L’Ajuntament de Torredembarra està treballant en l’elaboració del Programa Memòria d’Intervenció Integral (PMII) corresponent al Nucli Antic de la Vila, com a part de la candidatura per a la convocatòria 2026 de la Generalitat de Catalunya. Aquest procés incorpora un sistema participatiu que combina sessions presencials, accions directes al territori i eines digitals per recollir les opinions tant dels veïns com dels agents locals implicats.
Resultats preliminars de l’enquesta ciutadana
En aquest context, s’han fet públics els resultats parcials d’una enquesta realitzada entre la ciutadania, amb una mostra total de 173 participants. Les dades obtingudes posen en evidència la necessitat d’una intervenció global al barri. La divulgació actual representa només una part del retorn informatiu, ja que en les setmanes vinents es preveu compartir les conclusions completes i incorporar les aportacions recollides durant les diverses trobades participatives.
Dels enquestats, un 46,8% resideix habitualment al Nucli Antic mentre que un 30,6% hi transita sovint per motius d’oci o compres. Pel que fa a l’edat, destaca una concentració important entre els 35 i 54 anys, amb un 27,2% situat entre els 35 i 44 anys i un altre 27,2% entre els 45 i 54 anys. També és rellevant el percentatge del grup d’entre 55 i 64 anys (20,2%). A més a més, gairebé el 77% dels participants mantenen una vinculació estable amb el barri: el 45,7% hi viu des de fa tota la vida i un 31,8% fa més de cinc anys.
Deteriorament físic i barreres arquitectòniques
L’enquesta reflecteix un consens clar sobre l’estat precari del patrimoni edificat al Nucli Antic. La ciutadania assenyala especialment el mal estat generalitzat de façanes i habitatges antics així com la presència constant d’obstacles arquitectònics que dificulten l’accessibilitat; per exemple carrers sense adaptacions o edificis sense ascensor.
Aquestes percepcions es concreten en dades quantitatives: davant la pregunta «Quins problemes veus més greus al Nucli Antic?» —amb resposta múltiple—,el 71,1% va destacar els immobles en mal estat mentre que el 63% va assenyalar carrers o places degradades.
També s’han recollit suggeriments oberts on es reclama expressament una millora integral dels espais públics atesa la presència de paviments deteriorats i una imatge urbana envellida; molts comentaris aposten perquè aquestes actuacions siguin àmplies i visibles més enllà d’intervencions puntuals.
D’altra banda, l’anàlisi posa en relleu dèficits ambientals importants: falta d’arbrat (suggereixen més del 67% dels participants) així com insuficiència d’espais verds i ombra als carrers. Aquesta situació condiciona negativament l’ús públic sobretot durant períodes estivals calurosos.
Aquests factors afecten especialment col·lectius vulnerables com persones grans o infants que troben limitades les possibilitats d’utilitzar espais exteriors durant gran part del dia. En conseqüència es proposa augmentar la cobertura vegetal amb solucions orientades a fer el barri més habitable i resilient davant episodis calorosos intensos.
L’àmbit socioeconòmic també desperta inquietuds: segons l’enquesta es constata una regressió significativa del comerç local tradicional juntament amb un increment notable dels locals buits. El sentiment predominant expressa que «sense comerç no hi ha vida» dins del barri.
Així mateix es detecta poca activitat econòmica estable ni oportunitats laborals suficients; aquesta dinàmica genera percepció d’un entorn poc viu fora dels moments concrets puntuals. Per això molts participants proposen fomentar iniciatives culturals permanents així com fires o esdeveniments susceptibles d’impulsar economia local i ocupació.
Davant la qüestió «Què creus que falta més al Nucli Antic?» —també amb respostes múltiples—,el comerç local obté un suport del 63% dels consultats mentre que les activitats culturals arriben al54,3% .
Pèrdua de vida comunitària i demanda d’espais socials
L’estudi reflecteix també una sensació marcada sobre la disminució progressiva de vida comunitària deguda principalment a l’escassetat tant d’espais adequats per a trobades veïnals com d’activitats regulars que propiciïn interacció social. Això ha provocat menor presència pública quotidiana així com debilitament dels vincles socials tradicionals dins del barri.
Múltiples aportacions insisteixen en recuperar places emblemàtiques així com carrers destinats a usos convivencials mitjançant programacions estables adaptades als diferents segments poblacionals.
L’aposta per una intervenció integral
L’anàlisi conclou que els reptes identificats són interrelacionats: el deteriorament urbanístic impacta directament sobre l’activitat comercial; aquesta manca repercuteix negativament sobre les relacions socials; finalment tot plegat alimenta una percepció generalitzada d’abandonament territorial.
Per això resulta imprescindible plantejar mesures integradores on conflueixin rehabilitació física urbana juntament amb millores mediambientals significatives així com estratègies dirigides a reactivar tant l’economia local com el teixit comunitari.
