L’escorxador de la Seu d’Urgell ha deixat d’operar des del mes de desembre passat a causa de la jubilació dels seus últims responsables. Aquest equipament, que va iniciar l’activitat fa més de 65 anys, havia esdevingut una infraestructura clau per al sector carni a la comarca, gestionant no només el sacrifici dels animals sinó també oferint serveis complementaris com càmeres de maduració i sales d’elaboració que permetien preparar productes carnis amb garantia total sobre la traçabilitat.
Domènec Estany, gerent fins ara encarregat de l’escorxador, ha explicat a l'ACN que durant l’última dècada ha intentat trobar un substitut, fos local o extern, per tal d’assegurar la continuïtat del servei. Malgrat diverses negociacions amb interessats, aquestes no han prosperat perquè "per a les empreses foranes som exageradament petits i no cobrim les seves expectatives i per a la gent del territori som massa grans", segons indica Estany. Finalment, davant aquesta situació complexa i sense alternatives viables, va optar per jubilar-se i tancar les instal·lacions tot mantenint l’esperança que "la llum surti per algun lloc".
Capacitat i activitat abans del tancament
L’exgerent assenyala que les dependències estaven preparades per gestionar entre 300 i 400 caps d’animal setmanals. En cas d’incorporar processos posteriors d’elaboració dels productes carnis, s’hi podien tractar aproximadament 50 vedells, 15 poltres i 200 xais setmanals. L’escorxador representava un volum proper al 20% del conjunt total de les instal·lacions dedicades a aquest sector. Des dels anys vuitanta ja es realitzava envasat per a grans indústries; posteriorment als noranta es va ampliar el servei als comerços locals i consumidors finals.
Aquesta infraestructura destacava especialment pel seu sistema integrat: disposava d’una sala específica per a la maduració controlada amb cambres frigorífiques on els clients podien escollir tant el temps com el tipus d’especejament o envasat. Victòria Roig, administrativa vinculada a Mafriseu fins al moment del tancament, explica que aquesta capacitat permetia elaborar lots diversos incloent productes com hamburgueses, pinxos o botifarres adaptats a diferents demandes provinents principalment del Pirineu.
L’activitat inicialment centrada en sacrificis massius de porcs va evolucionar progressivament cap al sector boví. Això va facilitar el desenvolupament posterior de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Vedella dels Pirineus Catalans. Abans del cessament definitiu es gestionaven sacrificis de poltre, vedella i xai així com elaboracions derivades també dels canals porcícoles. Aquest conjunt havia arribat a reunir unes 130 famílies productores dins del Pirineu.
Reaccions des del sector ramader: un cop important
Joan Guitart, coordinador territorial d’Unió de Pagesos per les comarques muntanyenques, qualifica el tancament com una "gran pèrdua" que redueix notablement la competitivitat dels petits productors locals. Guitart destaca que alguns ramaders s’han vist obligats a traslladar els animals fins a Balaguer o fins al transfronterer situat a l’Alta Cerdanya —on els preus són sensiblement superiors— provocant un augment considerable dels costos logístics.
Aquest increment en distàncies genera "estrès" als animals transportats segons apunta Guitart qui defensa fermament que cal evitar perdre aquesta infraestructura clau mitjançant mesures encaminades a reactivar-la. A més remarca que Andorra podria constituir un mercat potencial important pels productes carnis pirinencs si es plantegés una gestió on els mateixos ramaders fossin accionistes principals.
D’altra banda, Unió de Pagesos proposa també involucrar les administracions públiques en el desenvolupament d’un centre específic destinat a recollir carn procedent d’espècies cinegètiques salvatges —com cérvols, senglars o cabirols— davant l’increment poblacional detectat recentment. Aquesta iniciativa podria obrir nous camins econòmics viables tant pels caçadors com pel conjunt del Pirineu.
