.gif)
El Memorial Democràtic instal·larà enguany una nova remesa de 127 llambordes Stolpelsteine, que es col·locaran a 28 municipis catalans, entre ells el Vendrell. Cada llamborda és un homenatge únic a una persona deportada als camps de concentració nazis.
La col·locació de les 10 primeres llambordes en memòria dels 17 vendrellencs deportats als camps de concentració nazis tindrà lloc aquest proper dissabte 15 de març. A les Stolpersteine es grava el nom complet de la persona, l’any de naixement i l’any de deportació, el camp de concentració on va ser enviada i la seva situació final (assassinada o alliberada). Les llambordes s’emplacen davant de la residència on va néixer la persona homenatjada o en el darrer lloc on va viure en llibertat a Catalunya.
Ahir, durant la presentació de l’acte del proper dissabte, l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, va recordar que al Vendrell la iniciativa va ser promoguda pel grup municipal de Som Poble l’any 2019, a qui va agrair la seva tasca. Kenneth Martínez va manifestar que “tenim un deute històric amb veïns del Vendrell que van viure una de les pitjors experiències del S.XX i no podíem permetre que l’oblit els continués castigant a més de tot el que van patir”. L’alcalde també va apuntar que la col·locació de les llambordes Stolpersteine tindrà també una vessant pedagògica que permetrà explicar aquests fets a joves i infants del municipi.
De la seva banda, els familiars de les persones homenatjades també van agrair la iniciativa. En paraules de Pere Marcé, net de Pere Recasens Riambau, un dels vendrellencs deportats, “aquest acte el que fa és retornar la dignitat a les persones. El meu avi i la resta de veïns deportats als camps d’extermini tenien un nom, un cognom… i el primer que els van fer quan van arribar als camps d’extermini va ser desposseir-los de la seva personalitat. Amb la instal·lació de les llambordes ajudarem a retornar-los-hi”.
Alfredo Valdivieso, exregidor de Som Poble, va expressar la seva gratitud a tothom que ha fet possible arribar a fer possible aquest acte. Tot i això, va dir, “això no és un final. Hi ha moltes persones que tot i no anar a camps de concentració, van patir l’exili i la repressió; són persones anònimes que no estaran a cap llista i hem de continuar reivindicant la seva història”.
A l’acte del proper dissabte es col·locaran deu llambordes, però s’espera que l’any vinent n’arribin set més d’altres vendrellencs que també van deportats a camps d’extermini nazis.
Els vendrellencs homenatjats en aquesta primera fase són: Joan Aliau Turdiu, Joan Aliau Vilanova, Salvador Esvertit Forcada, Rafael Manuel Jané Borràs, Joan Mallofré Nin, Pere Recasens Riambau, Josep Rius Fortuny, Jaume Socias Figueras, Jaume Tous Salvó i Joan Vallvé Tusquellas.
L’acte del pròxim dissabte tindrà dues parts. A les 9 del matí s’iniciarà l’itinerari urbà de col·locació de les llambordes. El recorregut serà:
C/ Cristina Baixa, 94
C/ Roquetes, 11
C/ Om, 51
C/ Mar, 57
C/ Barceloneta Baixa, 26
C/ Albinyana, 28
C/ U d’Octubre, 11
C/ Colom, 43
C / Baixada de Sant Miquel, 5-7
La jornada d’homenatge clourà amb un acte institucional que tindrà lloc a Plaça Nova, a partir de les 12 h. Davant l’escultura de Pau Casals, tindran lloc els parlaments així com una actuació de la cantant Marina Rossell.
El projecte Stolpersteine
El projecte Stolpersteine constitueix una de les iniciatives més distintives que executa el Memorial Democràtic.
Gunter Demnig (Berlín, 1947) és l’artista alemany que va crear el projecte Stolpersteine. Les primeres llambordes es van col·locar a Berlín, el maig de 1996, i estaven dedicades a persones jueves víctimes del nazisme i residents al barri de Kreuzberg (Berlín). Des d’aleshores, se n’han instal·lat més de 82.000, arreu del món.
Es considera el projecte de memòria descentralitzat més gran del món. Les llambordes es fabriquen artesanalment a Alemanya, en un gest de respecte i d’humanitat que contrasta amb l’extermini industrialitzat del nazisme.
En alemany Stolpersteine significa ‘pedra que fa ensopegar’ i, d’acord amb Demnig, “no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor”. A més, el fet de situar les llambordes a terra té un significat especial, en la mesura que sempre que algú vulgui llegir la inscripció de la stolpersteine cal que s’hi inclini i, per tant, fa una reverència al nom de la persona deportada. Una manera més de retre homenatge a les víctimes i recordar-les.
