COVID persistent: L'Hospital de Reus revela com afecta músculs i metabolisme

Un estudi publicat a Plos One destaca alteracions físiques i metabòliques en pacients amb condició post COVID-19 i reclama protocols de rehabilitació específics

17 de març de 2026 a les 13:49h

Un equip investigador dels serveis de Medicina Interna i Fisiologia Clínica i Avaluació Funcional de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, integrat al Grup de Recerca en Autoimmunitat, Infecció i Trombosi (GRAIÏT) de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud —antic IISPV— ha presentat evidències que confirmen l’afectació profunda i sostinguda que la infecció per SARS-CoV-2 exerceix sobre el sistema muscular i metabòlic en persones diagnosticades amb la Condició post COVID-19, també coneguda com a COVID persistent.

L’estudi titulat "Assessment of Physical Status and Analysis of Lipidomic and Metabolomic Alterations in Patients with Post-COVID-19 Condition", publicat recentment al mes de març a la revista científica Plos One, posa en relleu la necessitat d’establir programes específics de rehabilitació física orientats a millorar la recuperació funcional dels afectats.

Afectacions detectades i simptomatologia associada

Els investigadors han documentat una afectació perifèrica significativa del teixit muscular relacionada directament amb la infecció per SARS-CoV-2. Aquesta alteració es tradueix en una pèrdua notable del rendiment físic, un dels símptomes més prevalents i incapacitant entre els pacients amb COVID persistent. En aquest sentit, els autors subratllen que aquests pacients podrien obtenir beneficis considerables si s’apliquessin protocols personalitzats enfocats a recuperar la força muscular, la resistència aeròbica i les capacitats funcionals.

L’estudi també ha emprat tècniques avançades d’anàlisi metabolòmica i lipidòmica per examinar les alteracions bioquímiques presents en aquests pacients. Entre els resultats més destacables hi figuren:

  • Desequilibri en les lipoproteïnes plasmàtiques, fet que pot propiciar la formació de plaques d’ateroma als vasos sanguinis així com mantenir un estat d’inflamació crònica.
  • Disfuncions en les vies aeròbiques mitocondrials responsables de la producció energètica, manifestades per un excés acumulatiu de lactat que contribueix a la fatiga muscular persistent.
  • Increment del catabolisme proteic (hipercatabolisme), associat amb un augment notable de l’estrès oxidatiu que perpetua els processos inflamatoris crònics.

Implicacions terapèutiques i assistencials

Els responsables del treball destaquen que aquestes troballes reforcen el concepte segons el qual la Condició post COVID-19 constitueix un trastorn multisistèmic complex, que requereix un abordatge integral combinant intervencions específiques tant des del punt de vista rehabilitador físic com del seguiment metabòlic individualitzat.

A més, assenyalen que aquests resultats obren perspectives per al desenvolupament d’estratègies terapèutiques més precises, així com per optimitzar els circuits assistencials destinats a pacients afectats pel COVID persistent, millorant així tant l’atenció clínica com els resultats en salut.