"Un deute històric amb el barri", ha afirmat aquest matí l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Per fi comencen les obres que han de transformar una part important de la ciutat, a través de l'eficiència energètica i la seva habitabilitat.
Les actuacions que ara s’han iniciat corresponen a la Fase 1 del projecte d’obres. Inclouen la rehabilitació integral de les façanes i actuacions a les cobertes per resoldre patologies i millorar el comportament tèrmic. Entre altres treballs, s’instal·laran nous acabats exteriors i aïllament interior, i se substituiran les fusteries exteriors per finestres amb millor rendiment energètic.
Igualment, es preveu la instal·lació de plaques fotovoltaiques en coberta, que permetran reduir el consum d’energia primària no renovable entre un 50 i un 65%.
Les obres s’han iniciat a la comunitat de propietaris del carrer d’Extremadura, 6, i continuaran per la resta de blocs: passatge Quer, 27; carrer de València, 1; carrer d’Astúries, 1; glorieta de Galícia, 3 i 14; i avinguda de Salou, 61, 63 i 69.
Obres de caràcter social
No només les obres impacten en aquests edificis més castigats, sinó també en el vessant laboral de la ciutat. Els encarregats d'executar el projecte són Eina Activa.
Eina Activa és una empresa d’inserció que genera diverses activitats econòmiques de béns i serveis (entre elles les obres de reforma i construcció), amb la finalitat de promoure la integració i la formació sociolaboral de persones en risc d’exclusió social.
Orígens del barri Fortuny
Les obres de rehabilitació han de preservar i posar en valor els blocs de les comunitats del barri Fortuny com a conjunt reconeguts al Catàleg d’àmbits urbans de valor patrimonial de Reus dins del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Natural de Reus.
El barri Fortuny neix el 1955 per proporcionar habitatge de promoció social a la població de classe treballadora. Els estaments oficials de l’època (“Obra Sindical del Hogar”, el “Patronat Arce Ochotorena” i el “Patronato Local de la Vivienda”) van promoure un barri modèlic, un polígon de nova planta inspirat en els principis funcionals de l’arquitectura i l’urbanisme moderns, tot i que adaptats a les peculiaritats tecnològiques del moment.
