L’Arxiu Municipal de Lleida restaura un plànol urbanístic de la ciutat fet per Julio Saracíbar el 1869

El document incorpora una proposta de reforma urbana que preveia una plaça de Sant Joan porticada

L’Arxiu Municipal de Lleida ha restaurat un plànol de reforma urbana de la ciutat, realitzat el 1869 per Julio Saracíbar, que porta per títol ‘Plànol d’alineacions del tercer tros’. El document està elaborat amb tela i té grans dimensions, 925 per 2.350 mm. La seva consulta estava restringida, ja que presentava un estat de conservació deficient, amb clivelles, deformacions i estrips.

Els treballs han inclòs, entre altres operacions, la neteja en sec, la retirada del paper de consolidació, un tractament de taques així com l’aplanat i consolidació del suport. Aquesta restauració integral permetrà facilitar la consulta del plànol a experts i estudiosos. Les tasques han anat a càrrec de l’empresa Restauració d’Obra Gràfica, Estudi B2, SL.

Entre els anys 1860 i 1870, Lleida va viure un intens procés de canvi en la seva estructura urbanística. L’arquitecte Josep Fontseré va posar les bases del que seria el nou eixample de la ciutat amb la realització del Plànol Geomètric del 1865. Julio Saracíbar, arquitecte provincial, va ser el primer encarregat de dissenyar-ne una reforma interna a través del document tot just restaurat.

A Saracíbar se li va encarregar la remodelació de la plaça Sant Joan després de ser enderrocada l’antiga església romànica. Com es pot comprovar al plànol restaurat, l’arquitecte proposava la creació d’una plaça regular de forma rectangular, parcialment porticada i amb la futura església de Sant Joan situada en un extrem. La iniciativa, com moltes altres plantejades en el plànol d’alineació, no es va acabar realitzant.

L’Arxiu Municipal de Lleida avalua permanentment l’estat de conservació dels documents històrics que custodia i emprèn les actuacions de restauració necessàries. En els darrers anys, ha restaurat, per exemple, diverses edicions del Llibre de Crims -del segle XV-, cartells de Carnaval i de Festa Major així com el pergamí de la Carta de Poblament de la ciutat, del 1150.