Dimarts, 19 de març de 2024
És notícia

Miquel Pueyo: “Lleida ha de ser un referent en el sector agroalimentari i l’economia verda”

Avatar photo

Arribem a l’equador de la legislatura, una legislatura fortament marcada per la pandèmia. Com valora aquests dos primers anys de govern a l’Ajuntament de Lleida?

Sens dubte la situació sanitària per la Covid-19 ha canviat els paradigmes, d’aquí i d’arreu, i ens ha fet obrir la mirada. Comptàvem amb dificultats, però ningú no comptava amb aquesta pandèmia mundial. S’han hagut d’atendre les necessitats sorgides i donar resposta a conjuntures totalment noves i imprevistes. La meva missió ha estat, és i serà defensar i representar els interessos de Lleida i actuar com a alcalde del conjunt de la ciutadania.

En aquest darrer any i mig hem redescobert valors com la solidaritat, el sacrifici i la resiliència. Hem articulat xarxes de suport que han contribuït a superar plegats aquest sotrac i la col·laboració entre administració, teixit empresarial, entitats i la ciutadania ens ha servit per a una millor lluita per la salut i per la continuïtat de l’activitat de la ciutat.

Aquest és ara el repte, la reactivació econòmica, social i cultural, en la qual ja estem treballant. Hem determinat un pla de treball, amb propostes de l’Àgora postCovid i la Mesa Transversal per a la Recuperació de la ciutat, i ja hem endegat diverses accions per fer-lo efectiu.

Els estralls que ha provocat la pandèmia en l’economia han estat molt importants. Quines mesures s’han plantejat des de l’Ajuntament de Lleida per reactivar l’economia?

Lleida n’ha patit les conseqüències, com a tot arreu. Algunes dades que posen sobre la taula els estralls de la pandèmia són, per exemple, les de l’atur. Del març 2020 al maig 2021, 16.266 lleidatans i lleidatanes han estat afectats pels ERTO i 2.425 han perdut la feina. Això és que una de cada quatre persones treballadores ha vist afectada d’una manera o altra la seua feina, i diversos sectors empresarials han passat per dificultats extremes. És cert que ara, a l’estiu, l’atur ha baixat, però les dades continuen sent negatives, respecte a fa dos anys, abans de la pandèmia. A més, cal veure la repercussió anímica, com els confinaments, les mesures, la pèrdua d’éssers estimats, etc. han impactat en la nostra salut mental.

A Lleida, el confinament del juliol passat va deixar l’ànim especialment tocat. Davant el sentiment d’irritació, de desesperança, hem de llançar un missatge d’optimisme perquè tot plegat es vagi superant poc a poc i amb el suport mutu, de tota la comunitat. Amb la represa progressiva de l’activitat i unes mesures menys restrictives, ja es comença a veure llum al final del túnel.

Hi ha dues prioritats. Una són les polítiques socials, que s’han accentuat amb famílies que han hagut de recórrer per primer cop a aquests recursos. Per això hem de treballar per no de deixar ningú enrere. L’altra és la reactivació del teixit econòmic, amb el qual he estat en contacte permanent per plantejar accions conjuntes i afrontar els reptes de futur, que ens ajudin a sortir de la crisi.

Des que va arribar a l’alcaldia, s’ha hagut de concentrar en els efectes de la pandèmia. Quins són els projectes que tindran prioritat aquesta segona part del mandat?

Mantenim els eixos principals del Pacte d’Entesa, malgrat que s’han hagut de reconduir algunes directrius per superar els efectes de la pandèmia, així com els canvis en l’estructura de govern. Tenim un triple objectiu. A curt termini, treballar pel bé comú dels ciutadans i ciutadanes de Lleida. A mitjà termini, construir una Lleida més justa, saludable, emprenedora i valenta I, finalment, planificar la Lleida del 2030 que els nostres fills i filles es mereixen. La reconstrucció de la nostra societat ha d’anar de la mà de l’Agenda 2030 i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, basats en les persones, la prosperitat, la pau, les aliances i el planeta. És l’agenda de la reconstrucció postCovid.

L’objectiu és posar les bases per convertir la ciutat en la capital AgroBioTech del sud d’Europa dins del pla de reactivació econòmica. Lleida ha de ser un referent en la manera de posar la tecnologia al servei del sector agroalimentari i de l’economia verda i provocar simultàniament millores en altres sectors. Lleida ja és l’epicentre del segon node tecnològic del Principat, amb més de 160 empreses TIC i 2.000 professionals, una atractiva plataforma logística, ciutat universitària i pol cultural i de recerca científica. I ha de potenciar les seves capacitats per atraure inversions, retenir el talent jove i reforçar l’oferta educativa, d’oci, cultural i de lleure de la ciutat. Preveiem un canvi d’era marcat per l’emergència climàtica i per la transformació digital.

Hem de donar impuls a l’ecosistema innovador del sector agroalimentari i la bioeconomia; reimpulsar el Parc Científic i Tecnològic; formar en noves habilitats digitals i crear nous espais per al desenvolupament i creixement d’activitats econòmiques. Alguns exemples de projectes que s’implantaran a curt termini són el FabLab, previst a l’antic Mercat del Pla, o el Pla de Transformació Digital, per disposar d’una administració personalitzada, proactiva i eficient. S’hi han de sumar els esforços per obtenir els fons Next Generation. La Paeria ha identificat 14 projectes propis i 7 d’organismes vinculats, pressupostats amb 124,64 milions d’euros.

I també cal tenir en compte el nou ecosistema de Promoció Econòmica, que s’ha erigit per reforçar el lideratge de la ciutat i la nova etapa de GlobaLleida, que ha reconduït el rumb, per ser més eficient i útil en el propòsit de millorar les polítiques de promoció econòmica al territori.

El XXI serà el segle de les ciutats i les poblacions de mida mitjana com Lleida hi tenen molt a dir, per si sola i en el marc de la seva àrea d’influència.

Recentment s’ha trencat el tripartit a l’Ajuntament de Lleida i han deixat d’ostentar la majoria. Com preveuen governar a patir d’ara?

La nostra voluntat és seguir governant preservant els eixos programàtics determinats al pacte de govern i al Pla d’Acció Municipal, i treballarem per garantir la governabilitat de la ciutat i el desenvolupament dels compromisos compartits en aquest nou escenari.  Tal com vam explicar en el seu moment, s’ha acordat amb el Comú de Lleida un procés de sortida responsable i amb el compromís de fer un traspàs efectiu i correcte, perquè el que compta és seguir atenent les necessitats de la ciutadania.

No hi ha tradició de governs de coalició en aquest país i governar amb un model de pacte no és fàcil i fa establir una comunicació constant i de retre comptes entre els integrants. El més important és que vam saber posar-nos d’acord quan tocava, per tirar endavant.

El projecte de Torre Salses està al mig del trencament del pacte de govern. Com està actualment aquest tema, tenint en compte que han deixat clar que no és aquest el model comercial que volen per a la ciutat?

La nostra premissa és defensar el comerç de la ciutat i la qualitat de vida i, per a nosaltres, això passa per un model comercial vertebrat i cohesionat a la trama urbana de Lleida, un sistema comercial dins la ciutat. La nostra aposta se centra en fer realitat el Pla de l’Estació, que, a més, contribuiria a dinamitzar la rambla de Ferran i establiria una millor connexió de Pardinyes amb el centre de la ciutat. Aquest posicionament és el que hem mantingut davant les entitats comercials i el que ha prevalgut davant les 600 persones que van fer al·legacions al projecte de Torre Salses. Amb aquest impuls, s’uneixen sinergies amb el comerç tradicional i les zones comercials que hi ha, als diferents barris, sense comprometre la mobilitat.

A la Junta de Govern Local del 14 juliol va passar un tràmit preceptiu i obligatori dins la tramitació d’un expedient urbanístic al qual li queden diversos passos encara per a concretar-se definitivament. Ens mantenim en la mateixa posició de no assumir més compromisos que els estrictament marcats per la normativa i d’oposar-nos als tràmits o modificacions que ens permeti la llei.

Tenim molts projectes per endavant que volem endegar en aquest camí de reconstrucció de la ciutat. El comerç és un dels sectors que més ajuts i suport necessita, sent dels que més ha patit les conseqüències de la Covid-19. Els centres comercials als afores de les ciutats són ja un model caduc –França i Estats Units en són exemples clars-. La renovada Regidoria de Promoció Econòmica també s’alinea en aquest sentit. Per això, ens hem posat al costat de les associacions i el teixit comercial i promourem tot allò que permeti avançar cap a un model proper i connectat, amb les persones i el comerç local i de proximitat al centre.

La construcció del Museu d’Art Jaume Morera és un altres dels projectes importants. Com serà aquest museu i quant preveuen que estigui llest?

El nou museu disposarà, per primera vegada en els seus més de cent anys d’història, d’una seu definitiva al bell mig de la Rambla de Ferran de la ciutat de Lleida, a partir de la rehabilitació i adequació de l’edifici de l’antiga Audiència. Aquesta seu no només donarà solució a les tradicionals mancances que ha patit el Museu d’Art Jaume Morera, sinó que el situarà com un element fonamental de l’imaginari de la ciutat en relació al reconeixement de la seva història recent i la seva identitat, en aquest cas a través de les arts visuals i el patrimoni artístic modern i contemporani.

El Pla de Museus de la ciutat de Lleida preveia que el Museu d’Art Jaume Morera esdevindria el museu d’art modern i contemporani de Lleida. La ciutat disposa de la col·lecció artística del Museu, que és referencial quan es tracta d’explicar i comprendre el fet artístic d’època moderna i contemporània a Ponent i a Catalunya. Amb aquest operació no estem parlant d’un simple trasllat del Museu d’Art Jaume Morera a un nou emplaçament, sinó de la conclusió d’una llarga etapa a partir de la qual el museu es transformarà en un centre de coneixement de la cultura visual del nostre temps amb una missió renovada, en nou espai obert a la ciutadania, amb nous continguts i interaccions socials, artístiques i culturals.

La intervenció arquitectònica, dissenyada per l’arquitecte municipal Jaume Terés, té per objectiu reconfigurar i reformular l’edifici, que té aproximadament 3500 m2 i es distribueix en sis plantes, per dotar-lo d’una nova singularitat. El projecte també planteja una museografia flexible, modular i plenament accessible com a elements identificadors del nou Museu. Les prospeccions arqueològiques que s’hi han fet han tret a la llum noves restes de les antigues adoberies, del segle XIII, que suposaran un valor afegit a l’edifici.

Les obres del nou museu van començar l’abril del 2019 per part de l’empresa constructora adjudicatària, la UTE formada per Arnó, Sorigué i Romero Polo. Es preveu que l’edifici estigui disponible durant la tardor del 2022, moment a partir del qual es preveu la implementació de la museografia i el trasllat de les col·leccions per a la seva possible obertura al públic durant els primers mesos de 2023. El pressupost del projecte supera els 6 milions d’euros dels quals 5 milions corresponent a la rehabilitació i adequació de l’edifici. El projecte compta amb la complicitat i el finançament de l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment (a través de l’1,5% cultural) i de la Unió Europea (a través dels Fons Feder).

Com està funcionant la ruta pel Centre Històric recentment estrenada?

Doncs està tenint bona acollida. La vista s’ha començat a fer aquest mes de juliol, tots els dilluns. La procedència és variada, tant de l’Estat espanyol com de Catalunya. Els i les turistes troben la iniciativa molt interessant, ja que és una bona alternativa al dia de tancament dels monuments i museus (els dilluns és el dia de descans setmanal).

Enguany, amb la pandèmia, hem notat que les procedències de l’Estat espanyol s’han modificat i han augmentat en relació a altres anys. Està clar que es fa més turisme interior. A banda dels ja habituals turistes del País Basc, València i Madrid, ens visiten d’altres indrets com Castella i Lleó, Castella la Manxa i Andalusia.

No oblidem que l’oferta turística de Lleida es complementa amb altres propostes, com les activitats al Castell templer de Gardeny, que sempre ofereix novetats; guiatges a la Seu Vella, la City Tour… i el Bus Turístic, que permet gaudir de la ciutat amb un recorregut panoràmic.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Desmantellades dues plantacions de marihuana en dos habitatges de Mataró

Notícia següent

Jaume Dulsat: “Cal continuar treballant en la diversificació de productes turístics a Lloret”

Notícies relacionades