuarem amb el projecte de les basses de laminació que sempre li hem donat suport i a més a més els hem millorat, perquè considerem que han de constituir un ecosistema de basses litorals. Al mateix temps que serveixen per mitigar les inundacions, també crear punts de recuperació de biodiversitat. Per altra banda, també és important la transició energètica. Proposem la instal·lació de plaques solars a edificis municipals, el primer que faríem és l’escola Portalada, el qual ja hi havia una partida en els pressupostos del 2022 per executar el projecte, però Alternativa Altafulla ho va treure quan el projecte estava molt avançat. A més a més, explorar, a partir d’aquestes plaques solars crear comunitats energètiques que cada cop s’estan ampliant més. Des d’EINA-ERC Altafulla ens vam unir a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública que ens dona assessorament per impulsar la transició energètica.
La part de residus és important, vam engegar un pla de prevenció de residus que té unes certes accions a continuar, com la d’impulsar els bolquers reutilitzables a les llars municipals o una xarxa de comerç local de residu zero. També accions més ambicioses com un punt verd de reciclatge.
Jordi: Quan parlem d’una Altafulla més social, parlem de la residència de gent gran i també parlem de l’habitatge del jovent. El preu de l’habitatge és caríssim, és dels més cars del camp de Tarragona. El metre quadrat d’Altafulla és més alt que en llocs de Tarragona. Cal oferir solucions en matèria d’habitatge. L’EINA vam obrir una oficina local d’habitatge on es va atendre més de cent peticions, aquesta va ser una política molt ben acollida per Altafulla. Aquesta iniciativa va ser tancada per Alternativa la passada tardor. Per tant, hem de tirar endavant polítiques noves d’habitatge, hem d’estudiar la possibilitat de fer habitatge propi. Aquest any vinent comença el pla estatal de vivienda on es preveuen la construcció d’uns 20.000 habitatge a tot l’estat. Si es fan 20.000 habitatges a tot l’estat, no estaria gens malament que uns d’aquests es facin a Altafulla. Nosaltres teníem un avantprojecte, teníem els terrenys on fer-ho i l’assessorament de la càtedra d’habitatge de la URV. Això també és una cosa que la moció ha aturat i nosaltres ho volem reprendre.
Alba: En l’Altafulla Viva una de les propostes més demanades és la del jovent. Volen un espai per expressar-se i desenvolupar-se. Hem d’explorar on trobem aquest local, ja que ens agradaria que fos un local cogestionat, una mica reformulant el Punt d’Informació Juvenil. Per altra banda, tenim el projecte de la casa de la festa i es pretén remodelar una antiga paisa que està declarada com BCIL. Remodelar-la i que sigui el lloc que aculli els elements festius del municipi.
Jordi: Som una candidatura que ens agrada donar suport, el màxim possible, a les entitats del municipi que fan que sigui Altafulla un poble viu. Si no tinguéssim tot aquest teixit associatiu, cultural i popular, seríem senzillament un poble dormitori com d’altres n’hi ha a la Costa Daurada. Per sort a Altafulla comptem amb entitats culturals de castells, de diables, de bastons o gegants, moltes entitats que fan que Altafulla estigui viva. Aquest últim any hem trobat a faltar aquest suport a les entitats, sense anar més lluny aquest any ens hem quedat sense carnaval. Si va passar això és que tenim un Ajuntament, un equip de govern, que en lloc de fer les coses fàcils, no parava de ficar problemes a entitats que feia dècades que organitzaven el carnaval d’Altafulla, per una cosa tan ximple com unes bales de palla que si ocupaven un espai i no pas un altre. Volem fer una Altafulla més viva i una de les maneres és donar suport a entitats a culturals, entitats que algunes d’elles ens han expressat que aquest últim any s’han trobat abandonades.
Alba: A Altafulla hi ha molta inquietud artística i moltes persones vinculades en el món artístic i de la cultura i volem potenciar-les i donar-los un espai a La Violeta. Ens agradaria que La Violeta sigui polivalent i rebi més variació cultural de la que existeix avui dia.
Confieu plenament en l’equip que éreu a l’Ajuntament, ja que repetiu els cinc primers. Ha tingut bona acollida la llista?
Jordi: La llista és un dels nostres grans punts forts. Hem fet una llista que els números del 6 al 13 podrien ser tranquil·lament regidors de l’equip de govern. És una llista preparada a futur, perquè si l’any 2027 s’han de fer relleus, doncs aquesta gent hi serà implicada.
A partir de la moció de censura hi havia ganes de seguir, l’any 2019 va ser la força més votada de la història d’unes eleccions municipals d’Altafulla, doncs l’any 2023 hi tornem. També hem afegit gent com l’Andrea Córdoba, que ve del món de l’associació mediambiental, de número 7 una persona molt potent en el món associatiu i de l’esport com és en Francesc Julià, qui és el president del CE Altafulla. L’Eva Blanch que hi és al teixit cultural, el Daniel Price, un jove del municipi amb motivacions turístiques grans, Joan Nogués que té 20 anys, però que amb el Carnaval està implicadíssim. És una llista que si traguéssim 10 regidors estaríem preparats.
Quines sinergies plantegeu amb altres pobles del Baix Gaià?
Alba: Ja se n’ha començat a plantejar aquestes sinergies amb el Baix Gaià. Una de les coses que va fer el nostre govern quan tenia la regidoria de turisme és potenciar la promoció turística conjunta, per diferenciar-nos una mica de la promoció del consell comarcal que involucra altres pobles que no tenen del tot a veure amb el Baix Gaià. Amb joventut sempre han treballat molt bé la zona Torredembarra, Roda de Berà, Creixell i Altafulla. Mica amb mica, planejant aquestes sinergies al final seran molts eixos els que ens engloben.
Jordi: L’altra sinergia ha estat la de la coordinació de les Policies de la costa del Baix Gaià. És un fet molt silenciós que no surt a l’esfera pública, però internament ha estat molt útil. Després de tractar amb la promoció turística, seguretat, jovent, doncs ara es podrien teixir eixos de mobilitat, sostenibilitat o gestió de residus. Tant Altafulla com Torredembarra acaben contractes de neteja al final de la dècada. Potser Altafulla ha de sortir del Consell Comarcal del Tarragonès i fer alguna sinergia amb la mancomunitat del Baix Gaià.
Al vostre programa parleu d’adequar els treballadors de l’ajuntament amb les necessitats d’Altafulla. Quines són aquestes necessitats?
Alba: Tenim actualment la mateixa relació de treball que fa 20 anys, quan érem la meitat d’habitants. Per tant, l’Ajuntament està funcionant amb una maquinària dissenyada per 2000/3000 habitants i som gairebé 6.000. Falta personal en àrees d’administració i dins de la brigada municipal. Necessitem especialitzats dins de la brigada i una estructuració concreta. Hi ha regidories treballant sense tècnics. Aquesta relació de llocs de treball estava, el maig de l’any passat, al 90% preparada i s’ha aturat. La RLT millorava les condicions laborals d’una setantena de treballadors i això s’ha aturat per la moció de censura. Perjudica el funcionament de l’Ajuntament i a treballadors que durant molts anys s’han vist afectats.
Com conviu Altafulla amb l’estacionalització? S’aprofita al màxim o el municipi necessita un impuls per tal de desestacionalitzar-se?
Alba: En el nostre programa hi ha unes petites idees per donar vida en aquells períodes on a Altafulla no hi ha tant de moviment. Per parlar de dues concretes, la realització de Fires en períodes on no hi ha tanta afluència de gent. La fira del grafisme, ja que al municipi tenim molt de talent de dissenyador gràfic, la qual pot beneficiar a altafullencs i potenciar el turisme i el talent local.
Jordi: Hi ha molts conceptes de turisme i hi ha un turisme que mou molts diners que és el turisme de casaments. A Altafulla ve molta gent a casar-se i proposem que Altafulla s’especialitzi en aquest turisme de casament de la mà dels negocis locals: perruqueries, restauració, fotografia, floristeries… Es faria una especialització i Altafulla ho faria tot senzill.
De cara al 28M, que els hi diríeu a altafullencs i altafullenques?
Els hi diríem que som l’equip que vam governar Altafulla en els moments més difícils des de la guerra civil. Ho vam fer sense el suport de l’actual govern, però sí amb el suport de veïns i veïnes. Si ho vam fer bé amb pandèmies, temporals i temps difícils doncs ara tenim moltes ganes de repetir quatre anys. Tenim moltes ganes de treballar en aquesta Altafulla en Positiu amb un equip molt ben preparat.
