El projecte de transformació del Parc de les Basses d’Alpicat en un càmping ja és una realitat. L’Ajuntament de Lleida ha celebrat avui un dels plens més llargs que es recorden des de l’inici del mandat socialista on s’ha aprovat, entre altres coses, la licitació de la concessió del futur càmping del parc de Les Basses gràcies als vots favorables de l’equip de govern del PSC i del grup de Junts. ERC i el Comú han votat en contra, mentre que PP i Vox s’han abstingut.
L’impuls a la finalització del projecte de renaturalització i la licitació del càmping formen part de l’acord pressupostari del govern del PSC-Units amb el grup municipal de Junts per Lleida. Ara, la Generalitat haurà de donar el vistiplau definitiu.
La tinenta d’alcalde i regidora d’Urbanisme, Begoña Iglesias, ha assegurat que el document presentat compta amb totes les garanties jurídiques i està avalat per l’informe del secretari general i que han recollit els consells d’experts i entitats del sector.
Aquesta licitació consisteix en la concessió administrativa sobre 6,4 hectàrees, de les 27 que té el parc de Les Basses, perquè un operador privat hi pugui construir un càmping amb una capacitat màxima de 323 unitats d’acampada, piscines, parc infantil, servei de restauració, bugaderia, aparcament i oficina de turisme, entre altres. El promotor que s’adjudiqui el projecte tindrà 24 mesos per a enllestir les obres.
La Paeria de Lleida preveu un càmping amb 323 unitats d’acampada al parc de les Basses: com serà?
Crits contra el partit socialista per votar en contra del rebuig a l’espionatge després de destapar-se un nou cas a Lleida
Una moció promoguda per l’Associació Agitació Cultural de Ponent, i amb el suport de diverses entitats, ha acabat amb crits contra el partit socialista per votar en contra de la moció contra el rebuig a l’espionatge i les infiltracions policials als moviments socials dels països catalans. A principis d’abril ‘La Directa’ destapava un nou cas d’un policia infiltrat durant dos anys en l’activisme social i polític lleidatà, concretament en les protestes de resposta a la sentència del procés i en les mobilitzacions contra l’empresonament de Pablo Hasél.
La moció no ha tirat endavant després que PSC, PP i Vox hagin votat en contra, amb un total de 16 vots, mentre que ERC, Junts i el Comú han votat a favor amb només 11 vots en total. Una vegada rebutjada la moció, una activista s’ha aixecat amb crits de: “Us hauria de caure la cara de vergonya, socialistes! Per això fiqueu al PP a manar!”. Posteriorment s’ha aixecat amb altres membres de les entitats i han abandonat el Saló de Plens acompanyats per una patrulla de la Guàrdia Urbana sense cap incident.
Moció de l’entitat Col·lectiu Cultural de Cappont per la garantia d’un espai digne per al Col·lectiu del barri
Una altra moció presentada durant el ple ha estat la del Col·lectiu Cultural de Cappont per la garantia d’un espai digne després de saber que es poden quedar sense local al barri a partir del juny i que la Paeria hagi confirmat que no continuarà finançant el lloguer del local al carrer Riu Cinca, 1. La moció ha estat aprovada per unanimitat.
Una de les representants del Col·lectiu, Clara González Gómez, ha exposat la moció afirmant que “som una entitat emblemàtica i històrica fundada l’any 1984 amb la voluntat de defensar la cultura catalana al barri i al conjunt de la ciutat. La decisió de la Paeria ens va arribar amb 8 dies d’antelació, i tot i que el regidor de Festes (Xavi Blanco) s’ha personat i interessat per nosaltres, demanem un espai digne per al nostre col·lectiu, ja que no hem rebut cap comunicació ni alternativa clara”. El Col·lectiu reclama un espai on poder guardar gegants, material, vestuari i altres elements.
Al seu torn, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha volgut recordar que el primer obsequi que va rebre sent regidor a la Paeria de Lleida va ser una reproducció de l’alcalde Fuster i la doctora Castells, dos dels gegants més emblemàtics del Col·lectiu Cultural de Cappont, i ha assegurat que “per això us he portat sempre amb molt carinyo. No podem prescindir de les activitats que fan la societat civil i hem de trobar solucions. Hi ha moltes entitats que demanen espais per treballar o emmagatzemar projectes, i és evident que hem de treballar amb profunditat en això”.
