Cunit s’ha convertit en el municipi català de més de 10.000 habitants que més ha crescut l’últim any. Segons el cens de l’INE, a 1 de gener del 2025, el municipi del Baix Penedès ha incrementat la població un 3,5%, superant per primera vegada els 16.000 veïns i situant-se al capdavant del rànquing de creixement entre les localitats de la seva franja demogràfica. Un augment que, lluny de frenar-se, apunta a una acceleració sostinguda: les projeccions de l’Idescat indiquen que Cunit podria superar els 20.000 habitants en menys de tres anys, un salt del 28% respecte a la població actual.
Aquest dinamisme situa el municipi entre les zones amb més pressió sobre els serveis públics. I, segons l’Ajuntament, la situació és especialment crítica en l’àmbit educatiu.
Un institut saturat i un municipi que no para de créixer
El govern municipal va reunir el passat novembre el Consell Escolar Municipal per analitzar la situació límit de l’Institut Ernest Lluch, l’únic centre públic de secundària de Cunit. L’Ajuntament va remarcar que el centre fa més de quinze anys que funciona amb el doble de línies per a les quals va ser concebut, fet que ha obligat a instal·lar mòduls i ampliar espais de manera provisional.
Aquesta via d’urgència, admet el consistori, ja no és sostenible. Per això, Cunit insisteix que el nou institut és imprescindible i recorda que ja ha complert tots els tràmits: entre el 2020 i el 2021 va cedir 9.000 m² de terreny a Educació per construir-hi un centre de dues línies, entre els carrers Mar Cantàbric i Mar de Bèring.
L’alcalde, Jaume Casañas, defensa que la necessitat és indiscutible: "Cunit ha fet tots els deures: hem cedit els terrenys, hem facilitat ampliacions provisionals i hem traslladat reiteradament a la Generalitat una realitat que tothom pot veure. Necessitem aquest nou institut per garantir una educació de qualitat i afrontar el creixement del municipi."
L’Ajuntament reclama un calendari ferm i manté obert un canal constant de diàleg amb la Conselleria d’Educació.
Reunió amb la Síndica de Greuges: suport institucional al municipi
També, Casañas es va reunir amb la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, per exposar-li la urgència de la situació. La trobada, qualificada de “molt positiva”, va servir per reforçar la pressió institucional.
La Síndica va expressar “una voluntat clara d’acompanyar-nos en la cerca de solucions” i es va comprometre a intervenir davant del Departament d’Educació per accelerar una resposta. També va valorar la proposta municipal de crear una taula del Penedès per coordinar el creixement demogràfic i l’impacte sobre els serveis públics.
Casañas destaca que Giménez-Salinas ha estat “molt receptiva als problemes reals del municipi” i que hi haurà seguiment continuat fins a resoldre la situació.
Cunit també reclama millores sanitàries: suport al nou Hospital del Garraf
El creixement del municipi no només pressiona el sistema educatiu: també posa contra les cordes l’atenció sanitària. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha reforçat el suport a la Plataforma pel Nou Hospital del Garraf. Casañas va ser clar:
“La salut és una prioritat absoluta i el municipi no renunciarà a comptar amb un nou hospital comarcal modern, proper i amb capacitat per atendre una població creixent.”
El consistori reclama que el compromís de la Generalitat es concreti en fets i calendari i assegura que continuarà treballant amb altres municipis del Garraf per evitar més retards.
Un municipi que exemplifica els reptes del creixement a Catalunya
L’evolució de Cunit reflecteix una tendència general: dos terços dels municipis catalans van créixer el 2024, i Catalunya ja suma 8,12 milions d’habitants. Tot i això, cap altra localitat mitjana creix al ritme de Cunit, una velocitat que obliga a planificar amb antelació per evitar col·lapses en serveis essencials.
El govern municipal ho té clar: el creixement és una oportunitat, però només ho serà si va acompanyat d’infraestructures. I, ara com ara, Cunit espera respostes per garantir que l’expansió del municipi avanci amb serveis a l’altura.