Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

Les estafes augmenten un 22% a Lleida

Els Mossos alerten que els delinqüents s'adapten al consum i usen la psicologia "perquè fem el que no volem fer"

Coordinador dels grups de la Regió Policial de Ponent de Prevenció, Jordi Cortasa, treballant amb l’ordinador en casos de ciberestafes, a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Lleida. ACN

Els Mossos d’Esquadra alerten que les ciberestafes segueixen estan a l’ordre del dia. Amb l’inici de la pandèmia aquest tipus de delictes van augmentar un 70% i Internet segueix sent el mitjà preferit per a aquest tipus de delinqüents, un any després. “Ens ha quedat el costum de comprar per Internet”, explica el coordinador dels grups de la Regió Policial de Ponent de Prevenció, Jordi Cortasa.

“Els delinqüents es traslladen allà on és la gent, s’adapten al consum i utilitzen tècniques psicològiques per fer-nos fer el que no volem fer”, alerta. A Lleida, les estafes han augmentat un 22% del gener al març de 2021 -les últimes dades registrades- respecte al primer trimestre del 2020 i més d’un 80% s’han fet per Internet.

Des que va començar la pandèmia, al març de 2020, i fins al març de 2021, mes fins al qual es disposen de dades oficials dels Mossos, s’han denunciat a la demarcació de Lleida 4.014 estafes, és a dir, de mitjana, 364 al mes i una dotzena al dia. Del total d’estafes més d’un 80% es consideren delictes informàtics ja que s’han dut a terme mitjançant algun suport electrònic.

Segons explica Cortasa, la majoria d’estafes es fan a través de compres on-line, amb vendes de productes a un preu molt atractiu, que el consumidor paga i mai rep. A l’estiu també proliferen molt les estafes a través de lloguers d’apartaments que funcionen de la mateixa manera; ofereixen allotjaments a preus atractius que la suposada empresa no té i es queden els diners de la reserva.

Altres ciberestafes habituals es duen a terme a través del mètode conegut com a ‘phishing’, un frau de suplantació de personalitat que es fa amb un correu electrònic o SMS amb el que es demanen dades sobre les targetes de crèdit o claus bancàries. “T’avisen que el compte està bloquejat i que per desbloquejar-lo has d’introduir la clau. Tot i que no ho vulguis fer, ho fas per l’estrès que suposa tenir el compte bloquejat”, alerta Cortasa.

“Les que arriben per SMS són més perilloses perquè ho relacionem amb un canal més oficial, ja que ara per exemple rebem SMS reals de Salut o de companyies telefòniques”, destaca. Els ciberdeliqüents també utilitzen els SMS per demanar dades personals al·legant que hi ha hagut algun problema amb un paquet. “Aprofiten que tothom espera un paquet per estafar per aquí. Envien un SMS dient que hi ha hagut un problema i que entris les teves dades”, posa de manifest Cortasa.

Els Mossos expliquen l’exemple de les estafes per WhatsApp. “Una persona rebia un WhatsApp d’un amic dient que no li funcionava l’aplicació i que no rebia missatges. Ens deia que rebríem un missatge amb 6 xifres i que li diguéssim. Llavors, el delinqüent utilitzava aquest codi de 6 xifres per poder entrar en el nostre telèfon”, recorda Cortasa.

Claus per evitar ser víctimes d’una ciberestafa

Per evitar ser víctimes d’una ciberestafa, els Mossos recomanen activar segons i tercers factors d’identificació, tant al banc, com al mòbil o al correu electrònic. “És més engorrós però més segur”, explica Cortasa perquè llavors l’usuari rep un missatge en què s’alerta si es vol autoritzar un canvi de contrasenya, la qual cosa “et fa sospitar”.

Pel que fa a les compres per Internet, Cortasa recomana tenir en compte si des d’una aplicació es deriva el pagament cap a una altra pàgina que no té res a veure amb la primera. “Si ens envien un enllanç de pagament que no ve directament a través de la plataforma, desconfiem”, apunta. També cal comprovar si quan es fa el pagament apareix l’https.

“Si no hem comprat mai en una plataforma, hem de mirar que l’adreça electrònica sigui vàlida, que no hi hagi faltes d’ortografia, que hi hagi opinions de la gent, que tingui dades de contacte i de registre, mirar quines polítiques de cancel·lació hi ha, quins sistemes de pagament admet la pàgina, que la pàgina obri les TPV virtuals o optar per targetes virtuals”, recomana Cortasa.

És “complicat” detenir l’estafador

Els Mossos reconeixen que és “complicat” perseguir aquests delictes perquè hi ha grups organitzats que treballen des de l’estranger. “Sabem d’on ve la comunicació, sabem on és l’estafador, però necessitem la col·laboració entre països per detenir el delinqüent i això complica i allarga les gestions”, comenta Cortasa.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Els ajuntaments de Girona i Salt ja poden començar amb els tràmits pel nou Trueta

Notícia següent

Mor la periodista Rosa Maria Piñol

Notícies relacionades