Junts per Catalunya va oferir ahir una roda de premsa a l’estació de Sitges (Garraf) per fixar la seva posició de rebuig frontal a l'ús propagandístic que ERC i el PSC estan fent de la Línia Orbital Ferroviària (LOF) en el marc de l'acord de pressupostos.
En l'acte van participar el candidat a l’alcaldia de Vilanova i la Geltrú, Gerard Figueras; l’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll; el candidat de Sant Pere de Ribes, Albert Bonet; el senador i candidat a Vilafranca del Penedès, Eduard Pujol, la candidata a Sitges, Mònica Gallardo i l’alcalde de Cunit Jaume Casañas; els quals han coincidit a assenyalar que el país i la vegueria del Penedès no necessiten més titulars electoralistes, sinó solucions immediates al col·lapse diari del transport públic.
UN PACTE DE SUPERVIVÈNCIA SENSE CREDIBILITAT
El portaveu al Senat, Eduard Pujol, ha estat contundent a l'hora de denunciar la naturalesa de l'acord entre republicans i socialistes: “Les grans infraestructures de país no poden dependre d’un pacte de supervivència política entre partits ni convertir-se en la moneda de canvi d’uns pressupostos anuals”.
Pujol ha demanat un “pacte de país, estable i amb mirada llarga” i ha qüestionat severament la credibilitat de qui fa la promesa: “De veritat algú es pensa que l’aprovació d’uns pressupostos d’un any pot garantir una infraestructura prevista per al 2040, quan ni tan sols s’estan complint els compromisos actuals amb Rodalies?”.
Pujol ha recordat que Catalunya viu una “emergència ferroviària estructural” —evidenciada recentment en episodis com el descarrilament de Gelida— i ha posat sobre la taula les dades d'ADIF, que identifiquen 23 punts crítics amb restriccions urgents i fins a 648 punts de risc a la xarxa catalana.
Tot plegat, ha reblat, en un context de desinversió crònica de l'Estat, que acumula més de 50.000 milions d’euros de dèficit en infraestructures i un dèficit fiscal de prop de 20.000 milions anuals. “Abans d’anunciar noves línies per al 2040, cal garantir que els trens del 2026 funcionin. La gent no viu la mobilitat des dels despatxos; la viu cada matí amb retards, incidències constants i hores perdudes a les andanes”, ha sentenciat el vilafranquí.
RESOLDRE EL PRESENT
Des de la mateixa andana de l'estació de Sitges, Mònica Gallardo ha aterrat la denúncia a la realitat quotidiana que pateixen els usuaris de la comarca del Garraf i de la línia R2 Sud. Gallardo ha criticat que es demani un acte de fe als ciutadans amb un projecte a quinze o vint anys vista mentre es manté una línia completament tensionada i degradada.
Ha lamentat que els usuaris continuïn “atrapats cada dia a les andanes” i ha exigit que es prioritzi l'execució de mesures realistes i urgents per millorar el transport públic tant per via ferroviària com per carretera, on manquen inversions i millores directes per respondre a les necessitats de treballadors i estudiants.
Per la seva banda, Jaume Casañas ha centrat el focus en el model de territori, advertint clarament del risc de supeditació de la vegueria: “El Penedès no vol ser només una extensió metropolitana de la tercera corona de Barcelona. Vol ser una vegueria ben connectada i amb capacitat de decidir el seu futur”.
Casañas ha qualificat la proposta de l'orbital de respondre exclusivament a una lògica centralista i ha destapat una contradicció tècnica flagrant: “Avui mateix ja ens diuen que a l’R4 no hi caben més trens per la convivència amb les mercaderies. Com es garantirà, doncs, el pas dels serveis de la línia orbital?”.
Per això, ha reclamat que la planificació i les decisions es facin mitjançant una veritable “governança des de la vegueria”. Les propostes de Junts: útils, realistes i a curt termini Junts per Catalunya ha aclarit que no diu “no” a la línia orbital, sinó que exigeix una planificació seriosa, coherent i creïble que resolgui primer el transport d'avui. En aquest sentit, han defensat un decàleg d'actuacions amb impacte directe i immediat sobre la ciutadania:
● Millora urgent de la xarxa actual: Garantir el funcionament normal de l'R2 Sud i posar fi a la saturació de l'R4, dotant-les de més freqüències, manteniment i fiabilitat.
● Aposta pel transport per carretera: Incrementar de manera immediata la freqüència dels autobusos exprés de la vegueria cap a Barcelona, que actualment constitueixen l'única alternativa real de transport públic.
● Infraestructures estratègiques regionals oblidades:
- impulsar la gran estació Intermodal del Penedès amb parada d’alta velocitat.
- Perllongar la línia R8 per connectar directament la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb el Penedès.
- Perllongar la línia RT2 para connectar Tarragona amb l’Alt Penedès.
- executar la connexió entre el Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf a través del bypass del Vendrell.
“Catalunya i el Penedès no necessiten més titulars ni acords cosmètics que després queden en paper mullat. Es tracta de tenir prioritats, credibilitat i planificació de país amb mentalitat d'estat. Si continuem sotmetent les grans infraestructures a pactes de supervivència política de curta volada, hi perd el país, hi perd el Penedès i hi perden tots els penedesencs”, han conclòs.
