El seu podcast compleix cinc anys i celebra el seu aniversari amb un esdeveniment presencial -d’abast mundial online- a Reus. Ens explica com veu la inversió en mineria, com veu la geopolítica actual i parlem del territori i el seu ecosistema empresarial.
El TEDx i ara el teu podcast en directe. Com és muntar esdeveniments d’aquest tipus a Reus? Quines facilitats n’hi ha?
Muntar o organitzar el TEDx és relativament senzill per dues raons. La primera és perquè quan jo vaig passar a liderar-lo ja portava deu edicions, per tant, era un esdeveniment que la gent de la ciutat ja coneixia, tenia una història i hi havia moltes coses ja muntades i organitzades. L'esdeveniment que ara estic fent és una mica més complicat pel fet que prové d'un hobby que ni tan sols és una activitat econòmica pròpiament dita. Has de poder explicar el valor que això té i mirar que et vagin obrint les portes. En el cas del TEDx, com que ja hi ha molta gent que el coneix i és una cosa "de la ciutat per la ciutat", el tema de patrocinadors i col·laboracions és relativament més senzill, a part que ja tens un públic final. En el cas del podcast és diferent perquè té una base internacional, i el públic no és únicament de la ciutat, vindrà molta gent de fora. Tot i això, gràcies als contactes i les relacions derivades del TEDx i de formar part del teixit de la ciutat, hi ha hagut facilitats, ja que se'm cedeix l'espai per exemple. Hi ha gent que ja em coneix i em fa confiança. Fer-ho a Reus és un repte, perquè la majoria d'aquests esdeveniments es fan a Madrid o Barcelona, però volia portar una cosa de valor a la nostra ciutat i demostrar que esdeveniments de nínxol amb repercussió internacional també són bons aquí.
Al TEDxReus, l'Alfredo García va defensar l'energia nuclear... Com de difícil és parlar de nuclear o de mineria a casa nostra, on a vegades hi ha hagut tant de rebuig a aquestes indústries?
Jo crec que en general la societat té una mica aquesta voluntat que en anglès es diu not in my backyard (traduït com “no en la meva parcel·la” o no al meu costat). Volem que l'energia sigui barata, però no volem nuclear. Volem que l'energia sigui verda, però no em fiquis molins a les meves muntanyes. Volem tenir un telèfon que funcioni i obrir la llum, però no volem cap mina de coure a prop d'on estem. Volem les comoditats del primer món però sense tenir-ne l'impacte, i si ho fem en un tercer país, exigim que tot sigui net com si es fes aquí. Això són coses impossibles. Ho veiem ara amb la situació geopolítica, no pots dependre sempre de tercers països. Catalunya, Espanya i Europa han d'intentar autosubministrar-se de tot allò que necessiten. Cada vegada hi ha més gent que entén que tancar les nuclears no té sentit, perquè són una font que no desprèn CO₂, el residu està molt controlat i, evidentment que hi ha problemes, però igual que n'hi ha amb moltes de les altres alternatives.
"Volem les comoditats del primer món però sense tenir-ne l'impacte"
Comentes al podcast que fa 5 anys no t'imaginaves que es formaria aquesta comunitat... Quin va ser el moment o la xifra que et va fer dir "això és prou gran per muntar un esdeveniment presencial d'aquesta envergadura"?
Quan va començar el podcast, just després va haver-hi un boom de comunitats online arran de la pandèmia. Jo veia que les comunitats generalistes de seguida tenien un volum elevat de persones, però per al meu nínxol ho veia com una cosa molt més difícil. Tenia clar que si algun dia feia un esdeveniment presencial havia de ser quan ja tingués un recorregut i un volum de gent al darrere, fer-ho per a 20 persones no té sentit. Aprofitant els cinc anys, em vaig marcar diversos punts: el primer era aconseguir un patrocinador potent, i ho vaig aconseguir. És Amerigo Resources, una minera xilena que fabrica "coure verd" reprocessant residus de la mina més gran del món. Després, necessitava portar una persona influent, vaig demanar-ho a Lobo Tiggre, que té molt de renom internacional sobre inversió en matèries primeres, i resulta que està per Europa en aquestes dates i pot venir. I, finalment, vaig aconseguir que vingués la persona coneguda a xarxes com a Adrián Sastre, "Pobre Millennial", que últimament està molt posat en matèries primeres, or i plata. Aconseguint aquests tres pilars, vaig pensar que ja teníem uns ponents prou rellevants per a atraure gent i fer-ho interessant.
La inflació, l'energia i la seguretat de subministrament han posat la geopolítica al centre del debat. Creus que la gent del carrer per fi s'ha despertat?
Sí, penso que cada vegada és més comú veure que la gent ho comença a entendre. Al podcast sempre diem que l'escenari actual és molt similar al que es va viure als anys 70, on hi va haver tres onades inflacionàries seguides. Aquí vam començar amb la Covid on hi va haver alta inflació, després amb la guerra d'Ucraïna la gent ja ho va percebre com a més crític, i ara amb tota la geopolítica de Trump tindrem una altra onada. Per això la geopolítica serà el tema que obrirà aquest esdeveniment. Començarem de forma general amb una taula rodona sobre macroeconomia i geopolítica amb experts com Josep Ramon Aixelà i Aleix Amorós. Després entrarem al detall, Pobre Millennial parlant d'or i plata, una taula sobre urani, la Marta Escribano parlant de petroli, i tancarem amb el Lobo Tiggre indicant on veu oportunitats d'inversió.
Per què és rellevant en aquestes dates invertir? Per què ho hem de fer?
Invertir és important perquè al final et compra la llibertat del futur. Tot el que no gastis avui ho tindràs per a demà. Amb la inflació i la pujada de preus sostinguda, cada any els teus diners estalviats perden valor. Hi ha estratègies d'inversió molt senzilles, com indexar-se, que comporten poc esforç i històricament han vençut a la inflació. A la classe política no li interessa que la gent conegui la inversió, perquè una persona que té diners estalviats compra llibertat. Si tu no tens res estalviat i no estàs bé a la teva feina, no podràs estar tres o quatre mesos sense treballar buscant una altra cosa. L'important és disminuir les despeses innecessàries i mirar d'invertir, sobretot per crear un matalàs de cara al futur i per a les crisis que no podràs controlar.
"A la classe política no li interessa que la gent conegui la inversió, perquè una persona que té diners estalviats compra llibertat"
Quina és l'errada de novençà més habitual o creus que l'inversor jove ja li ha perdut la por a les matèries primeres?
No és que se li perdi la por, és que són coses desconegudes, però és veritat que tenim una generació jove que ha invertit molt en criptomonedes. Malgrat veure-ho més com una loteria, això fa que comenci a haver-hi gent que toleri la volatilitat i els canvis de preus. Les matèries primeres i l'or es veuen com "una cosa d'avis" i costa d'entendre com es guanyen diners realment amb això. L'errada més gran quan algú inverteix és no tenir un "cercle de confiança". Això vol dir que necessites estudiar molt un sector en concret, ningú pot saber de tot. Si intentes invertir en tot perquè ho has sentit a algú, anirà malament i no sabràs per què. L'únic avantatge és especialitzar-te.
Què penses de l’ecosistema empresarial del territori?
Crec que el teixit empresarial del Camp de Tarragona és relativament potent, però ho hauria de ser més. Tenim empreses líders i el pol petroquímic, però també hi ha una gran concentració d'empreses a Barcelona que hauríem de ser capaços d'atraure. Necessitem que els polítics donin facilitats perquè es creïn empreses de coneixement aquí, perquè molta gent se'n va a treballar a Barcelona i això és una pèrdua de qualitat de vida i d'oportunitats pel territori. D'altra banda, a dins del Camp sempre tenim "guerres de guerrilles", que si Reus, que si Tarragona, com s'ha de col·locar això... I a vegades, per això, acabem fent que hi hagi coses que no s'acabin ficant. Sobre la indústria petroquímica, sé que està passant un mal moment i penso que, com tantes altres indústries d'aquest tipus, pateix el rebuig d'una societat que no la vol. Però amb les directrius que venen d'Europa per apuntalar certs sectors crítics, segurament s'intentarà fer-les més verdes i donar suport a aquestes indústries que són vitals per al territori i per a Europa.
