Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Sentir converses, cops a la paret o fins i tot les passes dels veïns no és compatible amb unes condicions adequades d’habitabilitat. Així ho ha conclòs l’Audiència de Lleida, que ha condemnat una promotora a assumir el cost de les obres necessàries per corregir la mala insonorització d’un bloc de pisos de Tredòs, al municipi de Naut Aran, a la Vall d’Aran.
La Secció Civil considera provat que els habitatges pateixen una manca de confort acústic que afecta la seva habitabilitat i que la promotora va incomplir les condicions pactades en la compravenda. La sentència ordena executar les mesures correctores necessàries per assolir els 46 decibels d’aïllament acústic previstos en el projecte.
Queixes veïnals des del 2015
El litigi va començar després que la comunitat de propietaris detectés problemes d’insonorització poc després de constituir-se, l’any 2015. En una junta celebrada el setembre del 2016, diversos veïns ja van denunciar “greus problemes d’insonorització” als seus pisos.
Un any més tard, la comunitat va tornar a abordar la situació i va deixar constància que, en alguns habitatges, la falta d’aïllament impedia mantenir unes mínimes condicions de privacitat.
Inicialment, el jutjat de Vielha va desestimar la reclamació veïnal en una sentència del desembre del 2022, però l’Audiència de Lleida ha estimat ara el recurs de la comunitat i ha revocat aquella resolució.
Converses i cops audibles entre pisos
La sentència dona valor a la inspecció pericial i a les proves acústiques fetes per una empresa especialitzada. Es van realitzar nou assajos in situ: només dos complien el nivell mínim exigit, quatre no el complien i tres més no permetien arribar a una conclusió definitiva.
La inspecció també va constatar situacions molt concretes. Un cop amb el puny a la paret mitgera d’un dormitori es podia sentir perfectament des del saló del pis contigu. També s’hi podien percebre converses entre persones situades a banda i banda de la paret, i també les passes d’una persona baixant per les escales de l’habitatge veí.
“No adquirim materials, sinó habitatges”
L’Audiència subratlla que el compliment formal d’uns paràmetres mínims no elimina necessàriament un problema d’habitabilitat. En la resolució, cita jurisprudència del Tribunal Suprem i recorda que “no adquirim materials, sinó habitatges”.
El tribunal remarca que allò que s’ha de garantir és que els pisos es puguin utilitzar de manera satisfactòria i preservin la privacitat dels residents.
La Sala també posa el focus en una discrepància entre el projecte i l’obra final. El projecte preveia parets de maó calat de 15 centímetres de gruix, però l’Audiència considera acreditat que se’n van fer servir de 12,5 centímetres.
La documentació del projecte establia un aïllament acústic de 46 decibels, per sobre dels 45 decibels mínims exigits per la normativa aplicable. Per això, el tribunal conclou que la promotora, com a venedora, tenia l’obligació d’entregar els habitatges en condicions adequades per a l’ús residencial.
Indemnització pendent de concretar
La promotora haurà d’indemnitzar la comunitat amb l’import necessari per executar les obres de correcció acústica. La quantitat exacta es determinarà en fase d’execució de sentència, després d’una nova valoració judicial.
L’empresa també haurà d’assumir les costes del procediment tant en primera instància com en apel·lació. La sentència encara es pot recórrer en cassació davant del Tribunal Suprem.
