Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El temporal que havia de castigar Catalunya durant la matinada i el matí d’aquest dimecres ha acabat sent molt més reduït del que s’havia previst. Bona part de la precipitació ha caigut sobre el mar i, a les cinc comarques que estaven sota alerta i on es va enviar un ES-Alert, els registres de pluja acumulada fins al migdia han estat més aviat discrets.
Segons les estacions del Meteocat, a l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Garraf, els acumulats amb prou feines han superat els 10 mil·límetres en molts punts.
La situació ha fet que les restriccions de mobilitat i les mesures que afectaven l’activitat educativa i sanitària s’aixequessin abans del previst.
En canvi, altres zones del país han rebut precipitacions més intenses. Al Lluçanès, la Garrotxa i el Berguedà, entre altres punts, s’han registrat acumulats més elevats i també pedregades.
Crítiques a l’alerta de la Generalitat
La diferència entre les previsions i la pluja final ha provocat crítiques a les xarxes socials contra la gestió del Govern, especialment per haver restringit la mobilitat i suspès les classes en cinc comarques en el segon dia del curs escolar.
Un dels dirigents que ha qüestionat la decisió ha estat Eduard Pujol, diputat de Junts al Congrés i candidat del partit a l’alcaldia de Vilafranca del Penedès.
"El Penedès, 'confinat' per pluja i danes. Contents que l’aigua no faci mal, però aquesta és la imatge del Meteocat a les 10.00 h. Troba cinc comarques sense ni un núvol i tindràs cinc comarques en alerta. Bingo", ha escrit a les xarxes.
Pujol ha criticat així la gestió de la situació per part de la Conselleria d’Interior i ha afegit: "Hem passat del 'fets, no paraules' al 'semblar que fas'".
Núria Parlon defensa una decisió basada en criteris tècnics
La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha defensat, en canvi, els avisos preventius activats durant les hores prèvies al temporal. En roda de premsa, ha considerat que les mesures van ser "encertades" i ha insistit que es van prendre d’acord amb "criteris tècnics", i no a partir d’una valoració política sobre la possible evolució de les precipitacions.
"No podem dir que ens sembla políticament que plourà poc, perquè evidentment les conseqüències d’això, si són greus, són irreparables", ha argumentat la consellera.
Les explicacions, però, no han evitat el debat a les xarxes socials, on diversos usuaris han qüestionat tant l’enviament de l’ES-Alert com les restriccions aplicades a les cinc comarques.
Una de les crítiques assenyala que el problema no és alertar, sinó convertir cada previsió adversa en una situació d’alerta màxima, amb tancament de centres educatius i afectacions a l’activitat. L’usuari reclama aplicar criteris de proporcionalitat i revisar els protocols i els llindars d’activació.
Les zones on més ha plogut no van rebre l’ES-Alert
La situació ha generat encara més debat pel fet que algunes de les zones on les precipitacions han estat més intenses no van rebre l’ES-Alert.
A la Garrotxa, el Lluçanès, el Berguedà i el Ripollès, la pluja ha estat més destacada i en alguns punts hi ha hagut pedregades. A mig matí s’hi ha activat un avís per temps violent, amb recomanacions per evitar activitats a l’aire lliure i extremar les precaucions.
Aquesta diferència ha estat especialment comentada a les xarxes: mentre els habitants de cinc comarques rebien un missatge d’emergència als seus telèfons mòbils malgrat que finalment la pluja hi ha estat limitada, altres territoris amb precipitacions més intenses no van rebre aquest mateix sistema d’alerta massiva.
S’ha enviat ES-Alert a la Garrotxa? O com no és AMB no cal. pic.twitter.com/xXjehimcdk
— Arnau Font (@senyorfont) September 9, 2026
El precedent dels aiguats de Tarragona
El debat arriba només unes setmanes després dels aiguats que van afectar Tarragona i municipis del voltant a finals d’agost. En aquella ocasió, dues jornades consecutives de precipitacions molt intenses van provocar importants danys materials i dues víctimes mortals a Roda de Berà, on una mare i la seva filla van quedar atrapades sota un mur que va cedir per la força de l’aigua.
Aquell episodi també va generar molta polèmica perquè no es va enviar cap alerta als telèfons mòbils de la població, fet que va provocar nombroses queixes i comparacions amb episodis anteriors, especialment a Barcelona i l’àrea metropolitana.
Ara, poques setmanes després, el debat ha canviat de signe: aquest dimecres sí que s’ha activat l’ES-Alert, però la pluja ha acabat sent molt menys intensa del que apuntaven les previsions.
El contrast entre els dos episodis torna a posar sobre la taula la dificultat de determinar quan cal activar els màxims nivells d’alerta davant d’un episodi meteorològic potencialment perillós, especialment quan les previsions poden evolucionar ràpidament.
