Per a molts treballadors, abans i després de la jornada laboral han d'experimentar un autèntic malson amb el desplaçament per anar des de la feina fins al seu domicili. En ciutats amb menys trànsit, aquest trajecte pot ser d'uns pocs minuts, però en altres localitats amb un pitjor transport públic o amb més densitat de vehicles pot significar més de 200 hores a l'any.
Algunes de les comarques on pateixen més aquest cost dels desplaçaments laborals són el Garraf, el Berguedà o Osona, on els seus habitants poden superar les 12 hores setmanals per anar i tornar de la feina. Segons l'informe 'El cost d'anar a la feina' que ha publicat UGT de Catalunya, aquest temps invertit també suposa un gran impacte econòmic, social i vital per la classe treballadora.
Els treballadors de Catalunya destinen una mitja de 4,3 hores setmanal a la mobilitat laboral
Tal com indiquen les dades, de mitjana els treballadors destinen 4,3 hores setmanals als trajectes d'anada i tornada, el que signifiquen més de 200 hores al cap de tot un any. Tot i això, hi ha zones com el Garraf on aquestes xifres es disparen per damunt de la desena d'hores a la setmana, duplicant i triplicant la mitjana dels treballadors catalans.
Segons UGT, aquesta mobilitat forçada implica un cost econòmic mitjà de 100 euros setmanals per persona, tenint en compte les despeses directes (vehicle, carburant, peatges, abonaments) i indirectes (temps invertit), la qual cosa suposa uns 5.000 euros anuals. D'aquesta forma, la classe treballadora de Catalunya destina 20.000 milions d'euros cada any per anar i tornar de la feina, sense tenir en compte uns 2.000 milions derivats dels costos socials (contaminació, accidents, soroll o inversió en infraestructures).
Per si no fos suficient, els desplaçaments laborals són una de les principals causes de sinistralitat, ja que un terç dels accidents laborals són viaris. L'any passat, 33 persones van perdre la vida a la carretera quan anaven o tornaven del treball i altres 226 van patir ferides greus. Per aquest motiu, UGT de Catalunya ha presentat una sèrie de mesures per reduir l’impacte econòmic i social de la mobilitat obligada, entre les quals destaquen:
-
La reducció de la jornada a 37,5 hores per compactar els horaris i reduir desplaçaments.
-
L’ampliació del teletreball i la reorganització de la jornada laboral.
-
L’extensió dels plans de desplaçament d’empresa i la promoció de la mobilitat a peu, amb bicicleta o vehicles de mobilitat personal.
-
La millora del transport públic, amb més freqüències de busos interurbans i un pla ferroviari més ambiciós que inclogui la línia orbital, nous trens-tram i un tercer túnel de Rodalies a Barcelona.
-
L’aposta pel vehicle elèctric i punts de recàrrega als polígons industrials.
-
Una visió de la mobilitat pública més enllà de Barcelona, que reforci connexions com les del Penedès, el Vallès o el Berguedà.
“Els costos de la mobilitat laboral no poden recaure únicament sobre les espatlles de les persones treballadores”, ha remarcat Muñoz, que ha instat les administracions i les empreses a assumir la seva responsabilitat i a impulsar un canvi estructural en la manera de desplaçar-se a la feina.
