Els fons Next Generation transformaran les ciutats europees en els pròxims anys per fer-les més resilients al canvi climàtic. En el cas de Lleida, la seva importància és cabdal enfront de les temperatures cada cop més extremes. Els canvis urbanístics, la recollida de residus o l’evolució cap a una economia verda són algunes de les reformes que la capital del Segrià té sobre la taula. El seu Paer en Cap, Miquel Pueyo, ho explica en aquesta entrevista a La Ciutat.
L’encariment de materials per la guerra d’Ucraïna ha afectat les licitacions de molts ajuntaments. A Lleida heu tingut problemes?
Fins ara no ens ha afectat perquè hem començat a fer licitacions relacionades amb els fons Next Generation. Quan comencem a obrir els sobres, veurem fins a quin punt ens afecten. La guerra d’Ucraïna i l’encariment de preus tindrà un impacte. De fet, a algunes obres que teníem en marxa, com la construcció de l’escola Pinyana a Balàfia, es va produir una parada de tres mesos fins que la Generalitat no va aprovar un decret per ajustar els preus. Aquesta escola que s’havia de posar en marxa el mes de setembre ho haurà de fer en dues tongades a setembre i gener.
Les gelades han malmès la collita de molts pagesos lleidatans. Què feu per pal·liar els seus danys?
Durant tres nits consecutives vam patir unes gelades amb un impacte com no s’havia vist des de 1991. El mes de juny es va reunir a Lleida la taula agrària, on es va anunciar l’aprovació d’una línia d’ajuts amb un valor de 40 milions d’euros en el sector de la fruita dolça i l’ametlla. A part d’això, en aquests moments ja no podem parlar del canvi climàtic en futur, el tenim actualment amb incendis intensos i esclafits quan plou. Els fenòmens meteorològics tenen un impacte més destructiu.
Ahir revisàvem amb un grup de tècnics l’impacte del canvi climàtic sobre Lleida. Estem situats en una zona de clima continental extremat, que fa que l’elevació de les temperatures ens impacti. Una part dels Next Generation aniran destinats a aquest problema. Hem d’intentar crear entorns més afables per a la ciutadania. Pot haver-hi una diferència de graus important entre una superfície de formigó i una d’arbrat. Si es comparen la zona del polígon industrial amb Camps Elisis, en alguns moments del dia hi ha fins a 13 graus de diferència.
La Zona de Baixes Emissions (ZBE) aprofundirà en aquest canvi de model urbanístic?
A Lleida l’increment de la temperatura mitjana és d’1,29 graus i, per tant, tenim un repte per tenir zero emissions de CO2 per l’any 2050. L’Ajuntament de Lleida està dins del pacte de les alcaldies europees pel clima i tenim una sèrie de compromisos importants: el consum energètic, el tipus d’energia i la mobilitat. Hi ha una sèrie de fons per la creació de ZBE i uns per la renaturalització orientats a reduir el consum de combustibles fòssils, millorar la mobilitat i el benestar dels espais públics. A més, tenim altres reptes com aconseguir que els habitatges a Lleida incorporin plaques solars o mecanismes alternatius de generació d’energia.
A l’última entrevista amb La Ciutat, parlava de ser referents agroalimentaris i en econòmica verda. En quin estat es troba el projecte?
El nostre objectiu és que el 2030 Lleida sigui un Hub AgroBioTec del sud d’Europa i el treballem conjuntament amb la Generalitat, la Diputació, la Cambra de Comerç, la Universitat i el Parc Científic. Requereix temps i un treball transversal, però actualment Lleida és, després de Barcelona, el principal Hub d’indústries tecnològiques de Catalunya. Les ajudes del Next Generation seran útils i l’element definitori.
La recollida selectiva també rebrà fons Next Generation. Quin model plantegeu?
Des de l’any 2018 hi ha una zona on es fa la recollida porta a porta i, des que vam entrar al govern, es va implementar el model a Pardinyes i Balàfia. El porta a porta sempre genera tensions perquè dona més feina als particulars i en alguns casos hi ha reaccions incíviques d’algunes persones. Per una banda, hem de treballar la vigilància i la sanció; i, per l’altra, la pedagogia.
No hi ha alternativa si volem un planeta habitable i també perquè el que ens cobrarà l’abocador serà una ‘castanya’ econòmica. En aquests moments, també actuem sobre la recollida de residus tèxtils i l’oli de cuina, i estem fent campanyes per promoure l’autocompostatge a l’horta. Els números demostren que el porta a porta incrementa el volum de matèria reciclada. Hem de valorar com funciona i escoltar les queixes, però el sistema ha vingut per quedar-se.
Anem cap a models mixtes?
Allà on hi ha habitatge unifamiliar i cases de menys alçada és més fàcil aplicar el porta a porta, però en edificis alts no. Per això, estem revisant el sistema i és probable que ho combinem amb contenidors que incorporen xips per obrir i tancar. És innegable que anem en aquesta direcció. Tot i que reciclar exigeix ocupar una mica més d’espai en els habitatges, és una de les molèsties que ens hem de prendre per un planeta habitable.
Després de la pandèmia, sembla que la cultura torna a la normalitat.
Des de finals del mes d’abril amb la Fira de Titelles hi ha hagut molta activitat com la Festa Major, l’Aplec del Caragol i el final de curs amb les escoles bressol i els universitaris. Hi ha un desig intens de fer coses. Ho percebem perquè tenim més queixes pels sorolls i, a vegades, hem de gestionar la convivència de les terrasses amb el dret al descans de la ciutadania. Les persones tenen ganes de sortir, però hi ha un percentatge de la població que ha superat la pandèmia amb seqüeles psicològiques i és essencial no deixar-los enrere en aquest àmbit de serveis socials.
D’altra banda, les infraestructures d’arts escèniques i musicals com l’auditori Enric Granados, el Teatre l’Escorxador o la Llotja han reprès la normalitat. Hem rebut ja ajuts per digitalitzar aquestes infraestructures.
L’esport també ha pres força en els últims anys.
Apostem per l’esport base de diferents disciplines amb una discriminació positiva per l’esport femení. Hem estat molt receptius perquè els clubs de Lleida s’hi han implicat en esdeveniments com el Campionat d’Espanya de cadets femenins de bàsquet, el Campionat d’Espanya de gimnàstica artística o el de Catalunya d’atletisme sub20.
A més, s’han recuperat lligues d’esport inclusiu i hem tingut esport d’elit com la Copa del Rei i la Reina d’hoquei i tindrem un Campionat de Catalunya de tir amb arc. Ens interessa molt perquè responen a una demanda dels clubs de la ciutat, al mateix temps que generen un impacte econòmic en la restauració i posen Lleida en l’imaginari de les famílies.
Fa un any que el govern està en minoria i els pactes són cada cop més difícils. Creu que és capaç de crear aliances amb l’oposició en aquest últim any?
Des de la sortida del Comú, hem hagut de buscar acords i encara és el nostre soci prioritari. Al principi de l’any, vam viure tres mesos de parèntesi per aconseguir aprovar els pressupostos de 2022. La meva impressió és que el PSC, el principal grup de l’oposició, s’ha instal·lat en una posició de bloqueig perquè ja viu en una etapa preelectoral.
De totes maneres, hi ha moltes actuacions com les derivades dels fons europeus que no han de passar pel plenari i tiraran endavant. És veritat que, per exemple, a l’últim plenari volíem canviar la gespa del camp de futbol de Pardinyes o pagar una subvenció a l’Orfeó i el bloqueig ho va impedir.
Precisament, un dels temes de conflicte amb el PSC és l’equipament dels temporers.
L’hem treballat amb tothom i la proposta de govern ha anat canviant. Ara parlem de menys places, acollir només temporers i ens hem acostat molt a l’acord. El PSC ens demana un equipament on no hi hagi més de 40 persones, mentre que cada nit d’aquest estiu unes 100 persones dormen en un espai provisional a la Fira de Lleida. No farem postureig.
Si tenim 5 milions d’euros, no farem un miniequipament. Sobretot tenint en compte que la política que ens vam trobar amb relació als temporers era negar l’existència d’aquest problema, enviant-los a dormir al carrer i despertant-los amb una manguerada d’aigua. Això no ho farem, la dignitat de les persones i la imatge de la ciutat estan per davant. Ens ha generat crítiques, però quan es governa s’han de prendre decisions responsables i de futur.
Estarà disponible per la pròxima temporada d’estiu?
Sí, l’estiu que ve aquest espai comunitari de múltiples usos (ECMU) estarà en marxa. A més, deixarem lliure la finca on la fundació privada Pardinyes fa anys que va plantejar la construcció d’una residència i farem el possible perquè aparegui un operador privat que la tiri endavant.
