El procés judicial contra cinc homes, presumptament vinculats a dos grups antagonistes que es van enfrontar a trets a Reus el gener del 2024, ha quedat vist per a sentència després de finalitzar aquest divendres els informes finals a l'Audiència de Tarragona.
El ministeri públic manté la seva demanda d'entre 20 i 32 anys de presó per als acusats, imputats pels delictes d'homicidi en grau de temptativa, tinença il·lícita d'armes de foc, així com dipòsit d'armes prohibides. En concret, sol·licita que tres germans siguin condemnats a vuit anys cadascun per intent d'homicidi, més quatre anys addicionals relacionats amb armes reglamentades i modificades, sumant un total de 20 anys. Pel que fa als altres dos acusats, se'ls requereixen vuit anys per tres delictes d'homicidi en grau de temptativa i una altra pena igual pel dipòsit d'armes de guerra.
L'informe del fiscal sobre les identificacions
Durant la seva intervenció inicial, el fiscal ha posat èmfasi en la identificació clara dels dos homes que haurien atacat amb trets l'immoble on residien els germans gitanos. Ha destacat les declaracions considerades "testimonis sòlids i creïbles" proporcionades per la mare i la germana menor dels afectats, ja que aquestes coincideixen amb altres testimonis independents respecte al posicionament i vestimenta dels sospitosos.
A més, el ministeri públic assenyala com a rellevant que des del balcó des d'on es van efectuar els trets es cridés pels sobrenoms als presumptes agressors, cosa que segons ell indica un coneixement previ: "hi havia d'haver un conflicte molt greu per anar a les 9.30 del matí amb metralletes i armes a disparar contra una façana".
Línies argumentals defenses: dubtes sobre participació i proves
Totes les defenses han coincidit a qüestionar la participació directa dels acusats en els fets denunciats. Els advocats dels dos presumptes assaltants han posat en dubte especialment la credibilitat dels testimonis claus aportant detalls com ara rectificacions anteriors o confusions sobre els sobrenoms; així s'ha indicat que al seu client no li diuen "El Mudo", sinó "El Moha", nom mai mencionat durant el judici.
A més, un dels lletrats ha presentat com a element exculpatori el fet que un dels seus defensats estava sota vigilància policial mitjançant seguiment actiu pels Mossos d’Esquadra a Botarell —a uns 23 minuts en cotxe— durant l’hora dels fets. Aquest advocat ha plantejat preguntes sobre l’absència d’intercanvi o contrast entre dades policials relatives al seguiment tecnològic realitzat als seus clients.
Controvèrsies sobre registres domiciliaris i proves materials
D’altra banda, les defenses dels tres germans han centrat bona part del seu argumentari en impugnar l’entrada i registre efectuat pels Mossos al domicili on es van localitzar diverses armes vinculades presumptament als tiroteigs. Han sostingut que aquesta actuació no disposava ni de justificació suficient ni d’un mandat judicial explícit, qüestionant-ne així la validesa legal: "Si això és nul, la causa és nul·la".
Així mateix, han negat qualsevol implicació directa dels seus representats ressaltant que cap testimoni els va identificar formalment i subratllant l’absència aparent d’intencionalitat homicida quan es van efectuar els trets des de l’edifici cap al carrer; segons han explicat basant-se en un croquis elaborat pels Mossos mateixos: "no van anar a la zona on hi havia els tiradors" perquè "és impossible". També s’ha defensat que aquests trets podrien emmarcar-se dins una resposta legítima davant una possible intrusió domèstica.
Darrer torn d’última paraula i presó provisional prorrogada
En el moment reservat per l’última paraula davant el tribunal, els dos primers acusats han declinat exercir aquest dret mentre que els tres germans han reiterat tant la seva innocència com una petició explícita de llibertat provisional amb motiu familiar.
Mentre transcorren gairebé dos anys des dels fets ocorreguts el 17 de gener del 2024, període màxim permès legalment per mantenir algú empresonat preventivament sense sentència definitiva, la jutgessa ha acceptat allargar aquesta mesura cautelar fins al moment del veredicte final. Així doncs, s’han rebutjat totes les sol·licituds tan provinents dels advocats com directament formulades pels encausats perquè se’ls deixi lliures abans del pronunciament judicial definitiu.
