A la plana agrícola de l’Alt Camp, a pocs minuts de la ciutat de Tarragona i envoltat de camps, boscos i petits cursos d’aigua, hi ha un poble que podria passar desapercebut al mapa però que guarda una personalitat sorprenent. El Rourell, amb només 2,32 quilòmetres quadrats i prop de 400 habitants, és el municipi més petit de tota la província de Tarragona. Minúscul en extensió però immens en patrimoni, identitat i històries humanes, aquest poble conserva la seva essència rural amb una autenticitat que ha sobreviscut al pas del temps.
Un poble diminut amb encant
El Rourell és una localitat de menys d’una desena de carrers on els veïns encara es coneixen pel nom de pila i l’olor de terra humida i fusta és tan familiar com el toc de les campanes que marca el pas dels dies. La proximitat a Tarragona no ha erosionat el seu caràcter; la tranquil·litat, la vida pausada i la connexió amb la natura són el cor del municipi i fan que els visitants que arriben es trobin immersos en un ambient on el temps sembla transcórrer més lentament. Les cases rehabilitades amb gust conviuen amb horts familiars, camins per passejar i espais verds que connecten directament amb els marges del poble, oferint una qualitat de vida que desmenteix les dimensions del seu mapa.
El darrer pastor: guardià dels boscos i camins
Entre els habitants, hi destaca una figura clau, el darrer pastor del poble. És habitual sentir el picar de les esquelles i el soroll del ramat. La seva tasca va molt més enllà de pasturar ovelles, ja que manté la neteja dels boscos, dels senders i de les vores dels camps. En un temps en què els ajuntaments lluiten per mantenir els espais verds nets i prevenir incendis, el ramat d’en Francis actua com un autèntic servei ecològic. La vegetació baixa es manté a ratlla, els camins antics es conserven i l’essència del paisatge roman intacta.
Natura i geografia
Tot i la seva mida reduïda, El Rourell està envoltat per una geografia sorprenentment rica. Dos rius travessen el municipi i modelen la vida i els paisatges: el riu Francolí, i el riu Glorieta. Aquest mosaic de riberes, bosquets i camps ha condicionat durant segles la vida del poble. El seu nom mateix prové del roure, arbre que presidia aquestes terres i que encara avui és símbol oficial al seu escut. Encara que limita amb poblacions més grans com Vilallonga del Camp, El Morell, Alcover, La Masó, Vallmoll i Perafort, El Rourell ha sabut mantenir un caràcter propi profundament rural, sobri i tranquil.
Un castell amb història de templers i marquesos
Malgrat la seva simplicitat, El Rourell amaga joies arquitectòniques de gran valor, la més emblemàtica de les quals és el Castell del Rourell, també conegut com a refugi templer o casal dels marquesos de Vallgornera. L’edifici té el seu origen al segle XII amb possibles vinculacions templeres, va ser reconstruït al segle XVII i va experimentar una reforma definitiva al segle XIX que li confereix l’aspecte actual. La seva presència imponent al bell mig del poble sorprèn els visitants: finestres coronelles, porta adovellada i un pati interior que conserva l’entrada noble i les cavalleries són testimonis d’un passat senyorial. El castell sintetitza la història del municipi i ofereix un contrapunt històric a la senzillesa rural que domina la resta del poble.
Qualitat de vida i calma
El Rourell és una prova que la grandesa d’un poble no es mesura en superfície sinó en qualitat de vida. Les activitats culturals i festives, tot i la seva reduïda població, reforcen el sentiment de comunitat i mantenen viva la proximitat entre veïns. De fet, la Festa Major del municipi atrau una gran quantitat de visitants, i fa que la vida al Rourell segueixi sent autèntica i plena de vida.
Un petit gran poble
En essència, El Rourell és un recordatori que no cal ser gran per ser important. La seva història, el seu patrimoni, i sobretot, les seves persones, mantenen viu un tros de Catalunya que conserva la calma i l’autenticitat que molts llocs ja han perdut. En aquest racó minúscul però ple d’ànima, la vida encara es viu, sovint, a un altre ritme, i això avui en dia és gairebé una notícia en si mateixa.
