Els correfocs són cada cop més calorosos: Reus, el Vendrell i Vilafranca superen els 0,3 °C d’augment per dècada

Un estudi de la URV analitza l’evolució de la temperatura i el confort tèrmic dels correfocs catalans entre 1950 i 2023

09 de setembre de 2026 a les 21:11h

Els correfocs, una de les expressions més emblemàtiques del patrimoni cultural immaterial de Catalunya, se celebren avui en unes condicions tèrmiques molt més càlides que fa set dècades. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi d’un equip investigador del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), publicat a la revista científica Climate.

La recerca ha analitzat l’evolució de la temperatura i el confort tèrmic durant sis grans correfocs celebrats entre 1950 i 2023 en municipis del litoral i el prelitoral català.

Els investigadors han estudiat els correfocs de Sant Pere a Reus, Les Santes de Mataró, Santa Anna del Vendrell, Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, Santa Tecla de Tarragona i la Mercè de Barcelona.

L’anàlisi se centra en les condicions climàtiques nocturnes, entre les 21 i les 23 h, la franja habitual d’aquest tipus d’actes. A més de la temperatura, l’estudi incorpora factors com la humitat, el vent i la radiació tèrmica per calcular diferents indicadors de confort.

Reus, el Vendrell i Vilafranca registren els increments més clars

Els resultats mostren una tendència clara cap a l’escalfament nocturn en bona part de les localitats analitzades.

A les ciutats del prelitoral, com Reus, el Vendrell i Vilafranca del Penedès, l’increment de la temperatura mitjana durant els correfocs supera els 0,3 °C per dècada. Segons els investigadors, es tracta d’una tendència estadísticament significativa que evidencia que aquests actes se celebren actualment en nits molt més càlides que fa setanta anys.

A partir de la dècada dels noranta, les anomalies positives, és a dir, les nits més càlides del que era habitual durant el període de referència 1961-1990, es fan més freqüents i intenses.

Al mateix temps, les nits més fresques esdevenen cada vegada menys habituals.

El mar modera l’escalfament a les ciutats costaneres

A les localitats situades a primera línia de costa, especialment Barcelona, l’increment de temperatura és més moderat o no resulta estadísticament significatiu.

Els autors atribueixen aquesta diferència a l’efecte regulador del mar. Tot i així, també en aquestes ciutats s’observa una tendència a situar-se cada vegada més a prop dels llindars de confort tèrmic, especialment durant les dècades més recents.

Això significa que l’escalfament no només es manifesta en els registres de temperatura, sinó també en la manera com les condicions nocturnes poden ser percebudes pel cos humà.

Més nits amb "precaució" o estrès tèrmic moderat

L’anàlisi de la percepció de calor mitjançant l’índex de calor i l’índex climàtic tèrmic universal també apunta cap a una situació de major incomoditat.

Tot i que la majoria dels correfocs continuen celebrant-se en condicions considerades segures, augmenta la proporció de nits que entren en categories de "precaució" o "estrès tèrmic moderat".

Aquesta tendència és especialment visible als municipis de l’interior i el prelitoral.

La qüestió és especialment rellevant en unes celebracions que combinen activitat física intensa, aglomeracions i exposició directa a la calor radiant dels elements pirotècnics. Segons l’estudi, aquests factors poden incrementar el malestar i el risc per a la salut.

El canvi climàtic pot obligar a adaptar els correfocs

Els investigadors assenyalen que l’escalfament nocturn està modificant les condicions ambientals en què es desenvolupen aquestes celebracions tradicionals.

"Aquesta realitat pot tenir conseqüències tant per a la seguretat i el benestar de participants i espectadors com per a l’organització mateixa dels actes", apunten els autors.

En aquest context, els correfocs podrien haver d’adaptar en el futur els horaris, els recorreguts, la durada o les mesures preventives per fer front a unes nits d’estiu cada vegada més càlides.

L’estudi, però, també assenyala una limitació: la recerca s’ha basat en dades climàtiques generals i no en mesuraments realitzats a peu de carrer.

Tot i això, els investigadors consideren que els resultats ofereixen una primera aproximació sòlida a l’impacte del canvi climàtic sobre aquest element del patrimoni cultural i defensen la necessitat d’incorporar criteris climàtics i de confort tèrmic en la planificació dels correfocs per garantir-ne la continuïtat en un context de temperatures nocturnes cada vegada més elevades.

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara