El pròxim 31 de març s’iniciaran els treballs de prospecció geofísica al carrer Jacint Barrau, a Reus, amb l’objectiu d’identificar la ubicació precisa d’una possible fossa comuna relacionada amb el camp de concentració franquista que hi va haver a la ciutat. Aquesta intervenció, prevista fins al 2 d’abril, utilitzarà tecnologia de georadar i no afectarà les possibles restes humanes que es trobin sota terra.
Segons ha explicat el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, en cas que les dades obtingudes confirmin la presència del pou, es valorarà dur a terme una intervenció arqueològica per comprovar si hi ha restes òssies. Aquesta decisió dependrà del processament i anàlisi detallada dels resultats.
Compromís institucional per recuperar la memòria històrica
Aquesta acció s’emmarca dins del compromís adquirit entre el Departament de Justícia i l’Ajuntament de Reus, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, per localitzar aquesta fossa sempre que existeixin indicis documentals sòlids. El passat desembre, el consistori va presentar una recerca documental que confirma l’existència del pou i proposa dues possibles ubicacions específiques on es realitzaran les prospeccions.
Origen i context històric del pou Pich Aguilera
L’any 2001, un veí reusenc anomenat Antoni Batlle i Mas va deixar constància de l’existència d’una fossa comuna situada en un pou entre l’antiga Escola del Treball i la fàbrica tèxtil Pich i Aguilera, darrere l’antic Hospital de Sant Joan. Segons el seu relat, un familiar seu va baixar al pou durant l’any 1951 per revisar-ne l’estat freàtic i hi va trobar acumulades desenes de restes humanes. En conèixer això, les autoritats fabrils haurien ordenat tancar hermèticament el pou.
S’estima que aquestes restes podrien correspondre a víctimes captives durant els primers mesos després del final de la Guerra Civil espanyola. Les tropes franquistes van entrar a Reus el 15 de gener de 1939, en plena ofensiva sobre Catalunya. Després d’aquesta ocupació, es va establir un camp de concentració en diversos edificis com l’Escola del Treball i dos pavellons adjacents.
Diversos presos van morir pels maltractaments o les condicions extremes dins aquest camp; segons fonts documentals, alguns dels cossos podrien haver estat dipositats en aquest pou. Aquesta hipòtesi està reflectida al Mapa de Fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista, accessible públicament al Banc de la Memòria Democràtica.
