Fins fa poc, l’Elsa vivia en un món ple d’ombres. El vent, la sorra o una simple pestanya podien convertir-se en una amenaça constant per als seus ulls. Amb només cinc anys, havia perdut gairebé tota la visió i els metges alertaven que la ceguesa era irreversible. Avui, però, la nena del Pla de Santa Maria identifica arbres, avions al cel i fins i tot insectes diminuts que abans no existien per a ella.
Tal com va explicar la mare de l'Elsa a Cuatro, el punt d’inflexió va arribar el gener del 2024 amb una intervenció pionera realitzada a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. L’operació va aconseguir aturar la degradació de la còrnia i iniciar una recuperació visual que ha superat totes les expectatives inicials.
Un problema neurològic poc habitual
L’origen del cas no era oftalmològic, sinó neurològic. L’Elsa va néixer amb una hipoplàsia del nervi trigemin, responsable de la sensibilitat facial i ocular. Aquesta alteració impedia el parpelleig reflex i deixava la còrnia exposada a lesions repetides, que amb el temps anaven esborrant la seva capacitat de veure.
Durant els primers anys de vida, la nena acumulava ferides oculars sense mostrar dolor. Les cremades, les úlceres i les cicatrius s’anaven sumant mentre la família intentava protegir-li els ulls amb ulleres especials i controls mèdics constants. La pèrdua de visió avançava sense fre.
Una solució quirúrgica inèdita
Davant la impossibilitat d’aplicar els tractaments habituals, l’equip mèdic va apostar per una tècnica innovadora: la neurotització de la còrnia mitjançant un empelt nerviós alternatiu. La intervenció va consistir a utilitzar un fragment del nervi sural, extret de la cama, per connectar-lo al nervi auricular major i així recuperar la sensibilitat ocular.
Els efectes no van ser immediats, però sí progressius. Mesos després, l’Elsa va començar a notar sensacions bàsiques a l’ull operat, un senyal clau que la connexió nerviosa funcionava. Amb aquesta nova protecció natural, la còrnia va poder cicatritzar millor i frenar la pèrdua visual.
Menys urgències, més vida quotidiana
El canvi ha estat radical. Les visites setmanals a urgències per úlceres oculars han quedat pràcticament enrere. Tot i que continua necessitant lents de contacte esclerals, col·liris i protecció, l’Elsa ha guanyat autonomia i seguretat en el seu dia a dia.
Amb l’ajuda de les lentilles, ha arribat a assolir fins a un 70% de visió funcional. Pot jugar, moure’s amb més llibertat i reconèixer elements del seu entorn que abans li eren invisibles. La seva reacció en començar a veure detalls com les fulles dels arbres o la lluna s’ha convertit en un dels moments més emotius per a la família.
Un futur obert
L’ull dret ja ha estat intervingut i els especialistes preveuen operar també l’esquerre. Els professionals no descarten noves millores amb el pas del temps, mentre la nena continua creixent i adaptant-se a una nova manera de veure el món.
El cas de l’Elsa és avui un exemple d’innovació mèdica i perseverança familiar, però sobretot una història que demostra com la ciència pot canviar vides quan tot semblava perdut.
