El projecte Pobles Abandonats ha reunit aquest dimarts a la tarda investigadors, institucions i centres d’estudi en una jornada celebrada a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), on s’ha posat en context el progrés d’un treball que, des del 2018, explora el fenomen del despoblament i les eines per revertir-lo. L’acte ha estat encapçalat pel director de l’IEI, Andreu Vàzquez; la vicepresidenta de la CCEPC, Maria Jesús Llavero; la directora de l’IDAPA, Amàlia Sanz; i la directora de l’IRMU, M. Carme Jiménez.
Després de la inauguració, Jiménez —co-coordinadora del projecte— ha obert la sessió explicant com Pobles Abandonats ha crescut fins a convertir-se en una plataforma de recerca compartida entre universitats, entitats locals i centres d’estudi. La seva ponència, titulada “Pobles Abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori”, ha remarcat la importància de mirar aquests espais no només com a restes del passat, sinó com a potencials motors de futur.
El professor Albert Pélachs (UAB) ha presentat tot seguit els mapes analítics elaborats per l’equip investigador, una cartografia que permet entendre les dinàmiques de despoblament i comparar-ne l’evolució a escala territorial. Després, una taula rodona amb especialistes com Pep Espluga, Cristina Masvidal, Joan Ganau i Joan Ramon González —moderats per Ernest Cabré (IRMU)— ha debatut sobre els reptes de gestionar, estudiar i reactivar aquests espais oblidats.
Un projecte que neix de les aules i s’estén arreu del país
Nascut inicialment com una experiència docent a la UAB, el projecte va sumar ràpidament la implicació de la CCEPC i l’Institut Ramon Muntaner, que el van convertir en un espai estable de recerca col·laborativa. Amb el suport de la Diputació de Lleida i altres institucions, Pobles Abandonats ha anat ampliant l’abast i avui ja és una eina clau per analitzar l’impacte del despoblament a Catalunya.
El treball aborda l’abandonament des d’una perspectiva transversal: estudia el patrimoni material i immaterial, les causes que han provocat el buidament progressiu de molts nuclis, els intents de recuperació i les possibles estratègies per revitalitzar-los. L’objectiu final és clar: proposar accions realistes que ajudin les comarques afectades a encarar un futur més sostenible i amb més oportunitats.
La jornada al IEI ha servit, sobretot, per posar en valor la importància d’aquest llegat silenciat i per reivindicar que entendre el passat dels pobles abandonats és essencial per transformar el futur del territori.