L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha aprovat un nou paquet de mesures per afrontar la pressió sobre l’habitatge i redefinir el model de ciutat. El Ple municipal ha donat llum verda aquesta setmana a dues iniciatives clau: facilitar fiscalment la construcció d’habitatge protegit i limitar la transformació massiva de locals comercials en habitatges per preservar l’activitat als barris.
El govern local defensa que es tracta d’un canvi d’orientació urbanística i social amb l’habitatge com a prioritat, però sense renunciar a mantenir una ciutat activa i amb comerç de proximitat.
L’alcalde, Juan Luis Ruiz, ha situat aquestes decisions dins “del model de ciutat que defensem com a govern municipal” i ha remarcat que “l’habitatge és una de les grans qüestions de reptes que tenim com a ciutat i com a país”.
Bonificacions per impulsar pisos protegits
Una de les decisions més destacades és la declaració d’“especial interès” de diverses promocions públiques d’habitatge, fet que permetrà aplicar una bonificació del 95% de l’ICIO, l’impost de construcció.
La mesura afectarà projectes previstos en solars municipals cedits per impulsar habitatge protegit després d’anys sense promocions públiques a la ciutat. “Des de l’any 2009 no hi havia cap promoció pública d’habitatge a la nostra ciutat i aquest mandat hem començat a recuperar aquest temps perdut”, ha afirmat Ruiz.
Els projectes ja estan en fase de tramitació i inclouen diverses promocions repartides per diferents sectors de Vilanova. Entre elles, destaca la construcció de 48 habitatges protegits al sector del Llimonet, impulsats per la UTE Tau-Balec, així com una altra promoció vinculada al mateix àmbit i el projecte cooperatiu d’Espigall amb 29 pisos protegits.
La regidora d’Habitatge, Iolanda Sánchez, ha assegurat que el consistori ha “mobilitzat tots els recursos municipals possibles” davant una situació que considera de “vulnerabilitat residencial”.
Fre als locals convertits en habitatges
Paral·lelament, el Ple també ha aprovat inicialment una modificació urbanística per regular els canvis d’ús de locals comercials cap a habitatges, una pràctica que s’ha multiplicat els darrers anys.
Fins ara, excepte a la Rambla, aquesta transformació estava permesa pràcticament a tota la ciutat. El govern municipal considera que això posa en risc la supervivència dels eixos comercials i la vida als barris.
El regidor d’Urbanisme, Gerard Llobet, ha advertit que el consistori vol evitar “barris on desaparegui la possibilitat de tenir una fleca, una farmàcia o comerç de proximitat”. Segons ha explicat, la nova normativa protegirà determinats carrers i zones comercials perquè mantinguin activitat econòmica a les plantes baixes.
L’alcalde ha reforçat aquest missatge assegurant que no volen “places amb totes les plantes baixes tancades i barrades perquè s’han convertit en habitatges”.
Nous habitatges en barris consolidats
Tot i l’enduriment de les restriccions comercials, la modificació urbanística sí que permetrà, en alguns barris concrets, transformar antics locals sense activitat en habitatges protegits permanents.
Aquesta possibilitat es limitarà a sectors consolidats on ja no hi ha marge per créixer urbanísticament, com algunes zones del Llimonet o la Carrerada. El govern defensa que seran actuacions puntuals i controlades. “No apareixeran centenars d’habitatges de cop. Seran operacions molt de cirurgia”, ha explicat Llobet.
Un model de ciutat més ampli
El govern municipal emmarca totes aquestes decisions dins una estratègia més global vinculada al futur POUM, el pla d’usos comercials i les polítiques de mobilitat i dinamització econòmica.
Segons Ruiz, la ciutat necessita combinar habitatge, activitat comercial i espai públic viu per mantenir la cohesió urbana. “El comerç local necessita que la ciutat sigui accessible i tingui vida als carrers”, ha defensat.
Amb aquestes mesures, Vilanova busca equilibrar dues de les grans tensions urbanes actuals: garantir més accés a l’habitatge i evitar que els barris perdin identitat i activitat comercial.
