La prevenció és el millor mètode per al control del mosquit tigre i del mosquit comú, i la manera més efectiva de frenar-ne la proliferació és evitar que les larves es desenvolupin en els seus focus de cria potencials.
Amb aquesta premissa, aquesta setmana la Companyia d'Aigües s'ha coordinat amb la Regidoria de Salut Pública per tractar diversos embornals dels voltants de la rambla Principal i la rambla de la Pau on s'acumula aigua. En concret s'hi aplica un larvicida, un tractament biològic amb un bacil que mata les larves de mosquit abans que es puguin desenvolupar.
D'aquesta manera s'evita que es reprodueixin, no matant els mosquits adults, sinó interrompent el seu procés de reproducció perquè no neixin mosquits nous als embornals durant unes setmanes.
La lluita, una tasca de tothom
El mosquit tigre necessita molt poca quantitat d'aigua per reproduir-se, i després d'episodis de pluja pot créixer en llocs com plats sota testos, una canal embussada amb pinassa o fulles, joguines, o fins i tot a la closca d'un cargol buit. Cada femella pot posar fins a 80 ous, i el cicle de reproducció dura una setmana, o fins i tot menys si fa calor. Aquest any, amb l'avançament de la calor i les pluges, es preveu una altra proliferació. El creixement és exponencial, com més avança l'estiu, més mosquits hi ha.
Per tal d'evitar la proliferació és important evitar mantenir recipients amb aigua estancada durant més de set dies i evitar que els grans focus de cria com ara canals de rec de terra, valls de desguàs o espais oberts inundables rebin abocaments d'aigua descontrolats, especialment si estan contaminats amb matèria orgànica.
L'Ajuntament fa campanyes a les xarxes socials i ofereix tallers als casals d'estiu i a les escoles, però es recomana a la ciutadania que adopti totes les mesures de prevenció i control.
El mosquit, vector de malalties
Tant el mosquit tigre com el comú (que es pot reproduir en grans quantitats d'aigua com piscines, basses o rieres) són potencials vectors de malalties, com el virus del Nil occidental o altres virus com el chikungunya, el dengue, la febre del zica o la malària.
Són malalties poc freqüents, que normalment arriben de fora: algú que ha visitat un país on la malaltia és endèmica, si arriba aquí en fase de virèmia (quan el virus està en la sang) i el mosquit el pica en aquell moment, el mateix mosquit pot transmetre el virus a una altra persona. És una situació difícil, però no impossible, i ja se n'han donat diversos casos.
En el cas de notar febre o maldecap després duna picada, cal anar al CAP. Si es detecta una infecció, aquestes són malalties de declaració obligatòria. Cal notificar l'Agència de Salut Pública, i el Departament de Salut Pública fa un seguiment de la zona. Es fa en coordinació amb els ajuntaments i la Diputació, que posen trampes per recollir mosquits i mirar si estan infectats. Si convé es fan tractaments específics a la zona.
Tot i que és molt poc freqüent, el millor és la prevenció, eliminar els mosquits, i procurar impedir-ne la reproducció. Buscar els petits espais a casa on es pugui haver acumulat una mica d'aigua, i en el cas del mosquit comú, mantenir qualsevol bassa o piscina clorada i neta, i si convé, tapada amb una lona o una mosquitera.
