Els aiguats de dissabte i les nefastes conseqüències del desbordament del riu Foix a Cubelles (Garraf), on encara hi ha dues persones desaparegudes, ha posat la situació del pantà i del riu en el punt de mira.
L'empresa encarregada de la gestió mediambiental de la desembocadura del Foix per encàrrec de l'Ajuntament de Cubelles, fa una crida a "repensar" el futur de la presa i a una "anàlisi profunda" sobre la utilitat del pantà.
A curt termini, el responsable de Klimetica, Aron Marcos, assegura que és urgent augmentar el cabal ecològic del riu. Segons els experts, la mesura té efectes positius des del punt de vista mediambiental i de seguretat: "És molt important que pel riu hi baixi aigua de manera permanent i hi hagi un ecosistema, perquè això també ajuda a evitar inundacions".
I és que per Marcos la utilitat del pantà avui dia és més aviat escassa. La contaminació del pantà fa impossible l'ús de l'aigua per al consum humà i tampoc hi ha cap central hidroelèctrica que se n'aprofiti: "És una presa molt particular perquè té un únic ús que és agrícola i, a més, molt petit".
Per contra, la retenció de l'aigua al pantà té altres efectes negatius, com és la sequedat del riu en el seu darrer tram fins a Cubelles. Si no baixa aigua pel riu, reflexiona Marcos, tampoc hi baixa sediment i això provoca que les platges "retrocedeixin" en aquest punt del litoral.
D'altra banda, al terme municipal de Cubelles, el pas del riu Foix es percep per part de la població més com una riera que no pas com un riu, justament per la seva manca d'aigua. Això provoca que la gent s'hi passegi o s'habilitin passos per a vehicles. "Però no és una riera, és un riu sec, que és més perillós!", alerta el responsable de Klimetica.
EL FUTUR DEL PANTÀ
Amb tot, des de l'empresa encarregada de la gestió mediambiental de la desembocadura del riu Foix, creuen que els aiguats de diumenge han d'ajudar a donar un impuls definitiu a un replantejament i un canvi de mirada de les administracions sobre el riu, la presa i el pantà.
"Els pantans també tenen una data límit", avisa Marcos. En el cas del pantà del Foix, es tracta d'un pantà amb "molt poca capacitat" d'acumular aigua. A més, afegeix, la presa "no té la capacitat d'obrir les comportes" per desaiguar grans quantitats d'aigua en cas de necessitat per manca d'ús i de manteniment al llarg dels anys.
L'AUGMENT DEL CABAL ECOLÒGIC
Entretant no s'afronta aquest debat a gran escala, Marcos proposa mesures a curt termini per avançar en el canvi de paradigma. De fet, el pla de gestió de la desembocadura del Foix ja situa l'augment del cabal ecològic com a fita perquè l'espai es pugui desenvolupar amb més riquesa, sorgeixin noves espècies i pugui créixer el bosc de ribera.
El cabal ecològic actual és d'entre 37 i 57 litres per segon, una xifra que es va fixar el 2018 i que segons Marcos és "insuficient". Tot i que "el riu no té aigua", aquest canvi ja va suposar en el seu dia una "explosió de biodiversitat" a la desembocadura, que es comença a desenvolupar de manera més ràpida que a la resta del riu.
Pel que fa a les darreres inundacions, els responsables de Klimetica asseguren que amb un cabal ecològic més gran, la presa tindria també menys aigua acumulada i "potser podria haver retingut molt més" del que ho va fer dissabte. Segons Marcos, el mateix riu, en unes altres condicions, hauria ajudat a frenar la velocitat de l'aigua.
LA RESPOSTA DE L'ACA
Per la seva part, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) explica que el cabal que s'allibera del pantà és el que fixa la planificació hidrològica actual, vigent des de 2008. Tot just ara, detalla l'ACA, s'inicien els treballs de revisió d'aquestes xifres per a un nou període 2028-2033.
Dilluns, l'ACA també justificava la gestió dels aiguats. L'ens va detallar que el cabal màxim a la capçalera va superar els 400 m³/s i que la presa va retenir la meitat, de manera que es va frenar la quantitat d'aigua que va arribar a Cubelles. Dissabte l'embassament estava al 79%, però amb les puges es va omplir i va començar a alliberar aigua pel sobreeixidor.
QUINA MENA DE CONTAMINACIÓ HI HA?
El pantà del Foix està contaminat principalment per un fenomen d’eutrofització crònica, causat per una elevada presència de nutrients —especialment fòsfor i nitrogen— que afavoreixen el creixement massiu d’algues, com els cianobacteris (entre elles, Microcystis aeruginosa) que poden produir toxines nocives per a la salut humana i animal.
Això és degut als abocaments que hi han anat a parar a través del riu Foix al llarg dels anys: abocaments urbans sense una correcta depuració, abocaments industrials, residus d'adobs agrícoles i la gran acumulació de sediments. Tot plegat fa que el pantà sigui una gran bassa sèptica.
