La campanya arqueològica que la Universitat de Lleida (UdL) ha desenvolupat aquest estiu al jaciment de Gebut (800-200 aC), al terme municipal de Soses (Segrià), ha posat al descobert restes d'un possible fossat de la primera edat del ferro (segles VII-VI aC). Els treballs en un espai exterior a la muralla han permès trobar un mur sota la torre nord, destruïda per un incendi.
La principal hipòtesi interpretativa del Grup d'Investigació Prehistòria (GIP) de la UdL és que aquesta paret forma part d'una gran estructura defensiva, tot i que caldrà confirmar-ho en futures intervencions. Les excavacions acaben aquest divendres al migdia després de tres setmanes marcades per les altes temperatures.
Una quinzena de persones, entre estudiants i personal investigador de la UdL, ha participat en la campanya emmarcada en el curs teoricopràctic d'Arqueologia Ibèrica de la Universitat d'estiu de la UdL. Els treballs han servit per acabar d'extreure les restes de troncs i branques cremats que formaven part d'un sostre o d'una terrassa superior de fusta de la torre, i per posar al descobert una possible empostada de fusta també cremada.
“Aquesta torre forma part d'una ampliació del sistema de fortificació corresponent a la primera edat del ferro (segles VII-VI aC). Tanmateix, la seua destrucció podria haver tingut lloc en un moment posterior, durant l'ibèric antic (segles VI-V aC)”, explica la professora i investigadora postdoctoral del GIP Georgina Prats. A sota és on han aparegut els indicis del que podria ser un fossat preibèric. “La troballa, si més no, posa en evidència la complexitat del sistema defensiu del poblat de la primera edat del ferro”, afegeix.
Un altre dels escenaris on han treballat és la cisterna, evidenciant diverses fases de remodelació. L'equip ha constatat “que en l'espai central on es troba aquest dipòsit existeix un gran rebaix que es va acabar de reblir (omplir de sediments) en època romana, entre els segles I-II dC”, destaca Prats. “Nous treballs hauran d'incidir en la caracterització d'aquest buidament, amb la possibilitat de confirmar que es tracti d'una segona cisterna ibèrica”, puntualitza. També han iniciat l'excavació de grans espais d'hàbitat adossats a les muralles.
Fora de l'oppidum (poblat fortificat en alt), l'equip ha fet prospeccions al jaciment de les Roques de Gebut, que acull un jaciment de l'edat del bronze que data entre els anys 1200 i 650 aC. Els dos sondejos que han dut a terme han posat al descobert diversos murs i nivells d'època romana. Aquestes restes estan associades a la coneguda vil·la romana de Gebut, situada al costat d'unes termes de la mateixa època i al sud del posterior assentament medieval.
L'alumnat que ha treballat en aquesta novena campanya arqueològica a Gebut procedia de les universitats de Lleida, Barcelona, Autònoma de Barcelona i Rovira i Virgili de Tarragona. L'excavació ha comptat també amb la col·laboració de l'empresa Iltirta Arqueologia SL. Les actuacions de la UdL al jaciment es van iniciar el 2017 i ara s'inscriuen en el projecte quadriennal de recerca 2022-2025 Habitar la plana. Assentaments i explotació de la vall inferior del Segre (IV-I mil·lenni), finançat pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Lleida i l'Ajuntament de Soses.
