A l’Alt Penedès, envoltat d’un mar de vinyes i travessat per carreteres que semblen conduir a un mosaic de masies i petits nuclis rurals, s’hi troba Puigdàlber: el municipi més petit de Catalunya. Només 0,4 km² d’extensió i 629 habitants, segons els últims registres de l’Idescat, però una densitat de població tan elevada que rivalitza amb ciutats molt més grans.
Aquest petit punt al mapa ofereix una realitat que sorprèn a qui hi arriba per primera vegada: viure en un poble minúscul no vol dir viure en un poble quiet. Tot al contrari.
Un poble petit, però complet
La primera imatge que rep el visitant és la d’un nucli compacte, ordenat i sorprenentment ben equipat. Tot i la seva mida diminuta, Puigdàlber compta amb serveis i equipaments que molts municipis més grans envejarien: llar d'infants, escola, auditori, pistes de pàdel, camp de futbol, espai sociocultural i dos allotjaments rurals, entre molts d'altres. De fet, una veïna —que va regentar una botiga de queviures durant més de 50 anys— ho resumeix amb un somriure: “Aquí tenim un camp de futbol com el del Barça. Viure aquí és estupendo.”
La història del municipi és gairebé tan antiga com les vinyes que l’envolten. El nom de Puigdàlber apareix documentat ja l’any 1108, i encara avui es poden trobar traces d’aquell passat medieval. La parròquia de Sant Andreu n’és un exemple: destruïda durant la Guerra Civil i reconstruïda el 1942, conserva elements originals com la creu i la pila baptismal. També destaca la Casa Gran, coneguda com Cal Ferran, una masia del segle XV declarada Bé Cultural d’Interès Local i actual casa rural. I, enmig del poble, la Casa Josep Parellada, amb la seva arquitectura modernista, aporta un toc inesperat d’elegància urbana en un entorn eminentment rural.
La vida quotidiana: comerç, vinya i tranquil·litat
Malgrat que Puigdàlber no és un poble especialment turístic —com diuen els veïns, “no tenim museus, però tenim vida”—, sí que és un municipi amb activitat. El Penedès hi deixa empremta: la vinya és omnipresent, i moltes famílies continuen vinculades al raïm i al vi.
Al petit nucli hi trobem comerços que són un autèntic tresor: la carrerceria familiar, la botiga de la Magda —on s’hi pot comprar des de carns fins a cartutxos de tinta o loteria— i empreses locals que generen activitat i llocs de feina. Una de les més destacades és Masdeu, que tot i provocar un contínu pas de camions de grans dimensions pel poble, també li dona molta vida.
Una pedra que recorda una vella disputa
A l’entrada del poble hi ha una gran pedra, coneguda pels veïns com el record d’una antiga disputa territorial amb el Pla del Penedès. La història, mig llegenda i mig memòria col·lectiva, explica que durant la Guerra Civil un dels propietaris de la zona hauria “venut” part d’un carrer a canvi de menjar en un moment de necessitat. Avui, la pedra simbolitza aquell episodi i marca un dels límits del municipi.
Els reptes en els negocis
La Imma fa dos anys regenta una perruqueria especialitzada en teràpia capil·lar japonesa i perruqueria orgànica, a Puigdàlber, un concepte poc habitual en municipis petits.
“Estic molt contenta del projecte. Ve gent de fora, gent dels voltants. És una perruqueria terapèutica i l’entorn acompanya. Ara, és veritat que mantenir-se costa. Els petits negocis no ho tenim fàcil.”
La seva aposta ha estat clara: productes d’alta qualitat i un tracte molt personalitzat. “Fa por començar un projecte així en un poble petit. La gent pensa que si vols innovació t’has d’anar a Barcelona. Fins i tot a la meva família els feia respecte.
Malgrat això, assegura que el poble està responent a poc a poc: “És anar de mica en mica. El poble ho està entenent, encara que costi".
Un poble que s’estima i es cuida
Una cosa que destaquen tots els veïns és l’estat dels carrers i espais públics. Les zones verdes, els equipaments i les façanes es mantenen polides i ordenades.
“El poble està molt cuidat. Quan ets fill del poble, ho valores d’una altra manera”, diu la Imma en referència a l'actual alcalde, a la vegada que assenyala com els últims anys s’han fet molts esforços per renovar i millorar.
I el turisme?
Tot i ser “el poble més petit de Catalunya”, no hi ha una afluència massiva de visitants. Alguns curiosos hi arriben per la singularitat del títol, però no és un destí turístic pròpiament dit. I això, segons molts veïns, és part del seu encant. “No hi ha gaire a visitar, però s’hi viu molt bé”, comenten des de la botiga de queviures.
La Imma, però, aprofita la singularitat per donar-se a conèixer: “A les xarxes ja ho dic sempre: em trobaràs al municipi més petit de Catalunya. I quan vaig a formacions a Madrid, tothom al·lucina.”
Un petit gran municipi
Puigdàlber és un d’aquells pobles que, sense grans monuments ni multituds, explica molt més del que sembla. Una comunitat petita, però molt viva; un territori minúscul, però amb història; un racó tranquil, però amb emprenedors que arrisquen i projecten; un espai que, malgrat la seva mida, té personalitat pròpia.
Visitar-lo potser es fa en menys d’una hora. Viure'l, en canvi, és tota una experiència.
